«Els irredempts» de Cristina Garcia Molina, Premi Llibreter

Aquest dijous es queixava l’editor d’Asteroide Luis Solano de la manca de premis a llibres ja editats, cosa que és habitual a França, i que realment suposa una excel·lència, «perquè els premis a obra inèdita, la majoria de vegades solen ser operacions de màrqueting». Per això el Premi Llibreter, que aquest any arriba a la vint-i-quatrena edició, organitzat pel Gremi de Llibreters de Catalunya, és un dels pocs en què prima el caràcter prescriptor. Els premis d’aquest any segueixen aquesta intenció, són títols que malgrat la seva gran qualitat, han passat una mica desapercebuts a les llibreries.

Els dos títols estrelles d’aquesta edició són La promesa del sud-africà Damon Galgut, (Les Hores i Asteroide), a la categoria Altres Literatures, que malgrat haver estat Premi Booker el 2021, possiblement no ha tingut la rebuda merescuda entre els lectors i Els irredempts de l’autora granollerina resident des de fa anys a Girona Cristina García Molina, a l’apartat Literatura Catalana (LaBreu Edicions).

Des de Ciutat del Cap i mitjançant un vídeo, Galgut ha agraït un guardó que per a algú que practica el solitari ofici d’escriure l’obliga a ampliar la mirada i va acabar fent una glossa de la capacitat prescriptora dels llibreters: «ells són els més ben informats». La promesa segueix una família sud-africana a través de les generacions fins a arribar a l’actual desencís després de l’apartheid que no ha aconseguit una igualtat real al país. 

Pel que fa a Els irredempts, el jurat ha ressaltat que és una «obra d’una intel·ligència aclaparadora una proposta en què excel·leixen el llenguatge, les idees, l’art. El ritme, les atmosferes i la prosa esmolada, d’estil sobri i precís, doten el llibre d’un poder demolidor per a tractar tres històries colpidores i ben diferents amb un denominador en comú, l’arrelament». «Una anomalia extraordinària en el panorama literari català», segons el comitè que ha escollit el premi.

Garcia Molina, l’única autora present a l’anunci, s'ha mostrat molt sorpresa per la distinció: «creia que seria un llibre mort o oblidat». En declaracions recollides per l’ACN, ha assenyalat que no és «fàcil, ni plaent» i ha admès que no és un llibre que hagi sortit «en dos dies», sinó que li va costar molt escriure’l. 

«Ser avui aquí a nivell personal és un petit miracle. Sempre havia pensat que el llibre seria un llibre mort i que en algun punt de la seva construcció acabaria morint o jo l’acabaria oblidant. Quina tonteria, els llibres no s’obliden», ha afegit. 

El debut de l’escriptora de Granollers, una experiència intensa de llenguatge, ha estat en general molt ben rebut per la crítica. 

Èric del Arco, president del Gremi de Llibreters, va oferir com a prova de l’efervescència de l’actual literatura catalana el fet que tant aquest any com el passat, L’instant abans de l’impacte de Glòria de Castro, es tracti primeres incursions narratives.

Els altres tres premis Llibreter han anat a parar a Pardaleta/ Gorrioncita de l’autora portuguesa Joana Estrela, com a literatura infantil i juvenil traduïda, servit per l’editorial Meraki, un petit segell que va néixer durant la pandèmia, i Fills d ‘Èodhum de l’autor arbucienc Roger Tarrés, com a literatura infantil i juvenil en català (Fansbooks), una rara avis al terreny del fantasy, estil El senyor dels anells, que normalment sol produir-se en anglès.

Debutar com a novel·lista creant regnes imaginaris i una saga fantàstica

Editat per Fanbooks, el jurat l’ha valorat per ser una aposta valenta i de proximitat en literatura juvenil i fantàstica. 

Tarrés ha explicat que a Fills d’Èodhum, la primera part d’una trilogia, «hi ha aventures, combat, guerra, estratègia, amor, odi, un món completament nou, sis territoris molt diferents, amistat i venjança». 

L’àlbum il·lustrat destacat ha recaigut a Hi havia una forma/Érase una forma, de l’editorial Barrett, obra dels francesos i parella sentimental Marie-Laure Crusch i l’il·lustrador Gazhole, que proposa un repte força «absurd» segons els seus creadors a partir de la humanització de les formes geomètriques i de la pregunta: «És possible enamorar-se d’un polígon».