«La paraula ‘moro’ s’ha de reivindicar»

La història de la Rihanna, una jove trans que ho deixa tot al Marroc per emprendre una nova vida a Barcelona, és el punt de partida que fa servir l’escriptor Youssef El Maimouni a la novel·la Nadie salva a las rosas per abordar la realitat invisible que s’amaga als marges de les grans ciutats. A partir de la seva experiència com a educador social, El Maimouni posa veu als personatges de la perifèria del sistema, parant especial atenció als menors no acompanyats i la realitat que els empeny a sortir del seu país.

«Europa és racista i aquest discurs s’ha de combatre, però també volia parlar dels motius pels quals la gent immigra i això té a veure amb la condició econòmica, però també amb l’orientació sexual i la identitat de gènere. No vull caure en el victimisme, volia explicar que qui migra també pot rebre discriminació al seu país d’origen i visibilitzar que la lluita feminista i de defensa dels drets humans, tot i que a vegades se’ns oblida, existeixen més enllà d’Europa, on hi ha realitats molt crues», explica l’autor, que dissabte participarà en el festival Mot. Amb l’escriptor Andreu Martín, conversarà a Girona sobre el terror urbà i les perifèries on acaben els qui són expulsats per les grans ciutats enfocades al turisme.

Un Mot obert al cinema, el teatre i la novel·la gràfica per combatre la por

«M’interessava una Barcelona que no és bonica. És la ciutat on visc i me l’estimo, però també és on treballo i on veig drames diaris: refugiats, menors no acompanyats, desnonaments, violència policial, traves administratives... Volia reflectir la Barcelona invisible, amb gent que es dona suport, però on hi ha situacions molt dures que no sempre tractem amb la delicadesa necessària», apunta l’autor, que fa més d’una dècada que treballa amb joves com a educador social.

En aquest sentit, remarca que en aquest thriller editat per Roca Editorial hi ha un component d’autoficció i molta «collita pròpia», fruit d’experiències viscudes en primera persona o relatades per companys.

A Nadie salva a las rosas, Rihanna és torturada fins a la mort pels seus segrestadors. La seva amiga Marina i Yusuf, l’educador social que l’ha acompanyat durant els darrers deu anys, intentaran esbrinar què ha passat en una història que transcorre entre la capital catalana, Tànger i Casablanca.

El fet que un dels personatges s’assembli molt a l’escriptor, explica, li permet «parodiar els privilegis de l’autor, perquè escriure és un acte burgès, qui es pot permetre escriure una novel·la?».

L’escriptor va néixer al Marroc, però a les dues setmanes de vida es va instal·lar amb la seva família a Coma-ruga. Nadie salva a las rosas és la segona part de l’anomenada Trilogia de la discriminació, una sèrie de llibres amb què El Maimouni qüestiona la imatge del moro, una paraula que «s’ha de reivindicar totalment, perquè no té un origen despectiu». Ve del llatí, maurus, i identificava la gent del que ara és el Magreb. «És amb el pas dels segles que se li ha donat un contingut pejoratiu», diu l’autor, que vol «donar-li la volta».

«La imatge del moro és el d’un col·lectiu assalvatjat, traïdor i sense moral, que ve des de les Creuades i la Reconquesta i entronca amb els mercenaris de la Guerra Civil», apunta l’escriptor que en l’inici de la trilogia, Cuando los montes caminen, es centrava en un marroquí allistat a l’exèrcit franquista l’any 36.

«Això és un discurs únic, cal obrir el debat i posar sobre la taula que no podem generalitzar quan parlem d’una societat. Podem remetre’ns a la història o al present, però cal anar a cas per cas, perquè tot plegat desemboca en un component racista que fa que els que hem crescut a Catalunya no se’ns consideri ciutadans de ple dret o se’ns posi sempre l’etiqueta d’immigrant», diu.

En aquest sentit, detalla que l’acollida entre el públic marroquí està sent molt bona: «la gent agraeix que no em conformi només en escriure, perquè per mi escriure és un artefacte polític, a mi m’interessa que el llibre tingui un compromís amb la veritat i la meva ideologia, que és la defensa dels drets humans».

Subscriu-te per seguir llegint