La Schubertíada recrea «l’ambient festiu» dels inicis del Romanticisme

Les schubertíades de Viena, com s’anomenaren en un informe policial d’inicis del segle XIX, eren reunions d’artistes i gent liberal -poetes, músics i pintors- que es feien a casa del jurista Ignaz von Sonnleithner o al voltant de Franz Schubert, «un personatge molt tímid que acaparava l’atenció de tothom». Era un temps molt revolucionari, principi del Romanticisme. «S’hi parlava d’art, es cuinaven alguns dels lieds de Schubert, els cantants hi estrenaven els seus lieds i es parlava de política perquè era una època convulsa amb molta repressió; d’allí sorgiren idees noves i trencadores que traspassen l’època clàssica i eren vigilades pel poder». Ho explica Xavier Puig, director del Cor de Cambra del Palau de la Música Catalana, formació que el febrer passat va estrenar Una Schubertíada, un espectacle coral i vocal que reviu aquell «ambient de festa» tot explorant les possibilitats escèniques. Aquest dijous el muntatge s’interpreta a la canònica de Vilabertran.

Matthias Goerne, Andrè Schuen, Malin Byström, Julia Kleiter i Johannes Martin Kränzle, plats forts de la Schubertíada

La proposta, que beu de la ingent documentació preservada, parteix d’un guió dramatitzat per Xavier Puig i l’actor Bernat Cot, qui es posa a la pell de l’amfitrió Sonnleithner, i va donant pas a les peces. Amb ell cerca transmetre «de forma molt divulgativa» l’ambient artístic d’aquelles trobades en les quals, evidentment, la música tenia un paper vital. Així, malgrat que el repertori Schubert és la part principal del programa -«una música coral d’una qualitat excepcional i molt poc prodigada», també s’inclouen peces d’altres compositors per constatar la relació que Schubert va tenir amb ells. És el cas de Beethoven, que era, recorda Puig, «com aquella gran ombra que admirava, però també l’imposava»; Haydn, «el pare de tota aquesta escola vienesa» i Rossini, el compositor de moda a Viena i que «sovint els feia enveja perquè la moda de l’òpera italiana va ser una invasió enorme i arraconava, en certa manera, la seva música».

Cançons coreografiades

L’espectacle ha comptat amb la ballarina Anna Romaní com a directora d’escena qui ja havia col·laborat amb el cor anteriorment. Així, presenten algunes cançons amb coreografia com és el cas de Der Tanz (La dansa) de Schubert que permet veure als intèrprets del cor dansant. Aquestes peces, explica Puig, el cor les interpreta de memòria i «això millora la comunicació i l’expressió davant el públic d’una manera més directe».

A més, juntament amb el cor actua el pianista Jordi Armengol qui, casualment, comparteix una semblança física amb Schubert que es fa extensible amb un caràcter reservat i introvertit. «El personatge li va com anell al dit», assegura Puig qui corrobora com aquest tipus de muntatges li ha permès al cor sortir fora del Palau i accedir a auditoris amb un públic molt més ampli.

Subscriu-te per seguir llegint