Entrevista | Carlos Zanón Escriptor

«No sé si som una societat poruga, però sí massa patidora»

"Els líders del procés no van calcular bé la força de les cartes que tenien a la mà"

Zanón, durant la seva participació al festival Mot

Zanón, durant la seva participació al festival Mot / Martí Albesa

Albert Soler

Albert Soler

L’escriptor Carlos Zanón ha sigut un dels participants en la desena edició del festival de literatura MOT, dedicat enguany a «Pànic, literatura i por», que va tenir lloc entre Girona i Olot fins al cap de setmana passat. Zanón va participar amb Lluicia Ramis i Bonnie Jo Campbell, en una xerrada sobre la por al fracàs

Què li fa por?

Moltes coses, les mateixes que en fan a tothom . Me’n fa la soledat, el patiment, el fracàs, que no li passi res a la gent que estimo...

Ha dit el fracàs? Em pensava que qui ja ha conegut les mels de l’èxit, això s’ho estalviava.

No s’ho cregui pas, la por al fracàs és ben humana, ningú se’n salva. No arribar a les expectatives que t’has creat tu mateix o que altres esperen de tu, és motiu de por.

La societat en què vivim actualment és poruga?

Potser poruga no seria la paraula, però sí que és una societat massa patidora. Jo, per exemple, jugava al carrer sense cap problema per part dels meus pares, i en canvi ara, si els meus fills ho fan, ja estic patint tota l’estona per si els pot passar alguna cosa. És clar que els temps han canviat, però així i tot, potser exagerem les preocupacions.

Va tenir por d’enfrontar-se a Pepe Carvalho? 

La veritat és que no, estava molt segur del que volia fer. Després podia agradar més o agradar menys als lectors, però en aquest cas no vaig tenir por.

És un tòpic o és cert, allò de la por de l’escriptor al full en blanc?

Es pot considerar un tòpic, però realment hi ha una por a no repetir-te, a ser diferent i oferir un mínim de qualitat. Sempre que vulguis ser honest amb tu mateix, és clar.

Qui no va tenir por al fracàs va ser en Tamames.

He, he, sembla que no. En alguns moments em va fer una mica de... peneta. Crec que tenia raó Sánchez quan li va dir que presentar-se a la moció de censura no havia sigut la millor idea que havia tingut en la seva vida.

Els líders del procés tampoc no sembla que en tinguessin, de por al fracàs.

Ha, ha, no van calibrar les conseqüències de la partida de pòquer que estaven jugant, efectivament. Es pensaven que a l’altre costat no hi havia ningú i es van llançar endavant creient que ningú els impediria el que pensaven fer. No van calcular bé la força de les cartes que tenien a la mà.

Em penso que no tenien ni una trista parella de dosos.

Exactament, van oblidar que a l’altra banda hi tenien un estat, i que es defensaria. Un estat amb totes les mancances que es vulguin, però un estat. Fins i tot Albània és un estat, i arribat el moment es defensaria.

En les seves obres apareix sovint la música. És important en la seva vida?

Molt important, des de sempre. En tots els moments per recordar de la meva vida hi ha hagut alguna cançó que m’acompanyava.

S’hauria estimat més ser una estrella del rock que escriptor d’èxit?

Home, si m’hagués dit això a vint-i-cinc anys, potser li hauria contestat que sí, però a la meva edat, francament, prefereixo ser escriptor.

Volia dir precisament als vint-i-cinc, home, ara ja no té edat.

Ah, aleshores sí, m’hauria agradat més ser cantant de rock.

I de reggaeton?

No, de reggaeton no, no és una música que m’atregui gaire (riu).