Entrevista | Paola Calvet Besnéta de gaziel i gestora cultural

«Gaziel firmaria cròniques la mar d’entretingudes de la política actual»

Editorial Diëresis va presentar ahir a Barcelona Quina mena de gent som/ Cómo somos los catalanes, quatre assajos d’Agustí Calvet, Gaziel, que l’editorial rescata en català i publica, per primera vegada, en castellà, traduïts per la besnéta del periodista, Paola Calvet.

Paola Calvet ha traduït per primer cop al castellà els assajos de Gaziel sobre els catalans.

Paola Calvet ha traduït per primer cop al castellà els assajos de Gaziel sobre els catalans. / Editorial Diëresis

Albert Soler

Albert Soler

Com es porta això de ser descendent directa d’un mite?

És un orgull. Era una persona que ha fet història, que ha desenvolupat teories tan interessants que encara se’n parla, tot i haver ser escrites fa tants anys. La família l’hem tingut sempre present, però ara amb el llibre arribarà a més gent. És molt emocionant. I alhora és divertit, perquè m’ha fet llegir amb atenció aquests escrits. 

Gaziel va morir fa seixanta anys. És un periodista antic?

És absolutament modern. Tot el que escriu, totes les seves teories sobre els catalans, és extrapolable al temps actual, a tot el que està passant i al que va passar amb el procés. Tot i els anys que fa que va escriure els seus assajos i articles, està totalment d’actualitat.

Així com tothom sap qui era Josep Pla, molta gent desconeix Gaziel, tot ser de la mateixa època, d’una mateixa professió i fins i tot de temes similars

Està prou reconegut?

Crec que no. Així com tothom sap qui era Josep Pla, molta gent desconeix Gaziel, tot ser de la mateixa època, d’una mateixa professió i fins i tot de temes similars. Val a dir que els seus textos no són fàcils, igual que la seva manera d’escriure i de raonar. No són «lectura d’estiu», diguéssim. Potser algun sí, però d’altres costen de llegir. El fet de no haver estat mai a cap bàndol, tampoc no ha ajudat que tingui fervents defensors d’un bàndol o l’altre.

Un periodista ha de tenir bàndol?

Ell no es va casar mai amb ningú. Per això els bàndols polítics el citaven quan els interessava a cadascun. És divertit de veure com l’utilitza des de la dreta més dreta a l’esquerra més esquerra, i des de l’independentisme a l’espanyolisme. Com que no es casava amb ningú, qualsevol pot agafar un fragment de Gaziel que li serveix.

Falta periodisme crític, avui?

Falta periodisme crític, però sovint és més culpa del sistema que dels periodistes. Molts mitjans estan polititzats i, per tant, coarten força el que s’hi pot escriure. I és clar, el periodista bé ha de menjar cada dia.

No es va casar mai amb ningú. Per això els bàndols polítics el citaven quan els interessava a cadascun

Gaziel era crític, però amb arguments.

Gaziel tenia una cultura tan vasta, sabia de tants temes, que podia escriure sobre qualsevol cosa i elaborar una teoria perfectament sustentada. És molt complicat que en l’actualitat algú pugui dedicar tant de temps a cultivar-se. Per no parlar de la memòria prodigiosa que tenia.

S’hauria divertit, amb els polítics que ens toquen avui en sort?

Uuui (riu). S’hauria divertit força. No sé si s’hauria portat bé amb cap d’ells, també li dic. Hi hauria tingut converses, això sí, i hauria firmat una crònica diària de la nostra actualitat política la mar d’entretinguda.

Gaziel, Camba, Pla, Chaves Nogales... Què menjaven, que escrivien com els àngels i tenien poc més de vint anys?

Ho ignoro, sempre ens ho hem preguntat a la família . Com podia haver llegit tant a aquesta edat? Suposo que perquè no hi havia ni TV ni Internet ni res. Dedicaven les hores a llegir i a parlar i això es notava. Segur que es trobaven i xerraven moltes vegades, debatien entre ells, coneixen altres visions de les coses... De fet, això eren les tertúlies. 

Avui molts mitjans estan polititzats i, per tant, coarten força el que s’hi pot escriure. I és clar, el periodista bé ha de menjar cada dia

Hem comparat el nivell dels periodistes d’aleshores i els d’ara. I el dels polítics?

També és més pobre, és clar. Els polítics no deixen de ser representants de determinats poders econòmics, uns actors amb ben poc marge per fer el que voldrien..

Llegint el llibre ha esbrinat si hi ha incompatibilitat entre catalans i espanyols?

No som incompatibles, som diferents. Això és una realitat, com més aviat ho entenguem tots, millor. No som incompatibles, però s’ha de trobar la manera de fer-nos compatibles. Tots hi hem de posar de la nostra part, uns han d’entendre els altres, i els altres als uns.

Catalans i espanyols no som incompatibles, però s’ha de trobar la manera de fer-nos compatibles

Agafant el títol d’un dels assajos del llibre: Catalunya és un poble remolcador o remolcat?

Segons Gaziel, som un poble remolcat. Ho diu en el sentit que els pobles remolcadors són guerrers i conqueridors, que no defugen l’enfrontament. Catalunya prefereix quedar-se tranquil·la, ser ella, per això considera que és un poble remolcat. No té la necessitat d’expansió física i intel·lectual.

«Voldria una història de Catalunya que deixés d’explicar el que hauria pogut ser i no fou», escriu Gaziel. 

Els catalans sempre mirem massa el passat. No és dolent, és una manera d’aprendre, el que passa és que potser cal mirar una mica més al futur. Precisament per fer les coses diferents que en el passat. Si fem les coses iguals, el resultat serà el mateix. Potser que ens plantegem fer-les diferent.

Subscriu-te per seguir llegint