Moretti apel·la a la resistència ideològica en la pel·lícula més emocionant de Canes

Victor Erice justifica la seva absència amb dures acusacions a la direcció del festival

Paco Vilallonga

Quan aquesta magnífica edició del Festival de Canes entra en la seva recta final, la sensació que una generació fonamental de directors del cinema contemporani està mostrant el seu testament creatiu es va apoderant del certamen francès. Primer va ser Martin Scorsese, posteriorment Victor Erice, i avui ha estat el torn de l’italià Nanni Moretti. I a més, en el cas dels dos últims, fent servir el component metacinematogràfic, del cinema dins el cinema com a recurs creatiu. No forçosament seran les darreres obres d’aquests directors -desitgem que no ho siguin- però en elles es percep la nostàlgia per una manera d’entendre el cinema que s’esvaeix, la pèrdua d’alguna cosa essencial que tenyia les pantalles que poc a poc es va diluint per potser no tornar mai més.

Il sol dell’avvenire”, la darrera obra de Moretti, és sens dubte la pel·lícula més emocionant vista al festival fins ara. Ho és perquè està feta a cor obert, amb la lucidesa i saviesa d’un director essencial del cinema recent, però també pel seu compromís politicoideològic. I que a més arriba en un moment especialment simbòlic del panorama polític italià: l’extrema dreta de Giorgia Meloni fa uns mesos que governa el país i Moretti és una de les figures intel·lectuals de referència de l’esquerra italiana. És per això que la seva pel·lícula té molt d’acte de reafirmació individual i col·lectiva, i sobretot de reivindicació del sentit de “comunitat”, de defensa d’uns ideals des de les conviccions profundes i des de la coherència més absoluta. “Il sol dell’avvenire” està plena de referències a altres films del director i cops d’ull cinèfils, i resulta especialment emotiva en els moments musicals en els quals el director italià toca la fibra a partir d’una mena de “banda sonora de les nostres vides”. És un film que ens mostra un Moretti desencadenat, que dispara a tort i a dret, però no des de l’amargor i el ressentiment sinó des de les conviccions i l’esperança.

Dos dies després de la presentació de “Cerrar los ojos”, Victor Erice ha tornat a focalitzar l’atenció del festival amb la publicació aquest dimecres d’una carta oberta al diari “El País” en la que explica i justifica els motius de la seva absència a Canes. En el seu escrit, Erice es manifesta traït i decebut per la manca de diàleg i l’incompliment de compromisos per part del certamen francès. Per la seva banda, el festival s'ha mostrat sorprès per les paraules d'Erice i ha assegurat que ha seguit el procés de selecció habitual i que la comunicació amb els responsables del film ha sigut "permanent".

Erice retreu al festival la inclusió del seu film a la secció paral·lela “Cannes Première” (no competitiva) i no a la secció oficial competitiva. Segons el director basc, va demanar reiteradament al Delegat General, Thierry Frémaux, en quina ubicació exacta del festival estaria el film, perquè se li havia ofert també la inauguració de la prestigiosa Quinzena dels Cineastes o fins i tot la possibilitat de portar el film a competició a Venècia. Davant la manca de resposta del festival, Erice i els productors -sempre segons la versió del director basc- es van assabentar que el film no competiria el mateix dia de la roda de premsa de presentació del certamen, el 13 d’abril. La publicació de la carta d’Erice ha provocat una forta controvèrsia a Canes, entre els que demanen explicacions al festival de les acusacions del director basc i els que creuen que un director del seu prestigi no hauria d’entrar en un terreny fangós com aquest.

Subscriu-te per seguir llegint