Erice porta a Canes 'Cerrar los ojos', el seu testament cinematogràfic

Wes Anderson presenta 'Asteroid city', una nova filigrana visual estèticament perfecta

D'esquerra a dreta, Helena Miquel, José Coronado, Ana Torrent, Manolo Solo i María León.

D'esquerra a dreta, Helena Miquel, José Coronado, Ana Torrent, Manolo Solo i María León. / Europa Press

Paco Vilallonga

Poques pel·lícules espanyoles han estat més esperades i rodejades de controvèrsia que “Cerrar los ojos”, el nou treball i qui sap si serà el darrer de Víctor Erice, el llegendari director basc, que amb només tres pel·lícules -aquesta és tot just la quarta- s’ha guanyat un lloc d’honor en la història del cinema espanyol. El director de “El espíritu de la colmena”, “El sur” i “El sol del membrillo” -Premi del Jurat a Canes l’any 1992- feia trenta anys que no es posava darrere la càmera. De fet, molts dels seus admiradors ja havien perdut l’esperança que el veterà realitzador, de 82 anys, tornés a dirigir mai. Però des que l’any passat es va anunciar per sorpresa que Erice rodava novament, l’expectació al voltant del seu nou projecte només havia fet que incrementar-se.

Els darrers dies havien corregut rumors de tot tipus sobre la pel·lícula i sobre el mateix Erice. Ja va resultar sorprenent que la pel·lícula no anés a concurs i quedés ubicada en la secció oficial no competitiva “Canes Première”. Després es va parlar de desavinences amb els productors i posteriorment les conjectures es van centrar en la seva presència a Canes. D’entrada es va anunciar que no concediria entrevistes i que no compareixeria al photocall oficial. I finalment, les sospites es van confirmar: Erice no havia vingut al festival a presentar el film. Ni des de les productores -és una coproducció hispano-argentina- ni des del mateix festival s’ha donat cap explicació oficial sobre l’absència del director basc. Finalment, en la sessió de gala a la sala Claude Debussy, van ser sobretot els actors, encapçalats per Manolo Soto, José Coronado, Ana Torrent, María Leon i Helena Miquel, els que van defensar i donar la cara per la pel·lícula.

L’absència d’Erice a Canes havia alimentat també les especulacions sobre la qualitat de “Cerrar los ojos”. Però la projecció de les gairebé tres hores que dura la pel·lícula van tallar de socarrel aquestes conjectures. La projecció del film va causar un fort impacte, sobretot entre la premsa especialitzada espanyola però també la internacional. Sens dubte, estem davant una de les pel·lícules més importants del cinema espanyol recent, un film que és un autèntic testament del director però també una pel·lícula nostàlgica i metacinematogràfica sobre el passat i el present del cinema. “Cerrar los ojos” és una obra amb moltes capes i que amaga diverses pel·lícules dins de la mateixa pel·lícula.

Tot comença amb una pel·lícula inacabada, “La mirada del adiós”, que el director Miguel Garay (interpretat per Manolo Soto) no va poder finalitzar per la misteriosa desaparició de Julio Arenas, el seu protagonista (interpretat per José Coronado). Vint anys després, i a partir de la investigació d’un programa de TV, Garay retornarà al seu passat en la recerca de l’actor desaparegut. A partir d’aquesta trama, Erice construeix un film que resulta un compendi d’allò que ha rodat -el final remet directament a “El espíritu de la colmena” amb el rostre d’Ana Torrent mirant una pantalla de cinema cinquanta anys després-, però també del que no va poder rodar. Així, hi ha contínues referències a “El embrujo de Shangai”, un projecte sobre el qual va estar treballant molts anys però que va acabar a les mans de Fernando Trueba, i a “El sur”, quan la segona part del film es trasllada a la zona del Cabo de Gata. “Cerrar los ojos” és un film nostàlgic, ple de picades d’ullet cinèfiles -hi ha un memorable homenatge a “Rio Bravo” de Howard Hawks-, i la mirada final d’un mestre amb sensació de comiat, ara sí, definitiu.

A la secció competitiva del festival, el nord-americà Wes Anderson ha presentat “Asteroid city”, el seu nou treball rodat pràcticament en la seva totalitat a la localitat madrilenya de Chinchón. Present per tercera vegada a Canes -va inaugurar el festival amb “Moonrise kingdom” i va concursar fa dos anys amb “The french dispatch”-, Anderson ha tornat a demostrar sobradament que és un gran creador d’imatges. El realitzador nord-americà fa una nova filigrana visual, que juga amb la geometria dels enquadraments i que té un tractament dels decorats, la direcció d’art i el vestuari absolutament exquisits. Acompanyat d’un repartiment excepcional, de Tom Hanks a Scarlett Johansson, passant per Jason Schwartzmann, Bryan Cranston, Edward Norton, Steve Carell, Tilda Swinton i un llarg etcètera, “Asteroid city” està ambientada a una localitat perduda al desert d’Arizona a meitats dels 50. Hi apareixen totes les obsessions dels Estats Units de l’època: des de la cursa armamentística nuclear als contactes amb alienígenes. “Asteroid city” és un film juganer, una delícia visual amb moments molt divertits i una estètica fascinant.

Subscriu-te per seguir llegint