La companyia gironina que actuarà a Mèxic gràcies al llibre sagrat maia

«Al principi, tot estava fosc i en silenci». Així es tradueixen les primeres ratlles del llibre sagrat maia que explica la creació dels homes i els animals. Així comença, també, l’obra de teatre amb què la companyia gironina El Salón de los Invisibles ha sigut programada a l’onzè Festival Internacional de Teatro independiente Otra Latiud de Chiapas, a Mèxic.

Això serà a l’octubre, però, mentrestant, la Maria de Prada i en David Rovirola, que s’encarreguen de la companyia des d’un taller a l’Eixample sud de Girona, ja compten els dies. El seu projecte va començar el 2018, tot i tenir arrels molt abans, i asseguren que poder actuar a Mèxic «és el millor que ens ha passat» fins al punt que, fa broma Rovirola, «ja em puc morir tranquil!». Per una formació petita com la seva, aquesta suposa una fita molt important, i culmina l’any de feina que va portar-los preparar Popol Vuh.

Aquesta peça pren el títol del llibre sagrat maia. En concret, adapta al públic infantil la història dels germans Hunaphú i Ixbalanqué, que desperten els senyors de Xibalbá, un món subterrani habitat per divinitats terribles. Allà, amb l’ajuda del mosquit Xan, superen diverses proves fins a pujar el cel i convertir-se en el sol i la lluna.

Ni la de Prada ni Rovirola però, pugen a l’escenari a representar-ho. Ella s’encarrega més de la direcció i ell de l’escenografia d’una obra que és un teatre d’ombres. El ballarí Deku Rojas dansa rere una tela amb els dibuixos de Rovirola, que és pintor, dotant l’obra d’un gran efecte visual. Musicalment acompanya el violí elèctric de l’actriu Neus Soler, que també fa de veu narradora. La producció musical és d’Arnau Montserrat, un habitual a les obres de El salón de los Invisibles afincat a Berlín.

Maletes per Mèxic

I no serà el primer cop que les facin, perquè Rovirola i de Prada ja van ser-hi fa un temps. Allí es van encuriosir per una nova cultura: «Volia entendre tot allò que veia a les piràmides, i preguntant, tothom em deia que havia de llegir el Popol Vuh», explica de Prada, que així ho va fer.

Segueix somrient quan recorda com, en una excursió de dies a través de la selva, van topar amb una piràmide on va reconèixer una escena de Hunaphú i Ixbalanqué nedant. Ja els rondava el cap la idea de fer una peça infantil, però llavors van tenir-ho clar. Calia simplificar la història, que és extensa i complicada, i treure’n detalls massa macabres -«tallen massa caps!»-. 

«Reconstruir l’imaginari maia» no és tasca fàcil i va omplir un munt de llibretes pels dibuixos de les animacions Stop Motion. Rovirola va inspirar-se en El llibre de la selva, revistes arqueològiques i màscares maies.

L’home ve del blat de moro

Segons el Popol Vuh, el món, com l’home, es crea i destrueix diverses vegades. Aquest últim primer es fa de fang, però es desfà, llavors de fusta, però fuig als boscos fent-se avantpassat dels micos aranya i, finalment, de blat de moro (sí, La Trinca va equivocar-se). «És la matèria primigènia, l’aliment bàsic de la seva dieta», diu Rovirola. Ell també va fascinar-se d’una cultura que a Mèxic i Guatemala «és com la mitologia grega» i que, com apunta de Prada «desconeixem totalment». Tenien ganes d’explicar-la aquí, i a més, ara podran fer-ho a Mèxic.

«En temps on es parla tant de la descolonització dels museus, aquest és un fet ben descolonitzador per se», concorden. Han aconseguit aquesta experiència «tirant convocatòries» i no s’esperaven pas que els truquessin. Ara s’il·lusionen pensant en la gent que coneixeran i les obres que veuran. Sobretot, també, els fa «il·lusió» veure com reben allà el seu Popol Vuh. «Utilitzem música electrònica i ells n’usen de tradicional, amb percussions i flautes, i pot ser que els soni estrany... imagino que els fa gràcia veure com ho adapta gent d’un altre continent», comenta Rovirola.

Poc haurien dit, quan es van conèixer el 2009 a Berlín, o quan el 2018 van començar amb el projecte El Salón de los Invisibles, que el 2024 actuarien a Chiapas. Més enllà, com a mínim, ja tenen la festa rococó d’Omnia vanitas programada a l’Antic Teatre de Barcelona el febrer que ve, i pensen a fer dues noves peces. «De moment, tenim l’estètica», i així és com comencen. Abans d’aprofundir en l’argument, creen un món visual i musical. La via que tenen més clara és la d’Otaku, inspirada en el manga i sobre l’assetjament escolar, però també Juanita, una barreja de Joana d’Arc i Greta Thunberg amb armadura medieval rosa que tracti d’ecologisme i defensa de gènere.