«M’agrada jugar amb el poder de les cançons per enviar missatges»

La cantant, guitarrista i compositora Clara Viñals arriba aquest dissabte a Gualta per presentar, en el marc de l’Ítaca Festival, «La boca aigua», el quart treball d’estudi del seu projecte Renaldo &Clara

Clara Viñals

Clara Viñals / Cristina Tomàs

Albert Cornellà

Albert Cornellà

Continuisme però, a la vegada, voluntat de créixer. Renaldo & Clara, el projecte liderat per la cantant, guitarrista i compositora Clara Viñals (Lleida, 1990), ha tornat aquesta primavera a l’escena musical catalana amb La boca aigua (Primavera Labels), un àlbum en el qual, si bé continua engreixant les seves melodies amb una exquisida fórmula a base de pop i electrònica que ja va estrenar en el seu anterior treball, L’amor fa calor (2020), explora nous territoris. Aquest dissabte, a partir de les 21 h, la banda lleidatana presentarà el nou disc a la plaça de l’Església de Gualta, en el marc d’una col·laboració entre el Festival Ítaca i el Mercat de Música Viva de Vic (MMVV).

«Els dos àlbums estan vinculats una mica en la manera d’entendre la composició de les cançons. En certa manera, amb la similitud en les sonoritats» afirma Viñals sobre un quart disc que, tanmateix, suposa «una evolució». Un creixement que es nota al llarg dels nou talls que integren el treball i en els quals la compositora ha jugat i experimentat amb ritmes com el funk brasiler (S’està millor al carrer) o el hip-hop dels vuitanta (Globus).

«És una cosa que té molt a veure amb la meva curiositat artística. Sempre intento buscar l’al·licient de fer coses una mica diferents» apunta Viñals sobre aquest interès per buscar noves sonoritats per al seu projecte. «Al final, m’agrada molt que un disc sigui variat» afegeix l’artista, que reconeix que tot i fer «discos breus i cançons curtes» -aquest últim en prou feines supera els vint minuts- «vull que hi hagi elements diferents i detalls molt cuidats».

Encara que musicalment, la proposta de Renaldo & Clara -que pren el nom d'una pel·lícula documental de 1978 dirigida i protagonitzada per Bob Dylan- acostuma a sonar alegre, el cert és que a la compositora li agrada amagar, entre les lletres, metàfores que poden amagar missatges. «De cançons amb parts fosques n’he fet des del principi. Però sí que és veritat que potser abans les feia un pèl més poètiques, amagant una mica el significat real, i cada vegada m’interessa més que s’entenguin» assegura. «És una cosa que té molt a veure amb aquesta capacitat que té la música pop de produir coses molt directament, que després poden agafar una dimensió nova. Una frase pot semblar molt senzilla, això no obstant, en una cançó pot prendre una dimensió més bèstia» afegeix la lleidatana, que a l’hora confessa que li agrada «jugar amb el poder de les cançons per enviar missatges».

Tres productors diferents

En la gestació d’aquest La boca aigua, Clara Viñals, que ja en l’anterior disc va prendre les regnes de la producció dels temes, ha comptat amb la col·laboració de fins a tres productors més. Innercut, Joan Borràs i Hidrogenesse han aportat el seu gra de sorra en la confecció final de les cançons. «Em venia de gust veure maneres diferents de treballar, sense saber massa què passaria» afirma. «Al principi ja els vaig dir que tenia molt clar com volia que sonés el disc i els vaig demanar que m’ajudessin a aconseguir-lo. L’aportació que han fet ha estat molt equilibrada» subratlla la cantant, que va debutar discogràficament el 2009 amb un EP homònim. 

Preguntada per la popularitat aconseguida després que la cançó Per fer-te una idea sonés l’estiu de 2021 en l’anunci televisiu d’un conegut centre comercial de Catalunya, Viñals destaca que si bé és cert que va notar que més gent coneixia la seva música, al final va ser una cosa «molt progressiva». «Fa molts anys que vaig posar en marxa aquest projecte i potser per això ho relativitzo tot bastant. Amb l’anterior disc si es va notar que més gent ens coneixia, especialment amb els concerts» rebla.

Un dels trets més identificables de Renaldo & Clara és l’accent lleidatà que la seva vocalista mai ha volgut amagar. «Me’n sento molt orgullosa i en soc conscient des que vaig començar. En aquell moment, de grups de pop que cantessin amb accent lleidatà no n’hi havia. Sempre he volgut ser fidel a la meva manera de parlar. Per mi és important» resumeix la líder del projecte musical, que també indica que se sent «il·lusió» quan altres grups de l'escena lleidatana li diuen que ella ha estat un referent.