Pere Duran, el periodista que va canviar el text per la fotografia

De Banyoles a Banyoles, passant per totes les comarques gironines per cobrir alguns dels grans esdeveniments de les darreres dècades i retratar personalitats com Lady Di, Xavier Cugat, Jaques Chirac, Jordi Pujol en el seu pitjor moment o el famós negre de Banyoles, en una imatge que va acabar publicada en diaris d’arreu del món. El fotoperiodista Pere Duran repassa quaranta anys de fotografies en el nou volum de la col·lecció Fotògrafs Banyolins, Pere Duran – Una mirada periodística. 

El quinzè volum de la col·lecció impulsada per Rigau Editors li ha permès mirar enrere a una trajectòria en el món del periodisme que no va començar amb la càmera a la mà, sinó escrivint. 

«Tots tenim l’arxiu al cap, però quan el mires a fons per fer la tria de tants anys, t’adones de l’evolució que has fet, d’un treball molt local i amb moltes mancances fins a la consolidació en el món de la fotografia de premsa», explica el banyolí, que va iniciar-se en el periodisme a principis dels anys 80 com a corresponsal a Banyoles del Diari de Girona, una tasca que encara desenvolupa ara i que compagina amb La Vanguardia. 

«Quan va quedar vacant la corresponsalia del Diari de Girona a la meva ciutat, ens van proposar ocupar-la a un company i a mi: ell feia les fotos i jo els textos. Allò va durar un mes, perquè ell se’n va cansar i jo vaig passar a fer-ho tot. I la imatge és tan temptadora, que em va cridar més que el text», assenyala el fotògraf. 

Aquells primers passos com a fotògraf ocupen l’inici del llibre, mostrant aiguats com el del 82, recollit per un adolescent de quinze anys; la Banyoles preolímpica, la nit banyolina o algunes estampes rurals. 

La segona part és la de la consolidació com a fotoperiodista, amb cobertures informatives per a l’agència EFE i el diari El País de tot el que passava a la demarcació de Girona, amb un paper especial pel esdeveniments que van acompanyar els Jocs Olímpics de Barcelona, com la transformació de Banyoles i les proves olímpiques a l’estany.

La foto del boiximà del Museu Darder el va catapultar internacionalment, afiançant una carrera que sempre s’ha mogut a les comarques gironines, «un àmbit especial a Catalunya, perquè no és Barcelona, on passa tot, però hi passen moltes coses, per la costa, la muntanya, la frontera i el seu caràcter propi». 

Aquestes «oportunitats de tota mena» que ofereix el territori li han permès captar notícies de primer ordre, com els grans incendis de l’Empordà; els personatges banyolins més reconeguts, de l’artista Lluís Vilà al cineasta Albert Serra, però també d’àmbit internacional que han passat per aquí, com la visita de la reina Sofia i Ladi Dy a Peralada. 

Una de les seves fites va ser, l’any 2014, la primera imatge captada de l’expresident Jordi Pujol després de confessar que els diners de la deixa del seu pare eren a Andorra, que li va valer el premi Carles Rahola de Periodisme Local.  

La darrera part del llibre torna a Banyoles, i concretament a l’estany. «Si no fos per l’estany, no em dedicaria això, m’ha servit com una escola de la llum, perquè és un escenari molt canviant que t’obliga a investigar constantment. Hi vaig fer les primeres fotografies i encara hi torno», explica. 

El llibre inclou textos del fotoperiodista Tino Soriano, de la periodista Rosa Gil, de l’Arxiver Municipal de Banyoles, Josep Grabuleda, i del mateix autor. L'edició ha comptat amb el suport de la Diputació, l’Ajuntament de Banyoles, Aigües de Banyoles i la Fundació Lluís Coromina. 

El llibre es presentarà divendres 1 de desembre (19.00) a l’Espai Eat Art de Banyoles.

Subscriu-te per seguir llegint