Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Set cellistes homenatjaran Pau Casals a Vilabertran

Músics com Arnau Tomàs o Oriol Prat interpretaran les suites per a violoncel de Bach que el mestre va redescobrir per als concerts

Arnau Tomàs, en una imatge promocional.

Arnau Tomàs, en una imatge promocional. / Igor Studio

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Alba Carmona

Alba Carmona

Vilabertran

Set violoncel·listes homenatjaran el mestre Pau Casals aquest divendres a la Schubertíada de Vilabertran. Després de la interpretació fa dos anys de les sis sonates i partites per a violí de Johann Sebastian Bach a càrrec de sis violinistes, aquesta vegada les protagonistes a la canònica de santa Maria seran les sis suites per a violoncel del compositor, juntament amb la Suite per a violoncel no. 1 de Benjamin Britten. 

Les interpretaran una tria de cellistes que va de la veterania d’Arnau Tomàs, del Quartet Casals, a la joventut de Guillem Gràcia, que amb 19 anys ja ha actuat al Palau de la Música Catalana i el Gran Teatre del Liceu. Completen el programa Oriol Prat, Pau Codina, Laia Puig, Mariona Camats i Fernando Arias, una alineació que, a parer d’Arnau Tomàs, un dels grans violoncel·listes catalans, evidencia «el molt bon moment» que viu l’instrument a casa nostra.

Pel que fa al repertori, les sis suites per a violoncel de Bach es consideren unes composicions pioneres per a l’instrument i indispensables en el seu repertori. Tenen, a més, l’atractiu del «misteri» que les acompanya, explica Tomàs, perquè hi ha diverses teories sobre l’origen i la destinació de les composicions.

«Els especialistes tenen diverses hipòtesis, com ara que es tocaven en petites misses o que les feia servir el mateix Bach per tocar el cello i explorar les seves possibilitats», apunta el músic.

Les suites, molt útils per a l’estudi tècnic de l’instrument, han viscut una segona vida a partir de principis del segle XX, quan Pau Casals va redescobrir-les i posar-les de moda com a peça de repertori, convertint-les en obres indispensables per a qualsevol violoncel·lista i en una font d’inspiració per a altres compositors, com el mateix Britten.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents