El Claustre, quaranta anys fent que comprar art «sigui un plaer»

La setmana vinent farà quaranta anys que el pintor Cayetano Arquer Buïgas inaugurava la primera exposició de la galeria El Claustre de Girona. Era el 26 de maig de 1983 i l’impulsaven Nuri Yglesias i el seu marit, Miquel Mascort, «amb més il·lusió que perspectives de negoci», reconeix el seu fill i actual director d’El Claustre, Marià Mascort. Aquella primera galeria, ubicada als baixos del carrer Nou 9 on es va trobar part del claustre de l’antic convent de Sant Francesc, ha acabat convertida en tot un referent del sector i en una de les poques galeries que continuen obertes a la ciutat. 

Ho fa, això sí, en un altre espai, just al davant de l'original, amb dues plantes dedicades a les exposicions i una tercera amb un fons d’art d’unes 1.400 obres, més una altra galeria a Figueres des de 1999, amb una activitat independent i pròpia «perquè cada ciutat és diferent i el públic i la manera d’encarar-lo també».

I és que, la clau de l’èxit, assegura Marià Mascort, és «saber-se adaptar al context, tant al lloc on treballes com als gustos i a la manera de fer» i tenint clar que treballes «tenint una política de galeria, de servei a la ciutat i al públic, oferint-li totes les facilitats». 

«Quan van començar els meus pares, no crec que pensessin que encara hi seríem passats quaranta anys, però van saber trobar l’equilibri entre l’activitat de la galeria i el negoci, perquè l’un sense l’altre no poden funcionar. Això és una de les raons per les quals han tancat moltes galeries, perquè s’han abocat molt a un costat i prou», diu el responsable d’El Claustre, que en aquests anys ha vist com a Girona obrien i abaixaven la persiana unes quaranta galeries d’art. «Per desgràcia, perquè nosaltres preferiríem que hi hagués més ambient galerístic», afegeix. 

«Una de les raons que ens mantenen és que tothom que entra al Claustre hi pot trobar el que busca. La nostra feina és posar a l’abast de la gent una sèrie d’obres d’art, després és el públic qui les tria», continua el galerista, que ha anat veient com els gustos del client canviaven i que ara la ciutat és «més receptiva cap a temes que fa uns anys eren impensables». 

En aquest sentit, posa com a exemple el cas del pintor gironí Joan-Josep Tharrats: «quan encara vivia, li vam dedicar una exposició, però la seva pintura era tan avançada que només va vendre un quadre. Al cap de poc de morir, li vam fer una mostra d’homenatge amb les mateixes obres i es va vendre gairebé tot». 

El més important, la qualitat

«Les tendències van hi venen, l’important és tenir qualitat i això costa trobar-ho», reconeix Mascort, que cada any rep propostes d’entre cinquanta i seixanta artistes. «Al final només ens en quedem un o dos, perquè l’important, per sobre de tot, per respecte a l’artista i al client, és la qualitat», indica el responsable d’El Claustre, que planifica les exposicions a dos o tres anys vista, «perquè no es tracta de tenir 25 quadres d’un pintor, sinó de tenir els seus 25 millors quadres».

«Tant si El Claustre els ha ajudat a arrencar la carrera com si ja tenien una trajectòria molt consolidada, ens sentim molt orgullosos de tots els nostres artistes i hi acabem tenint una relació personal intensa», continua.

En aquestes quatre dècades, El Claustre ha vist com es forjaven carreres artístiques, però també col·leccions, tant de pintura -predominant a la galeria-, com d’escultura: «el client de pintura pot comprar puntualment escultura, però, en canvi, el d’escultura, li és molt fidel, tot i que no és matemàtic, perquè al final és l’obra d’art qui et tria a tu, molta gent arriba amb una idea i quan és aquí, s’enamora d’una cosa ben diferent. A vegades funciona per un cop de cor».

El gruix dels seus clients són de Girona i barcelonins amb segona residència, tot i que també en tenen d’anglesos, francesos o suïssos. En els darrers cinc anys, explica, ha irromput amb força «molt client americà, que ve de pas, en bicicleta, i que acaba enamoradíssim de Girona». «Als americans els agrada comprar art i al seu país és caríssim, aquí troben molta qualitat a uns preus que no poden ni somiar», assegura Mascort, que detalla que solen optar per l’art contemporani, però també «per paisatges que han vist, com Girona o Cadaqués».

Més de 2.000 socis

«Cuidem moltíssim els nostres clients, perquè han de sentir que comprar art és un plaer», continua Marià Mascort. En aquest sentit, treballen per «trencar el mite que comprar art és per unes elits culturals i econòmiques».

Ho fa amb sistemes com ara el finançament de les compres d’obres d’art o les quotes fixes. Actualment, la galeria té més de 2.000 socis que paga una quantitat mensual per fer guardiola quan hi hagi alguna peça que els interessi: «és un sistema que funciona, perquè la gent pot tenir l’art que li agrada a casa, sense que el preu sigui un impediment».

Després de la pandèmia, una part important d’aquesta relació amb el client es fa en línia, però internet, assegura Mascort, és per El Claustre «un canal de contacte, no de venda»: «no venem en línia perquè l’art l’has de veure i palpar».

Després d’anys sense participar en fires o de fer-ho de forma indirecta, aportant obres a galeries de fora, la galeria gironina està reprenent ara l’activitat final. La primera va ser la fira d’art de Los Angeles, al febrer, que es van prendre com «una oportunitat per donar a conèixer la galeria i sobretot els artistes d’aquí».

Les celebracions, al setembre

Tot i que l'aniversari de la galeria és aquest mes, no serà fins al setembre que El Claustre celebri l'efemèride. Serà amb l'arrencada de la nova temporada, amb un sopar en què presentarà el llibre commemoratiu dels darrers cinc anys, un llibre especial perquè inclou la mort de Nuri Yglesias, fundadora i ànima de la galeria, l'estiu del 2020.

Subscriu-te per seguir llegint