Entrevista | Lluís-Anton Baulenas Escriptor

«Votar val la pena, i alhora li dic que no sé si votaré»

"No hauria de passar res si jo escrivís ‘va brut com un gitano’, però com que passa, no em costa gens ser curós"

Baulenas continua retratant Barcelona en els seus llibres

Baulenas continua retratant Barcelona en els seus llibres / Marc Martí

Albert Soler

Albert Soler

Lluís Anton Baulenas, multipremiat escriptor, va presentar dimarts a la llibreria Les Voltes «Seré el teu mirall», la història d’un professor de literatura que acaba treballant en un bar de mala mort del Raval. La protagonista, però, és Barcelona pe davant de ningú més

Què és Barcelona avui? 

És el mateix que fa dos mil anys, quan van arribar els romans. Una gran ciutat, però amb dos mil anys a l’esquena. Per a mi això és molt important, fa cos. M’impressiona, perquè els de Sant Andreu som barcelonins sense pedigrí. Per la resta, no és gaire diferent de qualsevol altra gran ciutat. Té característiques pròpies, això, sí. Per exemple, és capital d’una nació sense estat.  

El seu protagonista li diu a una senyora que està molt bé per tenir cinquanta anys. Això és masclisme, no?

Com que és el personatge qui ho diu, si de cas és ell el masclista.

"Si la senyora val la pena, m’arriscaria a dir-li que està molt bé per tenir cinquanta anys"

Vostè gosaria dir-ho, tal com estan els temps?

Si la senyora val la pena, jo m’arriscaria. 

Encara queden professors de literatura? 

Cada vegada més pocs, i de literatura catalana, encara menys. La sortida laboral d’ensenyar en un institut, és molt llaminera. Per tant, hi ha cada cop més gent que ensenya, però pocs professors.

La via real es concentra als bars de mala mort?

Hi ha vida a més llocs, Barcelona és un conglomerat. Els escenaris terribles estan bé, però evito explotar-los de manera impune, als meus llibres. Ara bé, els temps van canviant i cada cop hi ha menys bars de mala mort, tots estan higienitzats. Algun encara en trobaríem.

Cada cop més gent que ensenya, però pocs professors

Què diu d’un país que el gran tema sigui en Vinicius?

Vol dir Espanya?

O Catalunya, se’n parla arreu.

El racisme no és al futbol, és arreu. Em fa gràcia quan diuen que Espanya -o Catalunya- no és racista, només són uns quants. Cony, doncs són bastants.

Hi ha molt racisme? 

Crec que sí. Si més no, d’aquest racisme que podríem anomenar banal. Aquest que fa quatre dies no feia mal i avui en fa. No hauria de passar res si jo escrivís «va brut com un gitano». Però com que passa, no em costa gens ser curós. Bé, la societat canvia molt de pressa, així que vénen uns quants anys de topades d’aquesta mena.

Hi ha molt racisme, si més no, d’aquest que podríem anomenar banal, aquest que fa quatre dies no feia mal i avui en fa

Abans li he preguntat de Barcelona: què és avui Catalunya?

És una nació sense estat, i a partir d’aquí, es busca la vida. És una societat complexa, amb gent de pensaments diversos. I amb un canvi demogràfic i cultural els darrers anys, que fa créixer encara més la controvèrsia sobre el que és. Jo només escric en català, i això m’ho agafo com un compromís.

Es va sentir enganyat amb el procés?

La mare del meu fill em va dir d’anar a celebrar-ho a la plaça de Sant Jaume. I jo li vaig dir: «a celebrar què? Si hi ha la bandera espanyola a la Generalitat». Ella hi va anar, jo no. I ja el mateix dia va tornar moixa a casa. Em vaig sentir decebut per com es va portar tot. També per com es va portar després.

A què es refereix?

Més enllà del procés, hi ha maneres de fer valer els nostres drets, dins de la Constitució. Em sorprèn que hi hagi tanta brega i en canvi no es facin servir tots els instruments per tocar la pera, que ofereix la mateixa Constitució.

Em vaig sentir decebut per com es va portar tot el procés, també per com es va portar després

Diumenge hi ha eleccions: encara val la pena votar?

Votar val la pena, i alhora li dic que no sé si votaré.

El seu protagonista comença a fer coses de brut i deixat quan compleix seixanta anys. Jo els vaig complir fa poc: haig de seguir aquest comportament?

Sí. Però l’aviso que el personatge no s’hi acaba de trobar bé. Potser és perquè no està prou entrenat.

És qüestió de pràctica? 

Ho és. Fotre’s coses directament de la nevera, sense passar per un plat, fotre glop de vi directament de l’ampolla...

Ja ho faig, i realment em començo a trobar bé amb la meva edat.

Doncs endavant. Jo també ho faig, tinc seixanta-tres anys, hi tinc més pràctica.

Subscriu-te per seguir llegint