Panpe n’u, els germans i disc-joqueis gironins que invoquen un ball sense fi

Amb una proposta «fresca, molt ballable, divertida i dinàmica», Panpe n’u (@panpeandu a Instagram), el duo de disc-joqueis format pels germans gironins Pere i Pau Coll, ha aconseguit fer-se un nom dins una, «encara escassa», escena de música electrònica de les comarques gironines, tot i que tot just fa un any d’ençà que s’hi van posar «seriosament». Aquest divendres al vespre, a partir de les 20 h al Passeig Arqueològic de Girona, Panpe n’u oferirà una sessió en el marc del festival Tempo, obrint una vetllada que comptarà tot seguit amb l’actuació del duo barceloní d’electro-pop Trezor.

Per trobar la llavor d’aquest projecte cal viatjar fins a la pandèmia que va sacsejar el món quatre anys enrere. «Jo fa ja vint anys que faig de disc-joquei. Vaig començar amb tretze anys a punxar i en Pau sempre m’havia vist, però no li havia despertat encara interès» explica Pere Coll, que durant anys ha punxat com a Peter Nek. Amb el temps lliure que el confinament els va brindar, Pau Coll es va iniciar com a disc-joquei -amb el sobrenom de PauCoB- i ben aviat els dos germans van començar a fer coses junts. «Vam veure que teníem química i que el que fèiem podia funcionar» apunta Pere Coll. 

No obstant això, no va ser fins al mes de maig de l’any passat quan tots dos van apostar per crear un projecte amb cara i ulls. «Vam pensar que era el moment d’invertir en nosaltres i començar alguna cosa seriosa. Per això vam decidir fusionar-nos i anar de debò. Li vam explicar al nostre millor amic i mànager, en Joel Garriga, que és per nosaltres una peça essencial a més de ser un dels socis fundadors de Delirium, i ens va dir que ‘endavant’» afirma Pau Coll. 

Uns mesos després de prendre la decisió i posar fil a l’agulla, Panpe n’u es va estrenar oficialment el setembre de l’any passat. «Abans d’engegar motors, vam crear la nostra marca i vam parlar de quina línia volíem seguir. Quan escoltes Panpe n’u, escoltes gèneres com el disco nu, el house fresc o l’afrohouse ballable» assegura Pau, al mateix temps que el seu germà subratlla que «tot el que fem està molt enfocat a la festa». «El nostre objectiu és que la gent balli» coincideixen a assegurar.

El públic és la clau

Tot que els dos gironins van tenir clar aviat que per batejar el seu projecte podien fer servir els seus noms, també van pensar a afegir-hi «alguna cosa més». «Volíem jugar amb la idea del ‘vosaltres’, amb l’objectiu de fer que el públic també se senti identificat d’alguna manera. I per això vam afegir aquest ‘n’u’, que es llegeix ‘and you’» detalla Pau. «La idea que volem transmetre amb aquest nom és que sí, som nosaltres, però també el nostre públic, perquè sense tota la gent que ens ve a veure, potser no hi seríem» afegeix.

Sobre com es preparen abans d’una actuació, Pere Coll diferencia entre públics. «Les sessions les pots preparar bé quan saps quin tipus de públic tindràs. En un brunch, al Delirium o al Rachdingue, pots tenir la música molt ben seleccionada i saps on tirar. Però en altres llocs, quan no saps quin perfil de públic tindràs, has de poder canviar el rumb si veus que els que estàs punxant no funciona».

«Hem arribat a preparar unes sessions molt estructurades, gairebé de tema per tema, però això és molt arriscat perquè al final no et dona gaire marge de maniobra. Pot sortir molt bé o no» assevera Pau Coll. Tot i això, els germans coincideixen en el fet que per qualsevol classe de sessió, hi acaben invertint «moltes hores».

Disc-joqueis i productors

A banda de punxar música, Pere i Pau Coll també han desenvolupat un treball com a productors, arribant a llançar diversos senzills aquest mateix any (Hold Me, Sleep With Me i Take Me Out) que ja han «testat» en les seves sessions. Preguntats per quins són els seus referents, tots dos coincideixen a citar l’alemany Purple Disco Machine, que en la seva opinió, «té un so únic, difícil de trobar en cap altre productor». «Per nosaltres és un referent, tant com a productor com pel nivell del so. Té uns temassos brutals» apunta Pau Coll.

Els dos membres de Panpe n’u també es desfan en elogis per Delirium, el festival itinerant d’electrònica de les comarques gironines en el qual ja han pogut actuar i que consideren «una escola». «La Dolça, la Blondix, la Fatima Kahlo... qualsevol que es dediqui a l’electrònica aquí ha passat algun dia per Delirium. És realment una sort que tenim a Girona, perquè aposten per combinar artistes de renom amb discjòqueis que són d’aquí, tenen un gran nivell, però que potser són poc coneguts» postil·la Pere Coll. 

Subscriu-te per seguir llegint