«No sé on és l’esquerra, la busco cada dia i no la trobo»

El Festival MOT de literatura ha portat a Girona Massimo Carlotto, qui amb 19 anys va ser acusat de l’assassinat d’una estudiant, del qual sempre s’ha declarat innocent. Fugat a Mèxic, va ser extradit a Itàlia, empresonat i finalment indultat. El relat de la seva història va ser l’inici d’una prolífica carrera d’escriptor policíac. Ara publica «Vindrà un altre hivern»

Aquest MOT està dedicat a la por i la literatura. Té res de bo, la por? 

Per mi, sí. Perquè la por ens ajuda a sobreviure en aquest món. I la supervivència és un fet essencial, a la vida (riu).

Va passar por, a la presó?

Molta. M’havia de mantenir fort perquè convivia amb les diferents cares del crim. En certa manera, sempre estava en perill. Jo tenia escortes personals que em protegien.

Conserva amics d’allà?

Amic, amic, només un, que fins i tot m’ha inspirat un personatge. No vaig fer més amics, perquè els criminals no tenen gaire qualitat humana. Però coneguts, sí, i això m’ha permès de ser l’escriptor italià que més coneix la criminalitat per a poder explicar-la. Quan he d’escriure una història sé que puc parlar amb ells i em poden donar informació de primera mà. 

La vida té camins peculiars, potser sense viure tot allò, vostè no seria avui escriptor. 

Seria farmacèutic.

Perdó? Volia ser farmacèutic?

És el que estudiava. Encara vull ser-ho. Ja ho tinc difícil, però m’agradaria (riallada).

Sembla que el veig, venent aspirines i Viagra.

Sóc un expert, tots els meus amics em truquen quan estan malalts. De petit era un nen estrany, tots volien ser astronautes o bombers i jo volia ser farmacèutic: tingui senyora, prengui’s aquesta pastilla i es trobarà millor.

Més enllà de la farmàcia, li mereix confiança la justícia?

No, a Itàlia, almenys, no. I això que tinc molts amics que són jutges, que són policies. El que no funciona és el sistema.

La moda woke amenaça la literatura?

Jo crec que no. La literatura té la virtut d’adaptar-se a tots els moments històrics, ho ha fet en el passat, ho fa avui i ho farà en el futur.

De jove militava a Lotta Continua, una organització d’extrema esquerra. Ha canviat d’ideologia? 

No, jo continuo essent d’esquerres.

L’esquerra ha canviat?

Molt. Però jo no.

On és avui l’esquerra?

No ho sé, l’estic buscant. La busco cada dia, però no la trobo. Em penso que no existeix, avui en dia l’esquerra italiana no té força per incidir en res, està morint encara que tinguem feixistes al govern.

Govern marcadament de dretes, sí. 

Governen els feixistes.

Itàlia ha sigut històricament molt d’esquerres.

I ara ha arribat el feixisme al poder, perquè moltíssims italians ja no van a votar i la dreta sempre vota. En les últimes eleccions, la dreta tenia un projecte sòlid. Aquesta és la gran crisi de l’esquerra.

Quin futur li espera a Europa?

Hi ha països on la dreta està danyant molt el poble, penso en França, Alemanya i Itàlia. A Espanya ha pujat també Vox, que és el mateix que la Meloni. L’esquerra ha de recomençar des de sota i ha de pensar coses noves.

Ara no ho fa?

No ho fa, no. Jo, per exemple, he tornat a treballar en el sindicat perquè la cultura italiana ha oblidat completament el treball i el significat que té.

Com es veu des d’Itàlia la situació espanyola?

És curiós, però a penes es parla d’Espanya.

Abans sí?

Sí, abans se’n parlava. Ara no es parla ni de l’ascens de la dreta, ni del raper aquell empresonat, ni del procés d’independència de Catalunya...

Del procés ja no se’n parla ni aquí.

Va ser una bogeria, algú d’esquerres com jo, no ho pot entendre.

No el deixaré marxar sense preguntar-li el que tinc ganes de preguntar-li des de l’inici: seria capaç de matar?

Mmm... no ho sé, crec que el problema és la situació. En una situació de guerra o -la diré grossa- de revolució... no ho sé. La cosa és mirar d’evitar aquestes situacions.

Subscriu-te per seguir llegint