L’escriptor i editor Rafel Casas aboca la «mala bava» que li provoca la pressió turística i urbanística sobre la Costa Brava en la seva tercera novel·la, La platja de les Trivies. L’autor palamosí converteix el «riu subterrani de malestar» d’haver vist durant les darreres dècades com es transformava el litoral a qualsevol preu en una novel·la carregada de mala llet que joguineja amb la idea de destí, tant el personal com col·lectiu, «perquè si sempre fas els mateixos gestos, estàs condemnat a repetir els errors».
El llibre arrenca l’any 1979 amb la història de Pau Comas, un nen de nou anys amb una gran capacitat per dibuixar. Els seus dibuixos, però, són premonitoris i avancen algunes de les desgràcies que passaran al seu entorn. Vint anys després, l’arribada d’un nou professor de dibuix desenterra alguns dels vells secrets dels seus habitants, uns secrets que guarden relació amb el canvi ferotge del poble a favor del turisme.
«M’agradava la idea de parlar del destí, que si no fem res ens porta al mateix lloc, en dos sentits: els personatges tenen un destí que sembla inalienable, marcat pels dibuixos, però el tenen a les seves mans i si no fan res repetiran els errors de sempre. Al territori, estem igual: vivim un model de turisme insuportable, som en un punt de no retorn i no hem fet ni fem res per evitar-ho, no n’aprenem», explica l’autor.
Casas situa el relat en un poble sense nom, però que irremeiablement recorda el seu, Palamós. Dos grans gratacels amb noms de monarca que n’espatllen la silueta i els bordells de la zona portuària a finals dels 70 el delaten.
«És el meu poble i el conec, però la situació és equivalent a la resta de la costa que s’ha prostituït pel turisme i la construcció. Veure com el poble desapareixia devorat pel turisme m’ha afectat molt i em genera una mala llet immensa no poder-hi fer res. L’experiència de Castell va ser una excepció, perquè tu com a habitant sol to tens cap poder i veus com tot es transforma i el patrimoni es perd», continua l’autor d’una història que abasta de 1979 a 1999 perquè ha sigut una època en què «s’han fet animalades terribles».
Pel que fa a la platja de les Trivies del títol, fa referència a un punt concret de la vila on antigament hi havia un hotel, ara ja enderrocat, rebatejada per l’autor amb el nom d’una espècie de mol·lusc, les trivies, actualment en risc de desaparèixer i que fa anys es trobaven a la costa després dels temporals de tardor.
Tot i la crítica social de fons, però, Casas aposta per un to vodevilesc per oferir «una reflexió fonda i catxonda» sobre el destí, com apunta l’escriptora Anna Carreras a l’epíleg, amb una mirada sarcàstica i amb un punt cruel sobre els personatges, «pòtols i vividors com els que hi ha a tots els pobles», nou-rics que juguen a veure qui la fa més grossa i puja més en l’escala social.
Escrita en castellà
Escrita fa més de deu anys en castellà, l’obra va quedar finalista en un concurs internacional de novel·la, però no va trobar editor i va quedar en un calaix.
Passat el temps, Casas l’ha recuperat i traduït al català per publicar-la a l’editorial bisbalenca LlunydelRamat, el segell que va posar en marxa ell mateix per donar sortida a les veus del territori a qui costa fer-se un lloc al mercat editorial.
Pel mig ha publicat les novel·les Las portadoras (Stonberg, 2019) i El nen que volia ser assassí (LlunydelRamat, 2022) i ha participat en l’antologia de contes Històries de tramuntana (LlunydelRamat, 2023).
