Exposen la mirada de Dora Maar sobre la Costa Brava del 1933

L’Arxiu Nacional de Catalunya exposa una quarantena de fotografies fetes per l’artista a Catalunya

Combalía, explicant una de les imatgs de la Costa Brava.

Combalía, explicant una de les imatgs de la Costa Brava. / ACN

ACN/DdG

L’Arxiu Nacional de Catalunya exposa a Sant Cugat del Vallès una quarantena de fotografies que la fotògrafa Dora Maar va fer a Barcelona, Tossa de Mar i s’Agaró el 1933. L’exposició, sota el títol Dora Maar. Viatge a Catalunya, serveix per mostrar al públic l’adquisició que la institució va fer d’una part dels negatius de la fotògrafa i també pintora, sovint eclipsada per la seva relació amb Pablo Picasso, que van aparèixer en una caixa fa uns anys. 

La mostra, que es podrà visitar fins al 20 de juliol dins el Festival Lumínic de Sant Cugat del Vallès, està comissariada per la historiadora d’art Victòria Combalía, que remarca que no són fruit de cap encàrrec, sinó d’un viatge de plaer. 

El setembre de 1933, ara fa 90 anys, Dora Maar va emprendre un viatge a Catalunya. El viatge el va fer sola i es va allotjar al famós Hotel Orient de la Rambla de Barcelona. Testimoni d’aquest viatge són els negatius que estaven dins una caixa que va aparèixer fa pocs anys i que va ser subhastada a l’estiu de 2022, a la casa de subhastes Artcurial de París. 

A judici de Victòria Combalia, en aquella brevíssima estada catalana, Dora Maar no només ens va deixar documents únics sinó que va crear algunes de les millors fotografies de tota la seva producció.

Són fotografies de gent passejant, venedors i pescadors a la zona de la Costa Brava. «Gent de carrer, però sobretot tenia predilecció per les persones pobres» i també «les cegues, perquè pot ser que, com que en el surrealisme els ulls tancats representen la mirada interior, això li interessava», indica Combalía. 

A l’exposició hi ha retratada la Rambla de Barcelona, el Mercat de la Boqueria i el Somorrostro, a més de vuit imatges costumistes de Tossa i de s’Agaró, lloc on Dora Maar alhora es relacionava amb artistes i intel·lectuals, catalans i estrangers, que ja havien fet de la Costa Brava el seu escenari de creació.