El Bòlit reflexiona, amb l’art i la ciència, sobre l’energia

Una instal·lació que recorre a l’heliòstat, un conjunt de miralls amb un sistema de seguiment de la trajectòria del sol, desenvolupada per Playmodes i la Universitat Politècnica de Catalunya i que permet conrear vegetals en la foscor; un documental experimental de Stéphanie Roland que retrata la caiguda en la negror absoluta de la ferralla espacial o la reflexió de la celranenca Azahara Cerezo sobre l’impacte ambiental de les terres rares que fa servir la indústria electrònica com a matèria primera són algunes de les propostes que es donen cita a la nova exposició del Bòlit, que s’inaugura avui.

El Centre d’Art Contemporani de Girona busca en l’art i la ciència, tant l’actual com la dels pioners dels segles XVI i XVII, la resposta a la pregunta de com es pot generar vida en un entorn sense llum ni energia a Fer créixer plantes en l’obscuritat, una mostra que es desplega fins al 8 d’octubre a les seus del Pou Rodó i la Rambla.

Comissariada per la directora del Bòlit, Íngrid Guardiola, l’exposició convida a repensar la nostra relació amb la tecnologia i l’energia per crear relacions més «poètiques» i sostenibles amb l’entorn en un context de pobresa energètica a dos nivells.

«És una pobresa en l’àmbit de gestió, explotació i comercialització de recursos (combustibles fòssils, aigua, gas, minerals, energia solar...), però també personal: no tenim energia -física, mental, emocional- per fer gaire res més del que ja fem. L’excés de demanda energètica d’un sistema basat en la producció de creixement il·limitat té els dies comptats. El burn out individual i planetari és un fet», asseguren des del Bòlit.

Artistes locals, catalans i internacionals com Joana Moll, Xiana do Teixeiro, Emilio Fonseca o Núria Nia prenen el Bòlit_LaRambla i el Bòlit_PouRodó, tant amb obres de nova creació com produccions ja fetes.

Les propostes es reparteixen en dos àmbits expositius batejats amb dos versos de sor Juana Inés de la Cruz, L’aparatosa màquina del món i Orientar-se amb llum judiciosa, i il·luminats per Manel Quintana amb un ecosistema de llum de baix consum que «respira».