Jaume de Córdoba obre un espai d’art a Palau-saverdera amb una exposició del colombià Óscar Salamanca

Si fa una setmana parlàvem que els artistes Nico Nubiola i Jessica Weinstein inauguraven, el pròxim 22 d’agost, una galeria d’art als baixos de casa seva, en una antiga cort de porcs de Palau-saverdera, Galga Art, ara és l’escultor i professor de Belles Arts retirat, Jaume de Córdoba qui també obre les portes de la seva llar, al mateix poble, al carrer Canigó, transformant una sala, d’uns trenta metres quadrats, com a espai d’art. La primera exposició, que s’inaugura també aquest divendres 22 d’agost, serveix per presentar a l’Estat espanyol deu dibuixos, d’estil surrealista i de creació recent, del també professor de Belles Arts, i artista colombià, Óscar Salamanca.

Una antiga cort de porcs de Palau-saverdera es transforma en galeria d’art

No és casual que Jaume de Córdoba hagi escollit Óscar Salamanca per donar un nou ús a aquest apèndix dins el seu espai vital. Com ens explica amb el pintor mantenen una amistat dilatada en el temps, des que ell mateix li va dirigir la tesi doctoral fa tres dècades a la Facultat de Belles Arts de Barcelona on Córdoba ha estat professor fins fa poc. De l’obra del creador colombià, qui no es podrà desplaçar per assistir a la inauguració, Córdoba en destaca el marcat «simbolisme i surrealisme» que es detecta en les peces, així com un cert «indigenisme» que el connecta amb les arrels del seu poble.

Al nou espai d’art s’hi faran entre una i dues exposicions l’any, però mai s’hi podrà veure obra de Jaume de Córdoba, ja que aquesta ja es pot contemplar de forma permanent en un altre espai de la casa, a l’aire lliure, on l’escultor rep sovint visites de gent interessada. Jaume de Córdoba va néixer a Barcelona, però fa una dècada que resideix a Palau-saverdera, des que li va comprar aquesta casa de pedra a un alemany que la va restaurar, donant-li una estructura moderna, als anys cinquanta. La compra no va ser una decisió aleatòria, ja que l’artista tenia molt clar que aquest era un bon enclavament per tenir el taller i retirar-se del món de les aules, que assegura també el va omplir, però no de l’artístic, la seva vocació real que ara, en disposar de més temps, ha agafat embranzida.

A la casa de Palau-saverdera, Jaume de Córdoba té un taller on desenvolupa treballs, principalment, amb pedra, fusta, el dibuix i la pintura. En disposa d’un altre a Gràcia, a Barcelona, de dimensions més grans, on afronta obres de més envergadura. Que es decantés per l’escultura és curiós perquè els pares no eren artistes. Si que ho van ser, i també escultors, el besavi i, sobretot, l’avi, Josep Manel Benedicto (1895-1964), a qui no va tractar perquè va morir quan ell era molt petit, però que va ser un destacat mestre de la pedra, autor d’obres com el monument a Alexander Fleming (1955) o Joventut (1952), a la plaça Francesc Macià. D’ell en va heretar algunes eines.

També el va empènyer veure les notes que li posaven els professors a Belles Arts. «M’indicaven que hi tenia traça; a més, sóc nerviós i l’escultura em permet parar i reflexionar», diu l’artista qui va ser pioner al país als anys setanta treballant amb porexpan i fosa de ferro. De Córdoba ha exposat molt a l’estranger, sobretot a Holanda i per tot Catalunya. Mai, però a l’Empordà.

Subscriu-te per seguir llegint