Va començar com una reunió d’Alcohòlics Anònims («em dic tal i jo era independentista») i va acabar amb una oda al mestissatge i a l’humor. Estrany. Tot ho era el dijous passat al llegendari (per la devoció a Camarón i el Betis) Bar Zamora de Sant Joan de Vilatorrada. S’hi presentava Un botifler en la Villa y Corte, el darrer llibre del periodista gironí Albert Soler, redactor del Diari de Girona, 7, un dels ganivets més afilats contra el processisme, capaç de provocar greus ultratges i, com es va veure, davant una cinquantena de persones també aplaudiments i elogis per les seves columnes sobre el procés.
El musicòleg Oriol Pérez; el fundador del Taller de Músics Lluís Cabrera i el periodista i empresari Xavier Gual van estar els amfitrions de Soler, que aterrava al Bages amb un somriure contagiós, una de les facetes de la seva ploma. L’altra és una lacerant mala llet contra tot el que soni a Puigdemont, Borràs i companyia, un to irritant que l’ha convertit en una referència de l’antiindependentisme recalcitrant però també dels que, com assegurava l’exregidor socialista de l’Ajuntament de Manresa Alain Jordà, durant el procés es van sentir «exclosos i agredits» i per als quals va ser «gratificant» llegir un dissident. Perquè així van presentar a Soler, que s’agrada de dir botifler perquè així es posa, va dir, del cantó de Marsé, Serrat, Cercas o Rosa Maria Sardà, i no, se n’alegra, de Rahola o Toni Albà.
La presentació va aplegar diversos polítics en actiu o no del socialisme bagenc, i també convidats de Gual, com el darrer president de Convergència, Vicenç Mauri. Un públic heterogeni atret per la singularitat de l’acte literari al Zamora (el primer a la seva història) que volia ser també (!) una reivindicació d’una altra Catalunya, la del flamenc i els toros com a expressió d’una catalanitat diferent però igualment molt antiga. Va estar, doncs, una presentació desordenada. Potser fins i tot caòtica. Procés, toros, flamenc.
Sota els retrats del plorat Camarón de la Isla i de l’escut del Betis, Pérez i Cabrera van criticar «el pensament únic», «la pèrdua del sentit de la realitat», la deriva de l’independentisme cap a la tríada «identitat, llengua, cultura», la «politització» dels toros. Tot hi cabia en una causa global al processisme.
Albert Soler s’ho va escoltar divertit, amb un somriure de qui entén les seves columnes com una gran sàtira i no com un posicionament polític. Soler, que va confessar no haver votat des que ho va fer per si mateix l’any del COU, va esperar torn per explicar la gènesi del seu llibre, un encàrrec de Planeta per «descobrir si a tot arreu hi ha imbècils» . I va assegurar haver-ne descobert uns quants, com descriu al llibre. Soler es va vanar de no ser saludat a Girona pels que no li riuen les gràcies, però va confessar que la seva aspiració és ampliar aquestes enemistats a la resta del món.
Soler va desvelar els secrets del seu Macondo, el seu Yoknapatawpha: el bar Cuéllar, un local del barri de Vila-roja de Girona, l’extrarradi de l’independentisme de la capital de Quim Torra. Un local que Soler ha convertit en el centre del seu univers narratiu, un bar, ha dit, regentat per un excompany dels Maristes i on les bandes d’albanesokosovars surten escaldades. Un local en un barri que fa arrufar el nas, ha explicat, als gironins de bé i on Soler fa l’aperitiu els caps de setmana. Dissident també en el consum de substàncies permeses.
Del seu viatge («tot pagat») a Madrid va explicar la seva trobada casual amb Esperanza Aguirre en un ascensor, la seva visita a l’exterior del palau del Pardo, el passeig pel cementiri on hi ha les restes de Franco i Carrero Blanco. El seu debut taurí, per cinc euros, a Las Ventas. Per a Soler, Madrid és una ciutat on la gent viu més despreocupada que a Catalunya. «És l’avantatge de no estar oprimits». O el desavantatge, perquè «a Catalunya sempre es pot culpar de tot els altres».
Soler va confessar que dos dels seus fills són independentistes, ara decebuts amb l’evolució del procés. «Estan desenganyats, han vist que tot era una enganyifa. Han canviat perquè han pensat. No deixaran de ser independentistes, però saben que el procés no és l’eina». El periodista, que va assegurar «no estar contra Catalunya; és impensable: soc català! Ni tampoc contra els independentistes; només contra els farsants», va recordar una pintada que va aparèixer davant del seu diari: «Albert Soler, vigila la teva esquena», que ell va atribuir, amb bona intenció, al seu fisioterapeuta.
La presentació va acabar amb un resum de l’acte del promotor cultural Pep Garcia, que va celebrar, en definitiva, haver viscut una nit diferent del calendari d’activitats bagenc.
