Koreeda convenç a Canes amb el drama familiar “Monster”

Després de dues incursions parcialment fallides fora del seu Japó natal –a França amb “La verdad” i a Corea del Sud amb “Broker”-, s’esperava amb expectació la tornada del director nipó Hirokazu Koreeda al seu país d’origen. I “Monster”, el seu nou treball, no ha decebut i s’ha situat com la primera candidata seriosa al palmarès en aquests primers dies de la competició a Canes. Agafant el model Rashomon del seu compatriota Akira Kurosawa, en el que es dona el punt de vista de cada personatge sobre uns fets per visualitzar que la realitat és polièdrica, Koreeda recupera uns dels seus temes predilectes: la infància i les relacions familiars. A partir d’un incident en una escola, a “Monster”, amb molta intensitat dramàtica però també amb l’aparent lleugeresa en la posada en escena que el caracteritza, el director japonès ha convençut la crítica internacional, demostrant un cop més que és capaç de trobar recursos dramàtics i solucions per parlar de temes profunds (la culpa, la responsabilitat, el perdó) sense necessitat de reinventar-se.

L'altra protagonista de la segona jornada de competició a Canes ha estat “Black flies”, la producció nord-americana dirigida pel francès Jean-Stéphane Sauvaire amb Sean Penn i Tye Sheridan com a protagonistes, en la que interpreten a dos membres del servei d’urgències mèdiques del torn de nit de la ciutat de Nova York. “Black flies” és un vibrant i asfixiant descens als inferns dels baixos fons i els ambients marginals, filmada amb un ritme demolidor. Tot plegat encara té més mèrit si tenim en compte que, com han explicat els productors, el film es va rodar amb només 23 dies després de gairebé cinc anys de preparació. Amb evidents connexions amb dues pel·lícules de Scorsese, “Taxi driver” i “Al límit”, és un film rodat amb una càmera frenètica i un pols dramàtic al límit, però que aconsegueix no caure mai en l’efectisme ni l’excés gratuït. I a més, planteja notables dilemes morals en aquest seguiment de la quotidianitat d’uns treballadors que viuen al límit de la vida i la mort i amb seqüeles psicològiques de difícil gestió.

La competició d’aquesta segona jornada s’ha completat amb l’únic documental que aspira a la Palma d’Or. A “Youth”, el xinès Wang Bing retrata, al llarg de les gairebé quatre hores que dura la seva pel·lícula, la quotidianitat del submon dels tallers tèxtils de la ciutat de Zhili, a 150km de Shanghai, on es calcula que n’hi ha uns 18.000 i que ocupen a unes 300.000 treballadors joves. La majoria provenen de zones rurals i viuen els anys de joventut amb llargues jornades de 12 a 15 hores de treball mentre intenten estalviar prou diners per emancipar-se. Rodada durant cinc anys, “Youth” tindrà una segona part, que Wang Bing tot just està muntant, en la que el director xinès retratarà el retorn d’aquests joves als seus orígens rurals i com l’experiència dels tallers els ha transformat.

Subscriu-te per seguir llegint