Diari de Girona

Diari de Girona

Joan Miquel Oliver Lletrista i compositor d'Antònia Font

Antònia Font: «Després del disc i dels deu concerts, val la pena continuar»

El grup tanca dissabte a Temporada Alta la gira de retorn pels grans escenaris i n’anuncia una de nova per teatres i auditoris que passarà per Roses, Sant Feliu i Girona el 2024

Antònia Font recupera el Palau de Fires com a escenari per a concerts de gran format

Antònia Font, amb Joan Miquel Oliver, amb barret, a la dreta. DdG

Després de passar pel Primavera Sound i d’omplir el Palau Sant Jordi amb 15.000 espectadors, Antònia Font tanca aquest dissabte al festival Temporada Alta la seva gira de retrobament amb un públic que, asseguren, ha sumat gent jove respecte al del moment de l’aturada, el 2013. A Girona reuniran prop de 6.000 persones, però el camí no acaba aquí, ja que el grup oferirà una nova gira per teatres i auditoris el 2024 que, entre altres llocs, passarà per Roses (Sons del Món, 2 d'agost), Sant Feliu de Guíxols (Porta Ferrada, 8 d’agost) i Girona (Auditori, 14 de desembre)

Després de nou anys de silenci, els mallorquins van tornar a finals de l'any passat amb un disc nou perquè, asseguren, no tenien «cap necessitat de tornar si no era per dir coses noves», per «respecte al públic i al llegat del grup». Després d'oferir una desena de concerts en grans escenaris, preparen un tour més intimista, de moment amb setze cites repartides pels Països Catalans. Començarà el 26 de gener a Sant Cugat del Vallès i també passarà per Granollers, Barcelona, Palma, Reus, Manresa, Vic, Sabadell, València, Tarragona, Talarn, Andorra i Viladecans. Les entrades es posen a la venda el 3 d’octubre a les 11 del matí.

En parlem amb Joan Miquel Oliver, lletrista i músic d'Antònia Font.

Joan Miquel Oliver, en un concert d'Antònia Font al festival Cruïlla, aquest estiu. Jordi Borràs (ACN)

A punt d’acabar-la, quin balanç fa Antònia Font de la gira de retorn? 

Ha estat un retrobament després de molts anys, no només entre nosaltres sinó amb el públic, que ha augmentat moltíssim respecte a la darrera vegada que vam actuar. Ha estat molt guapo, no ho esperàvem així, tan gros.

Ofertes durant aquests anys en devien arribar moltes, què va ser l’empenta definitiva?

El mateix que ens motivava quan estàvem en actiu: la il·lusió d’oferir un disc nou i coses noves a la gent.

La pausa ha sigut profitosa creativament? Hi havia ganes de tornar a fer música junts?

Més que ganes de gravar discos o fer cançons, teníem ganes d’agafar el concepte Antònia Font i tornar-lo a posar en marxa. 

Vostè ha continuat en actiu, però altres membres de la formació, com el cantant Pau Debon, no havien actuat més. 

En Pau especialment tenia moltes ganes de tornar a cantar i passar per l’experiència del públic. De fet, va ser ell que va començar a empènyer pel retorn. 

Com es viu la tornada sabent que ompliran grans recintes i en tants llocs diferents?

Antònia Font havia passat per l’experiència de tocar per escenaris molt grans, jo recordo una Mercè amb 15.000 persones davant la Fàbrica Damm. Ja sabíem què era això, però que siguin concerts d’Antònia Font, amb la gent pagant l’entrada i en tants llocs, és una cosa que fins que no ha passat no estàvem segurs que passaria. 

La reacció del públic ha superat les expectatives?

Jo m’imaginava un 80% o 90% de públic que ja ens seguia i després els seus fills, potser. Però no ha estat així, més de la meitat del públic que tenim amb Antònia Font és nou, i això sí que no ens ho esperàvem.

A què ho atribueixen?

Durant l’aturada d’Antònia Font, la gent ha seguit militant amb els nostres discos i escoltant-nos molt. Ha estat el públic qui ha mantingut el caliu, nosaltres no hem fet absolutament res. A vegades anaves en cotxe i la música que posaven els pares t’agradava o no, i aquí el que ha passat és que la música d’Antònia Font agradava a pares, fills i nets. Això és el que durant els nou anys de silenci s’ha anat conreant. 

Ha estat el públic qui ha mantingut el caliu, nosaltres no hem fet absolutament res

decoration

Esperaven un públic format per nostàlgics i gent que ha madurat amb el grup?

Som gent totalment contrària a la nostàlgia, la prova d’això és que no ens atrevíem a sortir sense un disc nou que, per nosaltres, estigues a l’altura o per damunt del nivell artístic dels altres. No volíem tornar sense un disc nou ni amb un disc que fos una excusa per fer una gira. 

Per què era indispensable?

Teníem la sensació que havia de ser un parèntesi, enganxar a nivell musical en el mateix moment que ho vam deixar, com si Un minut estroboscòpica l’haguéssim fet dos anys després de Vostè és aquí, el darrer disc. No teníem cap necessitat de tornar que no fos purament explicar coses noves, tenim respecte al públic i al llegat del grup. No volíem tornar amb un disc que fos una cagada, si haguéssim vist que no anava bé, no l’haguéssim tret. 

Va ser fàcil posar el xip d’Antònia Font per parir un treball nou?

No! (riu) Personalment, l’havia oblidat una mica. Em vaig haver de tancar per tornar a pensar en la motivació estètica d’Antònia Font, recuperar aquest mood i crec que ho he aconseguit. 

La idea era que el fan es retrobés amb l’esperit Antònia Font al 100%. Com casen les cançons noves i les velles al repertori del concert?

Ajuntar cançons que vas escriure fa vint-i-cinc anys amb les que has escrit fa dos i que tingui sentit va ser una mica difícil. Per molt mal que et faci, està clar quines són les cançons que la gent vol sentir. I també tenim clar quines cançons volem defensar, com Ballarines de ballet, de Vostè és aquí, que va ser un disc bastant incomprès però jo crec que és una de les nostres millors cançons i sempre he volgut que la toquem. 

Girona havia de ser el final de gira, però a finals d’octubre en tenen una altra actuació a Gandia. 

Ens van cancel·lar un concert a Gandia amb una excusa que no vam entendre i ha sortit aquesta oportunitat i vam dir: no ens voleu a Gandia, doncs ens tindreu igualment. 

Els van cancel·lar una actuació al juny, just després del canvi de govern. Hi va tenir a veure?

No ho hem arribat a saber, però m’ho puc imaginar jo com t’ho pots imaginar tu. També vam tenir un embolic a Palma amb Vox, amb un pressupost que ells consideraven desmesurat. Són especulacions, ells parlen d’una exclusivitat al País Valencià i això no és cert, perquè hi ha un contracte signat i es pot demostrar. 

El pacte entre els membres del grup a l’hora de tornar era que Antònia Font fes un disc nou i deu concerts en dos anys. I ara què?

Després d’això, val la pena continuar. Però no sabem de quina manera, aquests concerts tan grossos... 

Antònia Font vol tornar als seus escenaris naturals, els teatres i auditoris?

Sí, com a fenomen social, els festivals han estat increïbles, i com a experiència del grup també, poder fer concerts a aquest nivell, amb tanta gent i tants mitjans... Però en aquests recitals amb 10.000 persones cridant, potser la música en si no s’acaba de sentir amb tots els detalls. És un ambient que em flipa, el renou del públic, la música a tota hòstia... però és veritat que qui es vol estar en una cadira concentrat en la música, no ho troba, ni amb Antònia Font ni amb ningú. 

Aquesta nova gira, però, tindrà material nou?

No, com que Un minut d’estroboscòpica ja haurà estat molt presentat, és possible que recuperem més temes antics, però encara no ho sabem, el bolo ha de quedar bé, no es tracta de fer cançons soltes. Serà diferent, però, pels que ja ens hagin vist. 

Joan Miquel Oliver treu disc en solitari la setmana vinent, Electronic devices. Com ho compagina tot?

El disc surt de la sensació que tinc jo darrerament quan trec discos, d’estar emboltat de maquinetes. Es compagina no perdent mai de vista el calendari, sabent que dijous faràs un concert de Surfistes i divendres d’Antònia Font. La feina m’encanta i no em fa por ni em cansa anar de gira, com més em treguis a tocar, millor. 

 

Compartir l'article

stats