Com si es tractés d’un doctor Jekyll qualsevol, a Les Guillermines del rei Salomó, Guillermina Motta es convertia en una gran vedet després de beure una poció màgica. Aquell popular programa de televisió, que veia de petit, ha servit al director i dramaturg gironí Jordi Prat i Coll com a font d'inspiració per a Guillermotta, un exitós concert teatralitzat que aquest dissabte arriba al Teatre de Bescanó i el 21 d’abril a la sala La Planeta de Girona.
Concebut com un concert íntim de cançons de Guillermina Motta interpretades per un alter ego molt particular, Guillermotta, encarnat per Jordi Vidal després de prendre’s també un beuratge misteriós, té al palmarès un premi de la Crítica i el Butaca al Millor Actor de Musical i al Millor Espectacle Musical.
Per Prat i Coll, que s’ha encarregat de la dramatúrgia i la direcció, Guillermotta ha sigut una oportunitat de «recol·locar Guillermina Motta a la casella que li pertoca»: «és la de Remena, nena, però també la de recuperar poetes i poetesses i fer la traducció de la cançó francesa i adaptacions de Boris Vian amb molt bon gust». «Si la mirada del temps aguanta el que feies al passat, vol dir que era més significatiu del que tu et pensaves en aquell present», continua.
«Guillermina Motta va fer molt per la música i encara que ella hagi decidit deixar de fer vida pública, no vol dir que el seu patrimoni no quedi», assenyala sobre un temps, el de la Transició, en què la frivolitat i el compromís podien anar lligats.
«Volíem reivindicar-la com a compositora, perquè moltes de les composicions musicals de l’espectacle són seves i també alguna lletra, juntament amb les de Barbara», explica l’autor de peces com M’hauríeu de pagar o Fàtima.
Les cançons que apareixen al muntatge, són «de la seva part més trista, tot i que també hi és la part lúdica i cabaretera», interpretades per Vidal amb l’acompanyament de Jordi Cornudella al piano.
«Ha sigut molt bonic perquè en Jordi Vidal ha tingut un enamorament amb aquest material i ella ha vingut tres vegades d’incògnit i això m’encanta, perquè n’està entusiasmada», afirma el gironí, satisfet perquè «l’experiment ha sortit molt bé, perquè podria no haver-se sentit còmoda en la paròdia i no ha sigut així».
Les cançons van apareixent intercalades per fragments d’entrevistes de la protagonista, que fan de separador en alguns moments del muntatge. «Tenia un programa de ràdio i feia entrevistes, però, en canvi, ha costat trobar entrevistes com a entrevistada. Hi hem trobat coses que deia quaranta anys enrere i són absolutament vigents», apunta.
