Entrevista | Telva Rojas Cantant

«Un petó ho és tot, si a mi algú em besa, em pot fer l’amor»

La cubana Telva Rojas ofereix demà el recital Mis boleros de Cuba als jardins de l’Hotel Tasmània, a La Bisbal d’Empordà, dins del festival Vipsbalsound

Nascuda a Pinar del Río, Telva Rojas s’ha convertit en una especialista del gènere i en el concert no hi faltaran clàssics com Contigo en la distancia, Lágrimas negras, Dos gardenias o Guantanamera, entre molts altres

Telva Rojas serà demà als jardins de l'hotel Tasmània, a La Bisbal.

Telva Rojas serà demà als jardins de l'hotel Tasmània, a La Bisbal. / Juan Miguel Morales

Albert Soler

Albert Soler

És conscient que els joves prefereixen el reggaeton als boleros?

Els joves prefereixen el reggaeton, però jo sempre he dit que hi ha gustos i públic per a tot i per a tots. Ara bé, també estic convençuda que el cançoner no està tancat, que sortiran temes que en formaran part, però em penso que el reggaeton no serà res que quedi per a tota la vida. No crec que amb el temps el recordem, és un boom que durarà uns anys. Com diu la dita, el que dura, dura fins que dura. Si ara als joves els agrada el reggaeton, que el gaudeixin. Ep, però, també li dic que hi ha joventut que li agrada gaudir del bolero.

Es pot estar amb algú «en la distància»?

«Contigo en la distancia, amado mío estoy...». Si parlem d’amor, és possible, depèn de quina mena d’amor. Hi ha l’amor a la mare, l’amor a la parella... Ara bé, si l’amor és a prop, molt millor.

No crec que amb el temps el recordem, és un boom que durarà uns anys. Com diu la dita, el que dura, dura fins que dura

Que es pugui tocar?

Sí, i en això és igual si és amor de mare o de parella, molt millor tocar. És bo palpar-lo.

La gent ja no s’agafa, quan balla...

És veritat, el ball en parella s’ha anat perdent, ara tot es balla separat, miri el reggaeton que dèiem. Hem de fer entendre la gent que ballant en parella sents l’aroma de l’altre, l’home li diu coses maques a la dona a l’orella... Ja s’ha perdut allò de «t’invito a ballar». Seria molt maco que això tornés.

Lágrimas negras. Es pot continuar estimant a qui t’ha maltractat?

És molt complicat. Hi ha persones que sí que poden. «Lloro sin que tú sepas que el llanto mío tiene lágrimas negras...» No, per mi l’amor no és maltractament, estimar és mimar. Però bé, això va al gust de cadascú. També hi ha qui diu que qui canta bolero té una forma de vida, que vivim amb el dolor de les lletres. Jo això no ho entenc, jo visc la meva vida.

per mi l’amor no és maltractament, estimar és mimar. Però bé, això va al gust de cadascú

O sigui, que la seva vida no és un bolero.

La meva vida no és un bolero, però jo sóc una romàntica. Jo li puc cantar tant un son com una guaracha com un cha-cha-cha com una balada. Però el que em fa vibrar a mi, és el que visc en el meu dia a dia.

Em pensava que ja no quedaven dones romàntiques.

Aquí en té una. Jo puc anar pel carrer cantant això de la gran deessa Omara Portuondo (es posa a cantar) «¿Qué quieres que te diga? ¿Que esperaba por ti?» i la gent em diu «això és vida». És el que vull, viure. Però viure amb això. Quan es té una mica de... i puc parlar estil cubà?

Serà un plaer.

Quan es té aquesta mica de puterio, aquesta cosa bonica, això que només et miren i tu mires i... i et fan un petó, no cal que sigui un gran petó, només a la galta... i et diuen «después resolvemos». Això què és?

...

Això és amor. És romàntic, és bonic. Això es el que m’agrada de la vida.

Tinc la impressió que ha trencat molts cors, vostè.

Aquesta impressió, té? (Pensa uns segons) No l’enganyaré, sí que n’he trencat. Però a mi també me l’han trencat. Em penso que me l’han trencat més cops a mi, que al revés.

No l’enganyaré, sí que he trencat cors. Però a mi també me l’han trencat

El cor sempre es refà, no?

Sí que es refà, sí. Però no m’agrada trobar una altra parella que serveixi per apagar l’anterior. Jo no vull apagar res, ningú ha d’apagar res. Una ha d’estar oberta a l’amor i quan té una parella, comptar-hi. Però res de buscar parella per refer-nos del que ens va fer l’anterior.

Queden gardènies, a Cuba?

Jo sóc del camp, de Pinar del Río. Fa sis mesos hi vaig veure una gardènia. Però no n’hi ha gaires, no, el canvi climàtic ho està destrossant tot.

Res de buscar parella per refer-nos del que ens va fer l’anterior

Un bolero preciós és Si llego a besarte. Què és per a vostè, un petó?

Buah! Un peto ho és tot. Miri, li diré com si el conegués de tota la vida: si a mi algú em besa, em pot fer l’amor.

Glups.

Doncs és així. El petó és una cosa molt còmplice, si després hi ha la química que hi ha d’haver ... és espectacular. (Es posa a cantar una altra vegada) Que si llego a besarte como he soñado, ha de ser imposible que tú me olvides, dame un beso... 

Ara mateix?

(Riallada) Ay, mi niño! Ay, mi Albert!

Subscriu-te per seguir llegint