«El treball en equip és el que manté viu l’esperit de The Temptations»

«El treball en equip és el que manté viu l’esperit de The Temptations», assegura Glenn Leonard, tenor principal de The Temptations entre 1975 i 1983 i impulsor, fa més d’un quart de segle de The Temptations Review Feat Glenn Leonard, el tribut del mític grup de la Motown que dissabte actua a l’Auditori de Girona. Leonard oferirà al Black Music Festival la seva única actuació a l’Estat, en una nit que, promet, inclourà els grans clàssics de la formació. 

«Serà un espectacle divertit, naturalment interpretarem My girl, Papa was a rolling stone, Just my imagination, però tocarem totes les cançons d’èxit des dels 60 i fins als 90, fins i tot un parell que no solen estar al nostre repertori». «Tenim grans músics dels Estats Units i els Països Baixos per rockandrollejar, segur que hi haurà molta energia!», avança Leonard, membre del Hall de la Fama del R&B.

Amb The Temptations, Glenn Leonard va enregistrar una desena d’àlbums i també va actuar i va gravar amb tots els membres originals durant el famós The Temptations Reunion Tour el 1982. Anys més tard, un altre Temptation, Damon Harris, el va convèncer per participar en alguns xous de tribut com a estrella convidada, fins a acabar liderant la nova formació.

«Treballem de valent per tirar endavant el llegat musical de les llegendes, qualsevol idea de Déu ha de ser alimentada pels éssers humans amb passió, treballant, i perquè qualsevol grup d’individus tingui èxit cal treball en equip per mantenir viu el somni, així és com mantinc viu l’esperit de The Temptations», assegura Leonard, que també va exercir com a pastor en una església de Texas.

El Black Music acollirà el retorn del raper Metro, de Geronación

Respecte a la formació original, confessa que «una de les preguntes que em fan sovint és què va passar, perquè érem a dalt de tot, aconseguint números 1, sent els més venuts i amb concerts exhaurits. «Una de les coses més difícils per les celebritats és mantenir-se humil, disciplinat, concentrat i recordant que ‘no has arribat aquí tot sol’, i els egos queden fora de control. Necessites tot això perquè la cosa funcioni i és difícil trobar l’equilibri. Quan tens cinc nois que poden fer de tot, cantar, ballar, actuar i tenir carisma, es fa molt difícil satisfer tothom, el canvi és inevitable», apunta. Considera, però, que es va fer «un gran treball per trobar nois que t’ajudin a mantenir la qualitat i l’estàndard establert pels cinc clàssics».

La música d’ara i la d’abans

Ser músic abans, explica, era «emocionant i amb un punt d’aventura». «Havies de tenir un disc d’èxit per fer-te gran: tenir un talent en brut, escriptors fent cançons bones, un bon segell al darrere i un departament de màrqueting, calia tot això per sonar a la ràdio!», continua. «Ara tot això ha canviat, internet ha canviat la manera de fer música, vendre-la, promocionar-la i fins i tot, presentar-la al públic», declara sobre un entorn tecnològic que «ens ha portat a noves altures i profunditats».

«Hi ha molt talent, només que és diferent que quan vaig començar», diu Glenn Leonard, que assegura que «el talent d’avui és més gran que mai, els artistes fan més en un projecte que el que fèiem nosaltres en tota una carrera». «La gent jove té més accés a tot el que cal per tenir èxit i a més, sembla que tingui més creativitat que mai!», insisteix.

La recta final del festival

El Black Music Festival encara la recta final amb un cap de setmana marcat per dues propostes de franc i a l’aire lliure: el Hip Hop al Parc, dissabte, i el Black Music Picnic, diumenge. 

La cita dedicada a la música urbana al parc Central inclourà el retorn de Metro de Geronación, a més de les actuacions de Sr Oca i Las Ninyas del Corro, mentre que al clàssic Black Music Pícnic del parc del Migdia hi haurà Rock per Xics, la Black Music Big Band i la cantant Monique Makon acompanyada de l’Original Jazz Orquestra Taller de Músics, que presentarà el primer tribut a Amy Winehouse amb una big band de l’Estat.