La presència internacional guanya pes en les produccions de Temporada Alta

La presència internacional tindrà «més pes que mai» en les produccions i coproduccions de Temporada Alta. En la pròxima edició del festival, es presentaran vint espectacles amb el segell del certamen, entre els quals els nous treballs de La Veronal, Angélica Liddell, Mal Pelo, Jordi Oriol o Mario Gas. D'aquests, n'hi ha sis amb implicació gironina i set que són coproduccions internacionals, gràcies a aliances amb teatres i festivals europeus que remen a favor de la internacionalització de l'escena catalana, un dels cavalls de batalla de Temporada Alta.

«Fa anys que insistim en el fet que artistes catalans treballin amb la gent de fora i aquest és l'any en què més pes tindrà l'apartat internacional en les coproduccions del festival», assenyala el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer.

La creació contemporània serà la principal aposta de les produccions del festival, que conformen una part important de la programació que es farà pública a finals d'agost. Dels divuit espectacles ja tancats nou seran estrenes absolutes, dues estrena a l'Estat i dues més es veuran per primer cop a Catalunya. A més, el festival també treballa en dues propostes més, dues lectures de L'Anticrist de Nietzsche i de textos de Simone Weill que es faran «en espais no teatrals», en un format similar a la lectura de les Confessions de Sant Agustí que va acollir la Catedral l'any passat.

En l'apartat de coproduccions, destaquen Firmamento, la incursió de La Veronal en les propostes per al públic jove; VUDÚ (3318) Blixen, un muntatge de cinc hores d'Angélica Liddell centrada en la seva mort i que s'estrenarà mundialment al Teatre de Salt o Double infinite de Mal Pelo.

Cristo está en Tinder, de Rodrigo García i Euforia y desazón, una col·laboració entre el dramaturg i director argentí Sergio Boris amb la companyia catalana El Eje seran altres propostes internacionals amb participació del festival.

A més, Temporada Alta també participa en dos grans projectes europeus. Per una banda, la iniciativa People Power Partnership (PPP) de Panoptikum, un treball col·laboratiu de dansa urbana impulsat per catorze institucions d'onze països que, després d'oferir un primer tastet a Girona el 2021, acabarà amb una proposta gratuïta de gran format, amb 32 ballarins (8 dels quals catalans) a la plaça de l'1 d'octubre.

L'altra, que no arribarà a Temporada Alta fins al 2024, és Shared lanscapes, un projecte que inclou set espectacles en un dia en espais naturals. Coordinats per Caroline Barneaud (Théâtre Vidy-Lausane) i Stefan Kaegi (Rimini Protokoll), compta entre d'altres amb una peça d'El Conde de Torrefiel.

Escena catalana

Pel que fa a l'escena catalana, sobresurt Casares-Camus: una història d'amor, una producció pròpia del festival inspirada en la correspondència real que s'intercanviaven l'escriptor Albert Camus i la seva amant, l'actriu María Casares, una diva de l'escena francesa. Rosa Renom i Jordi Boixaderas es posaran a les ordres de Mario Gas en un muntatge que, remarca Sunyer, no serà una lectura de cartes sinó un espectacle. A més, el festival produirà el tretzè Torneig de Dramatúrgia, que enguany arribarà al centenar d'autors participants.

En col·laboració amb productores, companyies o teatres catalans, Temporada Alta coproduirà una desena de muntatges, com ara Sísif fa o no fa, una actualització del mite de Sísif a càrrec de Jordi Oriol; Sobre l'amistat, la nova proposta de Las Huecas després de l'èxit d'Aquellas que no deben morir o el nou espectacle de Nao Albet i Marcel Borràs, sobre els egos i l'autoficció.

A més, el festival col·labora en muntatges de dansa com La matèria d'Olga Pericet o Together to get there d'Akira Yoshida i Lali Ayguadé i un work in progress de Susanna Barranco sobre la censura, El projecte V7: El problema sigue en pie.

Per al públic familiar, Temporada Alta participa en tres propostes. Per a espectadors de 0 a 4 anys: el concert teartalitzat Juguem? de la companyia Ninnus; Madame Lumiere, de la Companyia Pels Més Menuts i per a tots els públics, Com els pingüins, de La Bleda.

Actualment, trenta-tres antigues produccions i coproduccions del festival continuen fent gira, quinze de les quals en l'àmbit europeu. Entre les que tornaran a veure's al festival hi ha Història d'un senglar (o alguna cosa de Ricard) de Gabriel Calderón i El cos més bonic que s'haurà trobat mai en aquest lloc, de Josep Maria Miró.