Cadaqués ubica al mapa cultural artistes relegats per la història

Richard Vanderaa ha establert una galeria dedicada a rescatar artistes catalans i espanyols de l’avantguarda dels anys cinquanta als setanta

A l’exposició d’estiu, destaquen noms com Fernando Lérin, Jaume Faixó, Xavier Escribà i Paulo Monteiro

El galerista Richard Vanderaa.

El galerista Richard Vanderaa. / José Ignacio Piris

Sònia Fuentes

Richard Vanderaa (Nimega, Països Baixos, 1973) es va establir a Catalunya el 1999. El gener del 2018 va inaugurar la seva pròpia galeria a Girona, que va tancar després d’obrir nou espai a Cadaqués l’estiu del 2022, i descobrir el potencial d’aquest ancoratge. Des d’aquí es dedica a rescatar artistes catalans i espanyols de l’avantguarda dels anys cinquanta a setanta que han quedat relegats per la història. Una mostra de la seva tasca es plasma en l’exposició d’estiu de la Galeria Richard Vanderaa que es pot visitar fins al 14 de setembre. Vanderaa es considera més un marxant que un galerista convencional, ja que treballa principalment en el mercat secundari. A la seva galeria, es poden trobar obres d’artistes coneguts i d’altres més desconeguts, especialment d’aquells que han estat ignorats històricament. A través de la seva feina, pretén recuperar aquests artistes i posar-los de nou en el mapa cultural. «Una part important de la meva feina consisteix en la recuperació d’artistes catalans, alguns espanyols i també internacionals oblidats, combinant-ho amb la compravenda d’obres d’artistes més reconeguts i internacionals».

A Girona, el mercat per a artistes internacionals és molt limitat. «Vaig poder arribar als col·leccionistes que volia, però fer un pas més era complicat» explica. «El lloc amb més projecció internacional i un bagatge cultural més significatiu per a mi és Cadaqués». Després dels primers anys de la pandèmia, el turisme americà havia disminuït tant que no es feia res, i a Cadaqués va semblar interessant establir-s’hi, ja que gent de tots els països visita la zona i el públic francès i suís, amb un fort poder adquisitiu i un alt nivell cultural, aprecia el que exposo a les parets de la galeria. «A l’estiu, tenir una presència a Cadaqués és com tenir una petita galeria a París» remarca; «això és crucial, ja que, a més del vessant educatiu de la meva feina, també és un negoci».

Recuperar artistes i organitzar exposicions col·lectives de compravenda li permet presentar obres de noms oblidats als quals vol donar un lloc en la història. «Malgrat que en aquestes exposicions no es ven, això forma part de la meva tasca.». Quan parlem d’artistes oblidats, fa referència a Jaume Faixó. Després de molts anys d’oblit, va redescobrir l’artista Joan Puig Manera, que va estar actiu a París a finals dels anys cinquanta i principis dels seixanta i que havia passat desapercebut per tothom. Va organitzar la seva primera exposició el 2007 i, just l’any passat, el MNAC li va comprar dues peces, «un procés de recuperació que és lent» assenyala.

Actualment, a Cadaqués hi ha més galeries que a tota la província de Girona i continuen obrint-se nous espais. «La meva tasca se centra principalment en l’art abstracte, tant geomètric com expressionista dels anys 50 i 60, així com en l’art conceptual dels anys 70. Al MACBA, per exemple, abans dels anys 90 hi ha un buit entre els anys 40 i els anys 80, un període caracteritzat per molts canvis, més llibertat i diversitat d’estils». En aquest context, «figures com Antoni Tàpies han ocupat un lloc destacat, però hi ha altres artistes que han realitzat contribucions molt interessants en diferents etapes de la història de l’art català. Alguns han passat a formar part d’aquesta història, mentre altres encara es troben en llista d’espera». Ara, el Museu d’Art de Catalunya ha vist la importància de recuperar aquests artistes interessants d’aquells anys, que són la base del que avui dia conforma el món de l’art, tant en el camp del disseny com en el de l’arquitectura. El seu treball és fonamental per entendre l’evolució de l’art contemporani.

Pel que fa a l’exposició d’estiu presenta una barreja d’artistes que inclou tant aquells que s’estan redescobrint, com Fernando Lérin i Jaume Faixó de Girona, com artistes internacionals com l’americà Donald Baechler. A més, cada any incorporo més artistes contemporanis com Xavier Escribà, Xevi Solà i l’artista brasiler Paulo Monteiro, molt reconegut a la darrera edició d’ARCO a Madrid i present en les millors galeries contemporànies actuals. També es poden trobar clàssics com el serbi Vladimir Velicković; l’art conceptual de Carlos Pazo; Carmen Calvo; petites peces; dibuixos; i una fotografia rellevant de l’artista americà Lee Friedlander. La barreja de recuperació d’artistes juntament amb l’exposició d’artistes internacionals ofereix una experiència única, allunyada del convencionalisme de les galeries habituals.