Dos gironins creen una revista per anar a cagar: «La malaltia d’avui és que tothom té necessitat de sentir-se especial»

Prenem la temperatura a la societat actual: està malalta?

Li ha pujat la febre. No sabem si està malalta, però hi ha moltes coses a millorar. Ideològicament estem una mica perduts, hi ha sensació de derrota constant. El punt d’unió de la gent de la nostra generació és que creiem que no hi ha futur.

«Revista per anar a cagar». És per la qualitat del paper?

He, he, els catalans som molt escatològics. També buscàvem reivindicar que, almenys al moment d’anar a cagar, deixéssim de banda la dictadura dels mòbils.

Buscàvem reivindicar que, almenys al moment d’anar a cagar, deixéssim de banda la dictadura dels mòbils

He notat que a penes hi ha publicitat. Com es financen? 

Vam començar fent la revista com a fanzín mensual, amb uns pocs subscriptors que eren la família i els amics. Amb aquells pocs diners, l’imprimíem i ens quedàvem a zero. Anàvem amb el cotxe a repartir-la. Més endavant vam allargar-ne la periodicitat per reduir costos d’impremta. Ara financem una revista amb el que guanyem amb l’anterior.

Com a exalumnes, la UdG els deu haver ajudat.

La relació amb la UdG és complicada, és una institució molt grossa i, per tant, poc flexible. Ens han ajudat en el sentit que han sigut compradors de la revista, però els hem obert portes que potser ells ens haurien d’haver obert a nosaltres. Estudiant a la UdG ni tan sols coneixíem l’espai cultural de la Coma Cros ni el viver d’empreses. Quan ja havíem acabat d’estudiar, vam organitzar una jornada amb alumnes de Comunicació Cultural, perquè no es trobessin desemparats com nosaltres en finalitzar els estudis. Al final, ni ens van pagar la xerrada.

No devien considerar-ho feina.

Quan han vist que la revista funcionava una mica, hem tingut la sensació que ho volien capitalitzar. Abans va ser tot el contrari, mai hem rebut cap ajut de la UdG, ni tan sols un espai.

L’humor és la millor forma de crítica?

Si no és la millor, és la més efectiva. I li afegeix valor estètic a la crítica. Almenys no t’amargues, et diverteixes una mica

Mai hem rebut cap ajut de la UdG, ni tan sols un espai, com a molt ens han comprat revistes

Ha de tenir límits, l’humor? 

La llibertat d’expressió ha de ser transversal. Això implica consumir coses que no t’agraden. A la revista tenim una línia editorial molt clara, però si en algun lloc hi ha una altra revista amb la mateixa finalitat però en els antípodes polítiques, ho hem d’acceptar com una llibertat.

Temperatura va néixer en plana pandèmia. I alguns continguts hi fan referència. Què va ser allò?

Almenys nosaltres, ens vam deprimir i ens vam avorrir. Ens van tancar la universitat quan ens ho estàvem passant de puta mare. Ara bé, som ara aquí perquè ens va proporcionar temps i empenta per crear aquesta revista. Però d’altra banda, ha sigut un cigne negre que haurà marcat una generació. I pitjor encara els que tenien llavors 16-18 anys, crec que els ha marcat.

I allò de sortir-ne millors?

Ara hi ha missatges més contestataris contra el poder, la gent és més reticent a empassar-se tots els gripaus. També surten noves maneres de produir cultura, potser molts creadors van tenir temps.

Han sortit molts llibres d’autoajuda, a Temperatura en parlen

Fer negoci de l’ajuda a les persones és denigrant. El problema d’aquests llibres és el mateix que el de la política actual: et venen la veritat absoluta. Qui es proclama «d’autoajuda», ja perd d’entrada la capacitat d’ajudar. Hi deu haver més gent fent llibres d’autoajuda que gent que necessiti ajuda.

Sembla que es consideri cultura tot aquell entreteniment que no és rendible econòmicament

Deu ser el signe dels temps.

La malaltia del segle XXI és que tothom necessita sentir-se especial en algun àmbit. Potser nosaltres pequem d’això, fent una revista. No ens les volem donar de salvadors, pensant que el que fem ajudarà la societat. Hi haurà coses que distreuen, això sí, i és el que ens vam proposar.

Fent cultura, alhora?

Sembla que es consideri cultura tot aquell entreteniment que no és rendible econòmicament (riuen).