Lluís Montada: «‘Marí’ és una obra que plasma saviesa narrativa»

Maria Mercè Roca va presentar la seva última novel·la 'Marí' a la Llibreria 22 de Girona. La sala, que va acollir l’acte el dissabte al migdia, estava plena. El públic estava expectat per escoltar l’autora i a Lluís Montada, les dues persones que van intervenir en la presentació.

El primer a parlar va ser Montada qui va ser l’encarregat de presentar l’escriptora. Va destacar la gran varietat de gèneres que Roca ha tocat al llarg de la seva carrera i també va ressaltar que ha estat guardonada amb «els principals premis de la literatura catalana». Marí és el nom de la novel·la, però també de la protagonista, una dona que des de la bipolaritat ha d’afrontar la vida. «Per un costat està la veu autorial, la del narrador, i per l’altre la veu de la bipolaritat que l’envaeix», va explicar l’escriptor. Montada va elogiar l’escriptura de Roca, «és una obra que plasma saviesa narrativa». Va finalitzar el seu discurs dient: «llegeixin aquest tresor, una obra aparentment breu, però que s’amplifica en les seves reverberacions existencials».

«És una obra que plasma saviesa narrativa

A l’escriure sempre hi ha el dubte de si el tema que s’ha triat és correcte i de si serà versemblant. Això és el que va explicar Maria Mercè Roca al parlar de la seva novel·la. Tenia por que la veu no fos creïble «quina és la veu de la veu? Com havia de fer parlar aquesta veu?» això és el que es plantejava. Una altra part important que va voler destacar va ser «tot l’esforç de síntesi». Va explicar que «és una novel·la curta i que s’ha reescrit molt, l’he anat polint perquè crec que això ajuda al lector per pensar, i per fer créixer els personatges». També va voler fer un incís, «la protagonista havia de ser la Marí, una noia que sent la veu, però, ara que la novel·la està escrita, la veu es converteix en la protagonista. La Marí no hi és, és una Marí subjugada per la veu que hi és a dins seu des que ella era un embrió». L’escriptora també va afegir que l’obra es pot llegir com una novel·la de creixement, una noia jove que avança amb totes les seves dificultats. En el final la gent hi veu un bri d’esperança. Com a resum l’escriptora va voler destacar que la novel·la està escrita d’una manera breu i en forma de quadres, en petites narracions que són com fotografies estàtiques i que, quan llegeixes tots els fragments «t’adones que allò es mou i és el fil que els porta cap al final». Per tancar el seu parlament Maria Mercè Roca va afegir que «és una novel·la que m’ha agradat molt d’escriure i encara la tinc a dins».

Al acabar la presentació una lectora que es trobava entre el públic va voler dir que «és una novel·la fantàstica». «He patit molt amb la Marí, me l’he estimat molt, i en acabar el llibre continues preguntan-te com li anirà la vida». Va afegir que «et fa estimar un món real, el d’aquestes persones que viuen com la Marí. És quasi com un document per donar a conèixer aquesta realitat».

Subscriu-te per seguir llegint