Núria Duran: «El Sona 9 em va ajudar a creure’m el projecte i donar-li el valor que es mereix»

La cantant barcelonina de pop i electrònica Núria Duran serà el dissabte 29 de juny a l’Ateneu 24 de juny de Girona per presentar «A totes les parts de mi»

Imatge promocional de Núria Duran.

Imatge promocional de Núria Duran. / Cedida

Albert Cornellà

Albert Cornellà

Es defineix com una «artista interdisciplinar» a qui li agrada «compartir allò que sent a través de la música». La barcelonina Núria Duran, guanyadora del Premi Joventut del concurs Sona 9 de 2023, explica amb les cançons que composa la seva experiència com a persona queer i autista. El dissabte 29 de juny a les 20 h presentarà en concert a l’Ateneu 24 de juny, dins el cicle A Peu de Carrer, A totes les parts de mi, un treball autoeditat, publicat fa tot just unes setmanes, en el qual juga amb el pop independent i l’electrònica ballable.

Prenent com a referents musicals les propostes de Ferran Palau, Magalí Datzira, Arlo Parks, Maria Arnal o els bisbalencs B1n0, encara que també cita com a font d’inspiració artistes més jove dins el panorama musical català com Triquell, Duran ha concebut el seu segon disc -el 2020 ja va debutar amb Days, un treball cantat íntegrament en anglès-una carta de comiat. «El disc esdevé com un comiat cap a la Núria d’abans. Hi havia la intenció de poder-me acomiadar d’algunes parts que avui no tenen cabuda dins meu» explica la cantant i compositora, que confessa que tot i haver crescut «envoltada de música», no compta amb formació i ho ha après de tot de forma «autodidacta».

Preguntada per què va suposar per el fet de rebre el premi Joventut del Sona 9, l’artista comenta que a més de ser «un trajecte molt bonic» que li va permetre compartir moltes coses amb les seves companyes al concurs, va suposar la consolidació de la seva proposta musical. «Va ser una experiència molt enriquidora que em va ajudar a creure’m realment el meu projecte i donar-li el valor que es mereix» ressalta la barcelonina.

L’artista explica que d’adolescent tenia una grup amb dues noies més i que ella era qui composava els temes. Més tard, el 2019, va començar a donar forma al seu projecte personal, una proposta que considera que ara mateix es troba «en un moment de creixement i de veure cap a on va».

Aposta per l’autoedició

Tot i have guanyat un premi, Núria Duran ha autoeditat el darrer disc, com ja va fer amb el seu debut en llarga durada: «Sempre he treballat des de l’autoedició. M’agrada molt treballar d’aquesta manera. M’he creat el meu grup de suport, les meves amigues que m’ajuden en tot i estic molt còmode treballant així. Si en algun moment he de fitxar per un segell, aquest ha de treballar amb el mateix amor que tenim nosaltres»

A l’hora de composar els seus temes, la cantant afirma que acostuma a crear una línia d’acords i després, a sobre, improvisa la lletra. Dels onze talls que integren aquest A totes les parts de mi, vuit estan cantats en català i tres en anglès (Flower Among Death, Human Cast i Two Souls). «Als 14 anys, quan vaig començar a fer cançons, sempre feia la lletra en anglès. Les coses que tenia en català eren poesies que mai havia musicat. Va arribar un punt en el qual vaig començar a compondre en català de forma natural. Ara puc dir que ja em sento més còmode component en català que no en anglès o en cap altre idioma» rebla Duran, que també incideix en que, seguint amb la idea conceptual del disc, ha inclous tres talls en anglès per «acomiadar-se» d’aquesta part.

Una escena LGTB

Un dels trets característics de la proposta artística de Duran, és la reivindicació constant dels drets LGTB. Al seu parer, malgrat els avenços que s’han fet en els últims anys, encara falten referents d’aquest moviment. «Crec que en el panorama internacional, i fins i tot a Espanya, hi ha algun referent més. Però en l’àmbit català, la veritat és que costa molt trobar realment referents LGTB en el circuit més mainstream. A l’escena independent és més freqüent. Així i tot, fan falta aquestes figures i estic contenta de poder ocupar aquest buit dins l’escena» assenyala.

Duran també es reivindica sempre com una persona autista, una paraula que considera que en el si de la societat, segueix «estigmatitzada». «Crec que el que hi ha realment és molta curiositat. M’he trobat amb molt poca gent que vaig amb ganes de fer mal. Des de la curiositat ho puc entendre. Crec que estan molt estigmatitzats els concepte autista i el de discapacitat» afirma.