Santa Teresa és al bar

Una actriu que es guanya la vida fent de cambrera, un professor universitari turmentat i un noi que pateix un amor no correspost conflueixen en un bar. Els uneix el dolor, que afoguen en alcohol, però també la set d’espiritualitat, en un muntatge de la Companyia Solitària que mira directament de la mística de santa Teresa de Jesús amb ulleres contemporànies, carregades d’humor negre i espiritualitat fora de la jerarquia religiosa. 

És Mal de coraçon, amb text de Victoria Szpunberg i direcció d’Andrea Jiménez (Teatro en Vilo), que després d’estrenar-se al Teatre Nacional de Catalunya (TNC), dissabte arrenca al Teatre El Jardí de Figueres una gira que aquest abril passarà per Lloret de Mar (13), Bescanó (14) i Girona (Teatre Municipal, 21).

Júlia Barceló, Pol López i Pau Vinyals donen vida a aquests tres personatges sense rumb, «perdedors totalment allunyats del món religiós però amb una necessitat total de trobar l’espiritualitat», explica Vinyals sobre un espectacle «molt honest» que no és, ni de bon tros, una biografia de santa Teresa, però sí «un apropament a com supura la mística».

L’actor de Ravós del Terri emmarca aquesta peça «festiva i molt estranya» en la «fascinació» que desperta actualment el llegat de religiosos com la mateixa santa Teresa de Jesús, però també sant Joan de la Creu o Hildegarda de Bingen i que han estat abordats per creadors com Pablo Messiez, los Javis o Bárbara Mestanza, per exemple. 

«Actualment, hi ha molta gent que s’acosta a aquest missatge, perquè hi ha una necessitat de trobar l’espiritualitat no dins l’església sinó en altres llocs, i el que planteja Santa Teresa té molt de contemporani: el seu dolor i frustració, el mal d’ànima lliguen amb els mals actuals», assegura Vinyals sobre el mal de coraçon, un dels patiments de la santa.

«La pregunta que ens fem és: es pot sostenir el nostre dolor sense una espiritualitat? Hi ha gent que ho fa i gent que no pot, potser la sortida és estimar-nos i perdonar-nos», assenyala, i remarca que és per això que els tres personatges de Mal de coraçon hauran d’aprendre a «deixar d’enfrontar els seus dolors l’un contra l’altre i començar a construir» malgrat viure en un món marcat pel desig immediat.

Seguint l’estil habitual del teatre de la dramaturga Victoria Szpunberg, capaç de generar missatges molt profunds i alhora riure-se’n del mort i de qui el vetlla, aquest bar que és un refugi, però també un espai on embriagar-se fins a perdre els sentits com ho feien els místics i un àmbit lúdic, té una atmosfera d’humor «molt negre, que busca riure molt fort del nostre propi dolor sense banalitzar-lo».

«Són tres personatges tan ferits, amb una impossibilitat de cuidar-se tan gran, que es fa una bola que fa implosió, són tres móns que xoquen en un acte bastant performatiu, en què es barregen els llenguatges i la música serveix per expiar els mals sense vergonya», continua.

Subscriu-te per seguir llegint