Un temps compartit

«Tot i que la pressió del pas del temps és dolorosa i de vegades insuportable, soc partidari de no defugir-la, perquè la meva experiència em porta a creure que només els qui senten aquest dolor somort –o agut– aprofiten la vida, en el sentit més general del terme, i aprofiten a tenir alguna idea de les seves meravelles», escrivia Josep Pla al prefaci de Les hores. Aquell llibre «sobre la terra, sobre el país», en deia, «no és més que el dietari anual d’un pagès més o menys perdut –menys que més– en abstraccions culturals i en històries sovint tràgiques, però generalment inconsistents», però va crear escola.

Entroncada en la tradició literària que arrenca de les Bucòliques de Virgili, de contemplació i assaboriment de la lentitud del pas del temps i de la serenor que inspira la repetició constant del cicle de la vida, la mirada de Pla va acabar deixant emprenta en generacions posteriors. Una exposició a la Fundació Josep Pla de Palafrugell ressegueix aquesta petjada planiana en l’obra de Narcís Comadira i Julià Guillamón, autors que, tot i la diferència d’edat comparteixen l’estima pels ritmes de la natura. 

El fil de les hores, que es podrà visitar fins al 10 de juny, posa en relació els textos i reflexions dels tres autors sobre el pas del temps i el cicle de la vida. A banda dels textos dels tres escriptors, ofereix una mostra de material manuscrit de Pla corresponent a l’impressionant fons Editorial Selecta, recentment incorporat per la fundació; així com material audiovisual de Guillamon i dibuixos de Comadira, alguns inèdits.

L’últim tresor de Josep Pla: més de trenta volums amb manuscrits i mecanoscrits originals

Si l’any 2003, la Fundació Josep Pla ja va organitzar El temps que fuig, una exposició basada en les coincidències de les reflexions de l’artista i poeta gironí i Pla sobre el cicle de la vida; vint anys després hi torna, afegint a la conversa les observacions de l’escriptor Julià Guillamon, autor de Les hores noves. El llibre, publicat l’any passat per Anagrama, beu de la tradició planiana per recollir els subtils canvis d’un bosc d’Arbúcies durant un any.

El ritme de les coses més petites

L’exposició es fonamenta en els textos que componen la trilogia sobre el pas del temps que Pla va publicar amb Selecta entre 1953 i 1955: Les hores (El pas de l’any), Els anys (El pas de la vida) i Els moments (El pas de les hores), tres llibres van ser refosos posteriorment, el 1971, al volum XX de l’Obra Completa de Destino, titulat Les hores.

«La sensualitat i profunditat de la mirada de Pla va deixar empremta en les generacions posteriors: Comadira i Guillamon són dos exemples de qualitat excepcional de l’efecte suggeridor i inspirador que els ha provocat la prosa planiana, que ells mateixos reconeixen obertament. Així mateix, el fet que els separi una generació, realça que precisament ens trobem davant un material que teixeix tradició en la nostra literatura, i que presumiblement seguirà donant fruits», assenyala la Fundació Josep Pla.

«Pertanyents a tres generacions diferents, però compartint una tradició i mirada comunes sobre el calendari i la natura que ens envolta, Guillamon, Comadira i Pla dialoguen entre si a través de dibuixos, fotografies i, especialment, paraules. Des de la serenor, cadascun des del seu punt de vista, els tres autors acoten el pas del temps. Fixant-se en allò que roman i perdura, ens conviden a prendre consciència del fil que ens uneix: tant amb els que ens han precedit, com amb els que gaudiran de les hores que vindran», continuen.

Instal·lació al Flors i Violes

L’exposició tindrà una proposta complementària en la decoració del Pati de la Fundació durant el festival Flors i Violes, que es podrà veure del 29 d’abril a l’1 de maig. Inspirant-se en les paraules de Pla, i amb el títol Cal·ligrafies de llum, el fotògraf gironí Jordi Miquel Riera ha dissenyat una instal·lació que atorga tot el protagonisme a la llum i la natura.

Subscriu-te per seguir llegint