«Cada vegada em fa menys por mostrar el vessant espiritual de la meva música»

«Aquest és un disc de reconnexió i de celebració, que busca un estat de pau i benestar on hi cap la gent que tries», assegura la cantant Judit Neddermann sobre el seu cinquè treball, Lar, que publica el 14 d’abril i que presenta dissabte a l’Auditori de Girona, dins el festival Strenes. Per la cantant, és l’àlbum on queda més pales el sentit profund que creu que ha de tenir la música: «m’estic obrint més i cada vegada em fa menys por mostrar el vessant espiritual de la meva música».

Lar és, assegura, resultat d’una suma de coses, entre elles el confinament, que han fet néixer «un disc de celebració sense buscar-lo». «Venia de fer tres discos de créixer a poc a poc, sentia que era molt sòlid i amb el quart, Aire, em vaig atrevir a mirar més lluny i em va anar molt bé. Amb la pandèmia, però, realment ha sigut una etapa dura pel contrast entre expectativa i realitat», apunta. Tot plegat, l’ha dut a reflexionar sobre «què és el més important i què és el que ens endurem. Com més moments de pau i de compartir, de tenir a prop la gent que suma, millor», diu sobre un treball que inclou títols com Celebrar.

«Les cançons van néixer d’una forma lluminosa, i n’hi ha més de celebració que introspectives, però l’aprenentatge de la pandèmia també hi apareix», explica i posa com a exemple temes com Llum al cel, sobre la sensació d’esgotament i com la música la reverteix o Fum, que parla de la frustració de quan les coses no surten com una vol. «No sé si abans no n’era conscient o tot havia anat més rodat, però ara que ha sigut la primera vegada que m’he vist frenada i he hagut de fer l’esforç de pensar en com en soc privilegiada i d’estar atenta al que puc aprendre», continua.

Com en el seu anterior treball, en les lletres alterna el català amb el castellà i hi ha també alguna incursió en el portuguès. «Fins al quart disc no havia composat mai en castellà i realment és una llengua que té moltes possibilitats, estic feliç perquè les combino d'una forma natural i crec que quan escoltes el disc, no importa en quina llengua cantes, igual que quan hi entra el portuguès, i no passa res», continua. 

I és que, en l’àmbit sonor, Lar és un disc d’aires brasilers, una influència que ha aparegut de forma «natural». Neddermann ha treballat amb el percussionista brasiler Cra Rosa a Celebrar: «em va agradar molt perquè la cançó ens ha dut aquí, sense pensar a fer un homenatge a una música concreta, no hi ha res forçat».

Cra Rosa repeteix col·laboració, juntament amb un altre brasiler, Dani Black, a Vivo viva, un tema «amb un so que s’acosta a un pop brasiler on la percussió té molta presència».

Directes més treballats

Pel que fa a la gira de presentació de Lar, que combinarà el format quintet, amb la seva banda habitual, i les actuacions a trio amb coristes, Judit Neddermann explica que ha fet una feina escènica que no havia fet mai.

«Treballar al teatre, en la música de Canto jo i la muntanya balla, i veure darrerament concerts on la part escènica permetia explicar moltes coses m’ha influït. He buscat un equilibri sense passar-me, però, perquè a mi em fa pena que la música s’hagi tornat una cosa tan visual i tant d’espectacle. Hi ha concerts en què tot està seqüenciat i gravat en què hi ha més xou que música en directe», lamenta.

«Ho respecto, però com a artista, em resisteixo a això, perquè als meus concerts tot el que sona s’està tocant en aquell moment i té aquesta fragilitat i espontaneïtat. Volia una cosa que tingui el valor de la imperfecció, perquè les cançons estan molt vives i ho demanen», diu l’artista, que fa deu anys que va començar a tocar els seus primers temes.

«A través de la meva música m’agrada oferir a la gent la feina de músics excepcionals, és una de les millors experiències musicals que es poden tenir, perquè és el moment present i després se’n va», diu sobre els músics que l’acompanyen.

En aquest sentit, ja avança que el concert a Girona serà «una festa de celebració, en gran» i «una síntesi del que és el disc, de convidar la gent que realment m’aporta». Sobre l’escenari de l’Auditori hi passaran el quintet, dues coristes, el productor Pau Figueres, quatre percussionistes i artistes convidats com Vernat, «un diamant en brut a descobrir», Las Karamba o Ferran Savall.

Neddermann se sent molt unida al públic gironí i ha presentat tots els seus discos a l’Strenes. «Vaig començar al Cafè Context, amb quaranta espectadors i jo nerviosíssima, perquè era el meu primer concert amb les meves cançons, i després en cada disc hem anat a un lloc més gran: la sala petita de l’Auditori, el Teatre Municipal, i ara la gran», apunta la cantant, a qui li ha quedat la recança de no haver pogut actuar a les escales de la Catedral per la pandèmia.

Neddermann ja ha cantat recentment a Girona, però en un escenari ben diferent, davant dels pacients del Trueta, dins el cicle Sinèrgic, que du la música a hospitals, centres penitenciaris i residències, en el qual col·labora amb l’organització. 

«La indústria musical i el dia a dia et pot allunyar molt de l’essència de la música i del perquè la fem. Per mi fer música és un motiu espiritual i vital, un camí que trio des del fons de l’ànima. Anar a l’hospital em recorda aquest motor», diu la cantant.

Música "terapèutica" per a pacients de diàlisi i oncològics del Trueta de Girona

Programar amb perspectiva de gènere

Més enllà de la seva faceta artística, Neddermann es va estrenar l'any passat com a co-directora del festival Floral, a Vilassar, amb un cartell íntegrament femení. Incorporar la perspectiva de gènere en la programació, diu, és «és hipernecessari, perquè tot i que cada cop es té més cura, hi ha cartells on només hi ha homes i és injustificable». «Veig tantes dones talentoses a qui és difícil tenir lloc a les programacions i mantenir-lo. Jo he treballat molt i ho he aconseguit, però veig molta gent que treballa molt i no hi arriba», reconeix. 

«Com a programadora jo també he de vendre tiquets, però s'ha de trobar la fòrmula perquè les dones puguin estar progamades, perquè quan tu canvies, la gent també ho consumeix. L'artista bona hi és, només cal pensar-hi. Al Floral ho vam tenir claríssim, és en el moment de programar en què pots fer un canvi cap a una cosa més justa. Cal apostar per les artistes, si no les veuen a l'escenari, les nenes no tindran referents», conclou.

Subscriu-te per seguir llegint