"Una de les claus en la lluita contra el racisme és una educació inclusiva i crítica"

Wafa Boulahrouz s'ha graduat en Pedagogia, Treball Social i ha cursat el Màster en Moviments Migratoris al segle XXI a la Universitat de Girona

Com a dona catalana i filla d'immigrants, la seva pròpia experiència i la formació acadèmica a la UdG li donen una visió completa sobre les dinàmiques de poder, la discriminació i la desigualtat

Wafa Boulahrouz a la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG.

Wafa Boulahrouz a la Facultat d'Educació i Psicologia de la UdG. / DdG

Gemma Pujolràs

Gemma Pujolràs

Des de l'adolescència, Wafa manté un interès profund per les qüestions socials i la realitat humana que ens envolta. Qüestionar les normes establertes, entendre com ens afecten les desigualtats i comprendre com opera el poder són interrogants que sempre l'han inquietat. Els seus estudis a la Universitat de Girona comencen amb el grau de Treball Social, el qual li va aportar una perspectiva crítica i reflexiva. Un any després, va iniciar els estudis de Pedagogia amb la finalitat d'entendre la societat com el reflex de l'educació que rebem, i de quina manera els centres educatius són un mirall de la nostra realitat social.

Durant el curs acadèmic, la jove estudiant va ser reconeguda amb dos importants premis: "De mares a filles: Dues generacions de dones. Una anàlisi de les visions i percepcions de l'educació de les joves d'origen marroquí i les seves mares" com a Millor Treball Final de Grau amb perspectiva de gènere, i un de la Càtedra de Responsabilitat Social i Sostenibilitat i Aplicació dels Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) a empreses, institucions, entitats i territoris. Reconeixements que han validat el seu compromís i la seva capacitat per abordar qüestions socials.

Un cop graduada, Wafa Boulahrouz va decidir continuar els seus estudis i cursar el Màster en Moviments Migratoris al segle XXI a la Universitat de Girona.

Per què emigren les persones avui dia?

En el món actual, la migració està impulsada per una combinació de factors econòmics, socials, polítics i ambientals. Les raons econòmiques és un tema a destacar quan parlem de processos migratoris, ja que moltes persones busquen millors oportunitats laborals i millors condicions de vida en països amb economies més robustes. La violència i els conflictes també juguen un paper fonamental, forçant milions de persones a fugir de zones de guerra i persecució amb la finalitat de buscar espais segurs. El canvi climàtic i els desastres naturals, com inundacions, sequeres i huracans estan desplaçant comunitats senceres, especialment en regions vulnerables, i en moltes ocasions no som conscients del deure col·lectiu que tenim com a societat per fer front a aquesta realitat.

És important cultivar la interculturalitat a la nostra societat?

Reconec que la interculturalitat pot ser vista com un ideal en una societat globalitzada i en constant canvi. Però cal que siguem realistes sobre els reptes que aquesta pot presentar, és cert que la diversitat és un element d'enriquiment social amb noves maneres de fer, però hem d’estar preparades per abordar les qüestions que poden sorgir en la inclusió de les cultures. El model interculturalista pot, sense voler, actuar com una "boira" que evita abordar i visibilitzar les veritables arrels de l'exclusió a la societat catalana, com la segregació a les escoles, als barris, a l'accés al treball digne i a l'habitatge basant-se en factors com el color de pell o l'origen. Així, no només hem de cultivar la interculturalitat sinó abordar-la de forma global i amb els reptes que aquesta presenta garantint drets bàsics, llibertat i equitat a totes les persones. 

Considera que la immigració s’instrumentalitza en política?

Els partits polítics utilitzen aquest tema per polaritzar l’opinió pública i consolidar les seves bases de suport, especialment durant les campanyes electorals. Aquest ús polític pot fomentar la divisió social, desinformació i perpetuar els sentiments xenòfobs, perjudicant la convivència. De fet podem veure com en les últimes eleccions l’extrema dreta ha generat discursos que centrats en la immigració amb una mirada negativa i estereotipada. En canvi, l’esquerra no sempre ha sabut gestionar adequadament aquesta realitat, la resposta sovint es reactiva i poc clar, debilitant el missatge contrastant narratives polaritzadores de l’extrema dreta. 

Quina és la solució al racisme?

La lluita contra el racisme és un desafiament complex que requereix abordatges integrals i continuats. No hi ha una vareta màgica amb una solució clara, sinó que és un treball col·lectiu com a societat. Una de les claus per avançar en aquesta direcció és la implementació d'una educació inclusiva i crítica des de les edats més primerenques fins als nivells educatius més alts. Aquesta educació no només ha de proporcionar coneixements sobre la diversitat cultural, sinó que també ha de fomentar la consciència crítica sobre els prejudicis inherents i com combatre'ls. Al costat de l'educació, és crucial tenir polítiques antidiscriminació sòlides i efectives. Això inclou no només legislar contra la discriminació en tots els àmbits de la societat, sinó també implementar mecanismes de supervisió i sanció. Reconèixer, donant suport a les organitzacions comunitàries i als moviments de base que lluiten contra les desigualtats estructurals i promouen la inclusió i la igualtat d'oportunitats. És vital que les veus de les persones afectades siguin escoltades i que tinguin un paper actiu en la formulació de polítiques i en la presa de decisions que els afecten directament. La lluita contra el racisme és un esforç global que requereix la col·laboració a escala global per abordar les qüestions de manera eficaç. 

Quins altres mals té la societat?

Avui, la societat enfronta reptes urgents com el patriarcat persistent, la crisi climàtica, la salut mental, i les discriminacions de gènere i racials. A més, les desigualtats econòmiques creixents posen a prova la nostra capacitat per a una societat justa i equitativa. Per abordar aquests reptes, necessitem polítiques reformadores i un canvi cultural profund cap a la igualtat, la sostenibilitat i la inclusió en tots els àmbits de la vida moderna, millorant la qualitat de vida i reforçant la resiliència global davant dels creixents reptes que la nostra societat ha de fer front en el segle XXI.

Amb quin propòsit va decidir estudiar aquest màster?

Vaig decidir estudiar aquest màster amb l'objectiu principal d'aprofundir en la comprensió de les dinàmiques de poder, discriminació i desigualtat que afecten les persones en la societat contemporània. Com a dona catalana, filla de persones que han desenvolupat un procés migratori, entenc que les meves pròpies experiències i la meva formació acadèmica em donen una visió global d’aquesta realitat. El Màster en Moviments Migratoris ofereix una formació crucial per aprofundir en les causes, dinàmiques i conseqüències de la migració a escala global. Proporciona no només una comprensió teòrica profunda, sinó també habilitats pràctiques per a la investigació i la formulació de les qüestions globals que afecten les societats. Es posen sobre la taula temàtiques com el treball de la diversitat, la política migratòria i el desenvolupament comunitari, contribuint a un diàleg global sobre la inclusió i els drets humans. 

Què destacaria del seu pas per la Universitat de Girona?

Estic molt agraïda pel recorregut que he fet en l'educació pública en general, una educació que m'ha permès encoratjar-me a consolidar el meu propi projecte personal i aprofundir les meves idees davant de la realitat social. Gran part d’això és gràcies a la Universitat de Girona, i especialment als professionals de l'àmbit social i educatiu que s'han convertit en referents a través de les seves experiències, aportacions i qualitat d'anàlisi.

La Universitat de Girona ofereix 53 graus, 15 dobles titulacions, màsters i doctorats, amb una intensa activitat investigadora i un fort compromís social. Els estudiants gaudeixen de suport personalitzat, pràctiques, mobilitat internacional, suport a l’orientació professional i accés a serveis universitaris. “A la UdG, de tu a tu”