«Carmina Burana» de La Fura dels Baus: un ritu de pas amb 50 artistes i música «per a l’art total»

Una aliança inèdita entre Temporada Alta i Ibercamera permetrà dur a Girona el clàssic «furero», la versió escènica de l’òpera de Carl Orff més representada del món 

Una dona dins un cercle d'aigua en un fragment del muntatge 'Carmina Burana' de la Fura dels Baus.

Una dona dins un cercle d'aigua en un fragment del muntatge 'Carmina Burana' de la Fura dels Baus. / Óscar Romero (La Fura dels Baus)

Alba Carmona

Alba Carmona

Era l’any 2007 i el festival Temporada Alta convidava artistes com Sol Picó, Jaime Chávarri, Mario Gas o Rafael Amargo a oferir la seva visió personal sobre l’striptease. El director de La Fura dels Baus, Carlus Padrissa, va basar la seva part en una cantant d’òpera que feia l’amor amb una guitarra espanyola interpretant una part de Carmina Burana. Aquella peça va posar la llavor del que s’acabaria convertint en un dels grans èxits de la companyia, amb més de 410.000 espectadors de quatre continents, i la versió escènica de l’òpera de Carl Orff més representada del món. Disset anys després d’aquell primer esquetx i quinze de la seva estrena oficial, Carmina Burana recalarà finalment a Girona. Serà el 13, 14 i 15 de setembre a l’Auditori, en una avançada de Temporada Alta. 

En aquests anys, La Fura no ha canviat res de la peça. No li cal, assegura Padrissa, que apunta que el que fa única Carmina Burana és que apel·la a «la cosa atàvica que tots sabem sense aprendre», amb una «música perfecta per a l’art total».

Carl Orff es va basar en un recull de 300 poemes dels segles XII i XIII per a una composició musical «que va trobar el ritme atàvic que tots tenim dins» i que «ja estava pensada en imatges». En destaca, és clar, l’ària, «la millor representació de l’orgasme femení», amb «música que es confon amb el sexe purament».

«La música funciona per si sola, faltava convertir-la en una cantata escènica, buscant les línies invisibles d’aquesta història sobre una nena que es converteix en dona», afirma el furero. 

Amb música en directe, efectes especials i fins i tot fragàncies, el muntatge planteja una experiència immersiva per a l’espectador, amb cinquanta artistes sobre l’escenari per representar el ritu de pas d’una nena que passa a ser dona.

A més, els músics estan envoltats per un cilindre de vuit metres de diàmetre, mentre les imatges projectades sobre ell il·lustren l’obra de principi a fi, d’una lluna gegant a l’èxtasi floral, passant per les tavernes o cantants penjats de grues o submergits sota litres de vi, aigua i foc.

El secret de l’èxit de Carmina Burana és haver aconseguit fer «un clàssic de manera natural», que perviu perquè no té «una vinculació temporal ni cultural», assegura el president del grup Ibercamera, Josep Maria Prat, que és qui ha fet possible que Carmina Burana arribi per primer cop a Girona.

Així ho explica el director de Temporada Alta, Salvador Sunyer, que apunta que s’ha intentat en tres ocasions i que fins i tot s’havia arribat a plantejar el pavelló de Fontajau com a escenari, ja que es tracta d’un muntatge de proporcions molt més grans del que maneja habitualment el certamen. 

Finalment, hi arribarà amb una aliança fins ara inèdita amb el cicle de música clàssica Ibercamera, en tres sessions a l’Auditori de Girona el 13, 14 i 15 de setembre que serviran com a «aperitiu» del festival, que manté les dates habituals d’octubre a desembre per a la resta de la programació. 

Tant Sunyer com el president d’Ibercamera, Josep Maria Prat, remarquen que per separat no hauria estat possible programar el muntatge, i ambdues parts confien que aquesta col·laboració tindrà continuïtat en un futur.