«L’important de la vida s’aprèn quan estàs sol i avorrit»

Periodista i doctor en filosofia, Jordi Graupera ha viscut i treballat als Estats Units. Ha presentat a Girona «La perplexitat, un llibre que està entre el diari, les memòries, els pensaments i els records de la seva estada a Nova York

Perplex pels resultats electorals?

No. Per quin motiu?

Home, Déu n’hi do el retrocés del sobiranisme.

Ja es veia que hi hauria un desgast. Els recursos cada vegada estan més gastats i la capacitat de fer que la gent se’ls empassi també són cada vegada més gastats.

No m'han sorprès els resultats electorals. Els recursos cada vegada estan més gastats i la capacitat de fer que la gent se’ls empassi també són cada vegada més gastats

El poder desgasta?

No, els discursos mal pensats i pensats per a mantenir a la gent quieta i obedient sempre acaben malament.

Està desencantat de la política?

Al contrari. El que han demostrat aquestes eleccions és que quan no hi ha política, les coses es desgasten, i quan hi ha política és quan les coses funcionen. Estic més convençut que mai que la política és una eina que val la pena.

Està disposat a tornar-se a presentar?

Són dues coses diferents. Ho vaig intentar una vegada, en els últims quatre anys he estat refent-me de la bufetada que és intentar penetrar el sistema i no sortir-te’n. Però em costa imaginar que la meva vida en el futur no tindrà alguna esfera que tingui a veure amb la política.

En els últims quatre anys he estat refent-me de la bufetada que és intentar penetrar el sistema i no sortir-te’n

Enveja alguna cosa de la política dels Estats Units?

Moltes coses. La cosa més interessant és que la política americana és molt receptiva a individus que volen entrar-hi amb una idea pròpia. Existeix el mecanisme per a entrar-hi. Aquí no. Aquí, o et sotmets a una disciplina de partit que et torna bàsicament idiota o intentes, a un gran cost personal, trencar el cadenat. Obama o Trump, dos estranys que ningú esperava que sortissin, van sortir perquè el mecanisme és molt curós.

I a Catalunya?

A Catalunya passa una cosa molt divertida, que és que com més petites són les engrunes per les quals es barallen, més esmolades estan les navalles. I en canvi, allà, s’hi juguen coses que importen.

Què va aprendre a Nova York?

Que les coses importants de la vida no es poden racionalitzar.

Tornarà en Trump?

Montilla bé va ser senador, no (riu)? Fa sis mesos li hauria dit que no, perquè com va dir Ortega y Gasset, quan una cosa ha estat superada una vegada per la història, serà superada tantes vegades com intenti reimposar-se. Però Trump té una creativitat tan bèstia, té una capacitat d'apel·lar els instints bàsics de la política nord-americana tan clarivident, que potser em menjaré les paraules. 

Tornarà en Puigdemont?

A Catalunya? No en tinc ni idea.

M’ha dit el que va aprendre a Nova York. I a missa què s’hi aprèn?

A callar. És molt important aprendre a callar. S’està còmode en el silenci.

Molta gent hauria d’anar a missa? 

Jo no sóc ningú per a aconsellar-los. Sóc un cristià molt poc apologètic, perquè no serveixo de model religiós.

L’hi deia perquè molta gent hauria d’aprendre a callar

És molt important aprendre a callar. Igual que és molt important saber estar sol. Quan amb la meva dona anàvem a buscar escoles per a les filles, jo sempre feia la mateixa pregunta: hi ha alguna activitat que forci als nens a estar sols, avorrits en una habitació? Perquè les coses importants en la vida s'aprenen quan estàs sol, avorrit i en silenci.

Aquests nens ja no existeixen, tots tenen mòbil.

Per això és important la missa. Per a aprendre a estar sol i en silenci. La veritat és que tampoc hi vaig gaire. M’agradaria ser més conseqüent amb les meves creences.

Aquí, o et sotmets a una disciplina de partit que et torna bàsicament idiota o intentes, a un gran cost personal, trencar el cadenat

Déu ha mort?

No en fa la pinta.

La vida de la parella està mitificada?

Una de les astúcies de la naturalesa és, quan estàs enamorat, fer-te creure que ja ho has trobat per sempre. La realitat és que un cop ets a dins del contracte, hi ha molta feina. 

Una de les astúcies de la naturalesa és, quan estàs enamorat, fer-te creure que ja ho has trobat per sempre

Li fa por la malaltia?

Una mica. No sóc la persona que sempre s’està rentant les mans i menjant sense sal. Però a mesura que creixes, la presència de la mortalitat se't fa present i sempre se't fa present en forma de por.

Subscriu-te per seguir llegint