Buhos porta avui a l’Strenes «l’esperit festiu de sempre» amb un so més electrònic

Buhos posa en marxa aquest vespre l’onzena edició del festival Strenes a l’Auditori de Girona. Fidel a la filosofia del certamen, que fa valdre les novetats musicals, la formació hi presentarà el seu darrer disc, La nit està que crema, el mateix dia del seu llançament. Sense perdre l’essència de la música festiva, els del Penedès sumen ara noves sonoritats, amb més presència de la música electrònica deixant de banda les trompetes, que sí que sonaran al directe.

«El disc manté l’esperit totalment festiu de Buhos, però en cada treball intentem presentar una evolució, no repetir el que ja hem fet és el nostre repte», assegura el cantant i lletrista, Guillem Solé.

Amb aquest, ja són sis els discos de Buhos, que l’any passat va celebrar el seu quinzè aniversari sobre els escenaris. «Mai haguéssim pensat que estaríem quinze anys entre els grups escoltats en català, per darrere de grans noms com Oques Grasses i Txarango», afirma Solé, que recorda que en els inicis, el seu somni era «simplement anar tocant de plaça en plaça».

Amb l’èxit de la cançó Barcelona s’il·lumina, el 2016, «hi va haver un patapam, van venir les actuacions a les festes de La Mercè, en locals com l’Apolo de Barcelona o l’Auditori de Girona, on estem a punt de fer el nostre tercer ple», assegura el músic.

«Els darrers cinc o sis anys han sigut de bojos, però aquest èxit no genera pressió ni vertigen a l’hora de treure un disc, perquè ja hem arribat molt més lluny del que m’esperava. Més que pressionats, ens sentim agraïts», diu.

Per gestar aquest nou treball, es van passar l’any passat entre l’estudi del guitarrista de Buhos, Jaume Nin -«és on comença tot»-i Can Pardaler, conegut per les gravacions de discos de Txarango, Doctor Prats o Els Catarres. L’ha coproduït la banda, juntament el seu productor de capçalera, David Rossell, i Genís Trani, habitual de Queralt Lahoz, Koers o Green Valley, que ha fet guanyar pes a l’electrònica.

Pel que fa a les lletres, Solé assenyala que són històries que transmeten positivisme i transporten a l’estiu, a les festes i als moments compartits, si bé amb una crítica cap a la vida viscuda a través de les pantalles, com El món de la veritat, que reivindica la comunicació cara a cara o Cerca de ti, que narra la història de dos personatges que s’endinsen a sèries i pel·lícules populars per acabar reconeixent que la millor història es construeix en persona.

«Des que soc pare, cada cop soc més conscient de com és d’important el contacte personal, ens hem deixat colar el gol de viure a través de les màquines i el que ens posa de veritat és el directe, som feliços de veritat quan no sabem on tenim el mòbil», diu el cantant.

Un «deute» amb Pemi Fortuny

En relació amb les col·laboracions, Buhos ha comptat amb David Ros, Cesk Freixas o Núria López, a més de «saldar el compte pendent» de treballar amb Pemi Fortuny, de Lax’n’busto. «Hem crescut amb Lax, amb Els Pets i amb Sopa de Cabra, són els nostres pares espirituals. Amb en Pemi som molt amics i per fi hem trobat una lletra que parlava molt del Penedès, de cultura popular i de les vinyes, i era ideal per ell», explica sobre la cançó Podem volar.

De moment, els nous temes només s’han testat en directe en tres concerts al País Basc, on s’estan obrint pas gràcies a cançons en euskera i col·laboracions amb grups com ETS, però Guillem Solé promet al públic del concert d’avui «90 minuts de festa ininterrompuda, alegria i la mateixa litúrgia de sempre, de no afluixar mai perquè el directe sigui vibrant tota l’estona».