Lluís Busquets i Grabulosa novel·la l'"escàndol" del Concili de Nicea

L'escriptor gironí ha explicat que l'obra es publicarà traduïda al castellà aquest estiu

La portada de l''Escàndol de Nicea'.

La portada de l''Escàndol de Nicea'. / EDITORIAL COMTE D'AURE

Europa Press

Europa Press

L'escriptor Lluís Busquets i Grabulosa acaba de publicar 'L'escàndol de Nicea', que narra el Concili on, fa 1.700 anys, es va proclamar que Jesús és fill de Déu consubstancial al Pare i on es va instaurar el Credo avui vigent que es resa en les misses.

Malgrat la història medieval del concili nicè, l'autor proposa en paral·lel una situació contemporània: està a punt de començar la segona fase del Sínode de la Sinodalidad, prevista per a aquest octubre, ha explicat a Europa Press.

En la narració, un sacerdot llança una campanya perquè les dones puguin rebre els ordes majors i pressionar d'aquesta manera al Sínode de tardor, demanant a l'Església que les dones puguin arribar al diaconat i al sacerdoci, i la campanya s'estén amb l'objectiu que el suport popular arribi al papa Francesc.

L'autor considera que, al marge de la trama paral·lela contemporània, és una novel·la de tesi: la de l'"escàndol" de la ingerència política de l'emperador romà Constantí I el Gran en els assumptes de l'Església, com raona el protagonista.

L'altra referència actual la viu el mateix narrador: a més d'implicar-se en aquesta campanya, és qui assessorarà una periodista sobre el fons històric del Concili de Nicea, mentre travessa una depressió pel sentiment de culpa després de la mort de la seva dona i la seva filla, experiència que també li porta d'una fe madura a l'agnosticisme.

Busquets ha explicat que l'obra es publicarà traduïda al castellà aquest estiu i en la mateixa editorial, Comte d'Aure.

El concili

El 2025 es compliran 1.700 anys del Concili de Nicea (en l'actual Iznik, a Turquia), on es va aprovar proclamar a Jesús fill de Déu, de la mateixa i idèntica substància que el Pare, però Busquets sosté que va ser una assemblea "més imperial que eclesial", fins al punt que Constantí va amenaçar amb l'exili als bisbes que no signessin les actes.

"A Nicea, 'el dolent' és Arrio, considerat heretge segons ens ho pinten des del punt de vista dels guanyadors, encara que servidor ho retrata d'una altra manera", ha ironitzat.

Busquets concreta que, durant el primer postconcili, per exemple, trenta anys després, a l'Església cristiana els arrians eren majoritaris en relació amb els nicens (que aviat es van autoproclamar catòlics).

"En el 360, 35 anys després del concili, hi havia més arrians que partidaris de l'Església que havia guanyat en el Concili", destaca.

Assajos religiosos

L'escriptor, periodista, filòleg i professor Lluís Busquets i Grabulosa (Olot, 1947) ha publicat llibres en diversos gèneres literaris; sobretot, de ficció i assaig, especialment religiós, alguns d'ells en català i en castellà, com 'Última noticia de Jesús el Nazareno' (2006 i 2007) i 'La historia oculta: María, madre de Jesús, y María Magdalena' (2009).

Són recents els seus dietaris ('Mirall ustori' i 'Embastes i piripius'); els seus tres volums 'Enigmes de la Bíblia i cultura contemporània' (2022), una obra en què comenta tots i cadascun dels llibres de la Bíblia, i la seva novel·la 'Quan la música s'esquerda' (2023).