El festival Pepe Sales vol fer reviure per uns dies l’esperit de l’efervescent saló literari de Natalie Barney. La dissetena edició del festival d’art independent girarà al voltant de l’escriptora i mecenes Natalie Barney (1876-1972), al saló literari de la qual es va congregar el bo i millor del París de principis del segle XX, com Colette, Isadora Duncan, Marcel Proust, Paul Valery o Mata Hari. Com a precursora de la defensa dels col·lectius LGTBIQ+, centrar-se en Barney també serà una oportunitat per reflexionar al voltant dels seus drets.
El festival organitzat per l’associació La Penyora Cultura vol reivindicar el paper de Barney com a autora, però sobretot com a «inspiradora» i «empoderadora de dones» gràcies al rol d’amfitriona al saló literari, un espai de trobada que, recorden Consol Ribas i Lluís Llamas de La Penyora Cultura, permetia l’alliberament femení perquè «no s’hi feien distincions intel·lectuals entre homes i dones».
Nascuda als Estats Units en el si d’una família privilegiada, va conrear la novel·la i la poesia, però a Natalie Barney se la reconeix, per sobre de tot, per la seva influència des del Saló Barney, que durant més de seixanta anys va congregar escriptors i artistes com André Gide, Jean Cocteau, Scott Fitzgerald o Renéé Vivien, que va ser parella de la nord-americana. A més, també va impulsar l’Acadèmia de les Dones en contraposició a l’Acadèmia francesa, composta exclusivament per homes.
«Era conscient que l’empoderament femení havia de tenir en compte la cultura, però també que el plaer sexual permetia guanyar llibertat», explica Ribas sobre una dona obertament lesbiana que signava amb el seu nom autèntic poemes dedicats a altres dones i que ensenyava les llengües clàssiques per poder llegir la poesia de Safo.
«Va tenir un paper molt destacat en la cultura parisenca del seu temps, i el Saló Barney va aguantar dues guerres mundials, però quan, després de la segona, les esquerres s’apoderen de la cultura, queda relegada. No va ser censurada, va ser oblidada, que és pitjor», diu Llamas sobre un personatge que les noves generacions comencen a reivindicar i que justament ara obre Over the rainbow, l’exposició que el Centre Pompidou de París dedica a la contribució dels artistes a les lluites LGTBIQ+ des dels inicis del segle XX.
«Abordar la figura de Natalie Barney i l’ambient del seu saló és una manera de recordar el risc que corres per ser diferent i, com, en un moment com l’actual, no t’has de rendir mai, perquè avui tens uns drets que demà et poden prendre», insisteix Consol Ribas.
Art, reflexió i debat
Barney se suma a una llista de personatges que han tingut un Pepe Sales, com ara Santa Teresa de Jesús, Charles Bukowski, Roberto Bolaño o Alexandra Pizarnik, a qui van dedicar l’edició del 2023.
Com és habitual, el festival tornarà al gener per reivindicar la contracultura i els creadors «maleïts» amb el seu format habitual, combinant activitats de diverses disciplines artístiques totalment gratuïtes amb espais de reflexió estirant els fils de la biografia i l’obra de Barney.
En aquest cas, el Pepe Sales del 2024 tocarà temes com la diversitat sexual, la comprensió de l’època que vivim a través de la literatura, l’ostracisme d’una part de la cultura del segle XX sota el marxisme o la importància del mecenatge, «clau per fer avançar intel·lectualment el país, perquè el mecenes viu més a prop de la realitat social que l’administració», diu Llamas.
