«He anat canviant amb els anys i sempre tinc la sensació de començar de zero, cosa que està bé i alhora no està bé, perquè hi ha coses per les quals ja no passes», reconeix Esteve Saguer (Girona, 1974), que obre una nova etapa amb Smoking Bambino. Cinc anys després d’Storm & drunk, dijous publica el seu primer treball en català, Llampigots i bufarandes, nascut després de la pandèmia, que el va fer tornar a casa a correcuita després d’una de les llargues estades que feia a Nova York.
Per les influències musicals que ha tingut des de sempre, «escriure en anglès va ser una cosa natural», i la resposta que va tenir en les actuacions que feia als Estats Units li van confirmar que anava pel bon camí.
«Es diu que la llengua no és important, però sí que l’és, perquè el missatge arriba més a la gent. Jo ho veia allà quan cantava en anglès i ho he vist quan he ensenyat les primeres en català», explica el gironí.
Amb sis discos signats com a The Dirty Club, dos més amb Howlin’ Dogs i cinc com a Smoking Bambino -més un sisè, enregistrat, però inèdit- en anglès, Saguer salta ara al català per un «canvi de mentalitat», apunta, que va arribar com un rampell de matinada.
«Quan vaig tornar de Nova York continuava fent cançons en anglès, però estava estancat i era conscient que no hi podria tornar a curt termini. Després d’una discussió política amb uns amics, em vaig posar a escriure tot el que havíem parlat i d’allà va sortir la primera cançó en català, El jou i la sang», indica.
Curiosament, aquesta cançó no ha entrat al disc, però des de llavors, no ha tornat a fer servir l’anglès. De les moltes cançons que ha escrit d’aleshores ençà -«en tinc per fer dos discos més», diu el músic, que aquest octubre ja enregistra el següent-, n’ha escollit onze per a un disc que ha batejat amb dues paraules inventades, «llampigots» i «bufarandes». Els ha acabat atorgant un sentit -alguna cosa així com «sense cap ni peus»-, però admet que aquest significat pot mutar i que, a més, tothom ho pot llegir a la seva manera.
Personatges marginals
Saguer ha parit un disc íntim, tranquil i assossegat, amb un folk noctàmbul que beu molt de la cançó d’autor, però amb moments de certa explosió sonora i visceralitat, amb pinzellades de blues i tocs de jazz marcats per la veu greu i trencada marcada de la casa.
Inspirades en escriptors com Bukowsky o Kerouac, inclou lletres en primera persona, en què ha abocat vivències personals, experiències de l’entorn i també situacions inventades que parlen de personatges marginals, d’amors que es trenquen, d’anhels i d’ansietats, de recerca i de fracàs, del retorn a la infància. «Hi ha coses meves, però portat a l’extrem, hi ha molt de personatge, de veritat que no soc tan trist!», bromeja.
Aquestes cançons no necessàriament autobiogràfiques, «amb un punt fosc, però també un humor que va entrant a poc a poc», estan vestides amb pocs instruments pel músic i productor Enric Teruel, amb qui ja havia treballat durant cinc anys en un altre projecte, Howlin’ Dogs.
«Jo tenia clar que volia un disc molt buit de producció i sense gensd’electrònica», explica Saguer, sobre un disc que, a més de veu, guitarres i contrabaix, inclou alguns elements com el piano o orgue, guitarres addicionals i algunes bases rítmiques fetes amb parts de la bateria, caixes d’eines, cadenes, olles i paelles.
Saguer (guitarra i veu), Teruel (guitarres, teclats i bases rítmiques) i Manel Fortià (contrabaix) el van enregistrar amb Jaume Figueres als Estudis Ground de Cornellà del Terri durant el setembre de l’any passat, i posteriorment Lluís Costa el va mesclar i masteritzar a Soundclub Studios, a Salt. Edita Microscopi.
Concert amb Antònia Font
Al format de trio de l’àlbum s’hi sumarà una bateria pels directes, com el concert que oferirà el 30 de setembre al Palau de Fires de Girona, en la prèvia de l’actuació d’Antònia Font, la cita inaugural de Temporada Alta.
«M’ho prenc com un gran assaig general davant de 6.000 persones», fa broma el músic, habituat a formats molt més petits.
Estarà més al seu ambient per la següent, a la sala La Planeta el 16 de desembre, dins la programació del festival Neu!
