Entrevista | Hugo Scoccia Escriptor i columnista

«A Cadaqués hi ha energia sexual, folla fins i tot el més lleig, com jo»

Columnista de Diari de Girona i d’Sport, -del mateix grup editorial-, Hugo Scoccia acaba de publicar 45 días y 500 noches, un diari de microrelats amb la seva població, Cadaqués, com a centre de l’univers, que completa amb set contes de collita pròpia

Scoccia, al seu Cadaqués adorat.

Scoccia, al seu Cadaqués adorat. / Víctor Vladimir Lazareff

Albert Soler

Albert Soler

No vol dir que està mitificat, Cadaqués?

Cadaqués no està mitificat en absolut. El que està és massificat, a l’agost. Cadaqués és el poble més bonic el món. Sens dubte. En això, no hi ha debat.

Els que hi viuen en parlen tant per fer-nos enveja a la resta?

És que ser de Cadaqués és una sort, només hi ha 3.000 persones que ho puguin dir. Probablement quan em mori aniré a l’infern, però m’és igual, perquè la vida l’hauré passat al paradís. No és que li vulgui fer enveja, Soler, és així.

A Cadaqués és igual si ets ric, si ets pobre o a què et dediques. Només importa si portes ginebra i vodka a la festa o no

Què hi ha de bo a Cadaqués? No em digui ara que és cert el mite que hi ha molt de sexe.

Jo vaig anar a viure un temps a París a la recerca de l’amor i el sexe, i és tot mentida. És aquí, és a Cadaqués. Hi ha una energia sexual que és màgica. Fins i tot el més lleig, com ara jo, folla força (riu).

Ara arriba l’estiu: té ganes que comenci o que acabi?

Tinc moltes ganes que comenci. Entenc que la gent que treballa en l’hostaleria i d’altra que està de cara al públic, l’1 ‘agost ja estiguin cremats. Però a mi m’agrada perquè per un escriptor és el moment més interessant. Hi ha gent de tot el món i de tota mena. Vas a una festa i a un costat tens un hippy, a l’altre un artista i al davant, un milionari. Per més que alguns vulguin fer creure que Cadaqués té un punt elitista, és just el contrari: aquí és igual si ets ric, si ets pobre o a què et dediques. Només importa si portes ginebra i vodka a la festa o no.

I malgrat tot, per escriure el llibre en va marxar.

 A Cadaqués no és difícil trobar inspiració, però sí disciplina, hi ha molta temptació.

Vaig triar ser escriptor pensant que era una vida collonuda: sexe, alcohol, festes... En realitat, si un no s’hi posa de debò com una feina d’oficina, surten ben poques coses

Cal disciplina, per escriure?

Cada dia n’estic més convençut. Abans pensava que no, vaig triar ser escriptor pensant que era una vida collonuda: sexe, alcohol, festes... En realitat, si un no s’hi posa de debò com una feina d’oficina, surten ben poques coses.

Això del diari no és cosa de nenes adolescents, més que d’un adult com vostè?

Tots tenim una part adolescent. A vostè l’he vist ballant en un vídeo, per fer-se el jove. Jo haig d’escriure diaris (riallada).

És que jo soc jove!

Això és discutible. Vostè es conserva prou bé, però l’edat no perdona ningú.

No es pot fer res, tothom es molesta, tothom està ofès. Estic segur que això portarà la caiguda d’occident

D’això... canviant de tema: la gent cada dia s’ofèn més per tot?

Tothom s’ofèn per tot, és el gran problema de la societat actual. Crec que és un signe d’inseguretat, hi ha una depressió col·lectiva. No sabria trobar el motiu. Sap greu dir-ho, però ara hi ha menys llibertat que abans, qualsevol cosa que diguis, ofèn algun col·lectiu. Encara que sigui una broma, et cancel·len. Tant que es parla de llibertat d’expressió, i no existeix. És al contrari, no es pot fer res, tothom es molesta, tothom està ofès. Estic segur que això portarà la caiguda d’occident.

La censura ve ara de l’esquerra?

Això és el més curiós. La gent que abans lluitava per la llibertat és la que ara censura. Però és una censura a la carta: només si ofèn als que ells creuen que no es pot ofendre. L’esquerra actual, no només a Espanya sinó a Europa, és infantil. Ells sí que són adolescents, i no el fet d’escriure un diari. L’esquerra actual és inculta, ofesa, tira només d’eslògans. Així els va. Així ens va a tots.

La política s’ha tornat rara, hi ha gent que defensa el seu partit com si fos un equip de futbol, són hooligans. Això és molt perillós, ja sabem com acaba sempre això de defensar un líder

I així puja la ultradreta?

Pel meu origen em toca de prop el cas italià. La Meloni no m’agrada gens, però no em sorprèn, l’únic argument dels seus rivals era «que ve el monstre!», com si el que hi havia abans no ho fos. El mateix ha passat amb Milei. La política s’ha tornat rara, hi ha gent que defensa el seu partit com si fos un equip de futbol, són hooligans. Això és molt perillós, ja sabem com acaba sempre això de defensar un líder.

Parlant de futbol: tenim dret els culés a ser infeliços?

En tenim motius, uns fitxen Mbappé i nosaltres estem pensant si recuperar l’Eric Garcia. Però no passa res. Jo prefereixo ser culé i perdre, que ser del Madrid i guanyar. 

Jo prefereixo ser culé i perdre, que ser del Madrid i guanyar

Quin futur veu al Barça?

Esperem que a l’Eurocopa es lesioni Mbappé i que Vinicius es quedi tancat en un after a Miami. Així guanyarem la lliga segur.

És arriscat escriure del Barça en un diari?

És feina d’alt risc. Quan escrivia sobre el procés ja sabia on em ficava, n’hi havia quatre que es tornaven bojos. Des que escric a l’Sport, al·lucino, he hagut de posar-me privat el Facebook perquè anaven a buscar fotos meves, m’insultaven… La gent es torna boja.

Subscriu-te per seguir llegint