La cançó de l'estiu ha mort? Els pares del pop parlen: "Vam ser una generació irrepetible, creàvem felicitat"

No l'esperin. Enguany, una vegada més, des de fa uns quants, no hi haurà cançó de l'estiu. És cert que la Potra salvaje d'Isabel Aaiún reuneix mèrits per a emportar-se el títol, però no ho serà. Com tampoc ho aconseguiran Karol G (Si antes te hubiera conocido), Lola Índigo (La reina) ni Omar Montes (El pantalón). Encara que les xifres no els fallen, l'època en la qual han gestat les seves propostes és diferent de la que va encimbellar a Sonia i Selena (Yo quiero bailar), The Refrescos (Aquí no hay playa) i Las Ketchup (Aserejé). En 2024, els artistes busquen una producció que els permeti diferenciar-se de la resta i que, per tant, els allunyi de fórmules trillades. És a dir, ja no utilitzen les melodies enganxoses i les tornades molt fàcils que van catapultar a figures mítiques del subgènere com Los Mismos, Los Tonys, Fórmula V, Los Mustang i Los Ángeles. A ells, a punt d'arrencar la gira Pioneros, en la qual reprendran els seus grans èxits, recorrem per a analitzar un fenomen de mal borràs.

Tots cinc ho coneixen de primera mà. Entre els 60 i 80 van copar les radiofórmules amb temes tan populars com El puente, Enséñame a cantar, Eva María, Submarino amarillo i Mañana, mañana. Totes elles tenen en comú que van arrasar en els seus respectius agostos. "Érem joves il·lusionats amb ganes de mostrar els nostres sentiments, un motor que sempre ha donat pas a la creativitat. En aquells dies, ens va tocar desbancar al flamenc, la cobla i el pas doble per a introduir una nova manera de pensar", explica Helena Bianco, de Los Mismos. Al costat dels Mustang, solien portar a Espanya els últims èxits a nivell internacional. Fins i tot, ull, abans que les originals arribessin fins aquí.

A diferència de Rosalía, Rauw Alejandro i Ana Mena, les coreografies no estaven pensades per a viralitzar-se en TikTok. Simplement, buscaven que el públic es divertís per sobre de tot. "Eren cançons amb cor", subratlla Santi Carulla, dels Mustang. Al que Micky, dels Tonys, afegeix: "Hi havia naturalitat i, per què no, una certa ingenuïtat. Eren blanques. Al principi, el nostre repertori depenia de les decisions que uns altres prenien. De fet, ens suggerien gravar coses que odiàvem, com Un pueblito español i Amor, amor, amor. Els primers a trencar aquesta tendència van ser Los Brincos, que mai van tocar una que no fos seva. Quan fas el que t'agrada, es nota. I els oients ho reben així. Aquella franquesa amb la qual cantàvem ens va acostar moltíssim a ells". Avui, malgrat les xarxes, la proximitat de la qual parla és una altra.

Així mateix, la indústria ha canviat i, fins a la irrupció del gegantesc Spotify, l'estiu i el Nadal eren considerades períodes de recuperació: per a aplacar les limitades vendes del curs, els segells apostaven per un tema que els permetés entrar en el recopilatori Caribe Mix o sortir en la revista Súper pop. Aquesta era la via més ràpida per a vendre milers d'LPs i, per descomptat, participar en les gales pagades pels Ajuntaments. "El concepte discogràfic és diferent. La tasca per a aconseguir un número 1 és esgotadora. Abans, la idea era que el grup tingués un recorregut més llarg amb la finalitat que hi hagués una evolució", puntualitza Popi González, de Los Angeles.

Creadors de felicitat

La televisió va jugar un paper clau. Aparèixer en programes com a Noche de fiesta assegurava una audiència massiva que, en l'actualitat, és gairebé impossible de concentrar. Que Georgie Dann, per exemple, trepitgés aquest escenari per a presentar El chiringuito li garantia un impacte intergeneracional que internet, més fragmentat i individualista, difícilment aconseguirà. Les tecnologies no sols han transformat la manera de consumir música, sinó també el mode de mostrar-la-hi al món. D'aquí ve que Aitana, Feid i Abraham Mateo cuidin tant el material que editen: és la seva gran base per a arribar al major públic possible. "Som, vam ser i serem una generació irrepetible. Creàvem felicitat. Encara que els nostres temes eren amables i fàcils de comprendre, darrere d'ells hi havia un treball d'harmonies i arranjaments tremend. Els que les van viure tenen associats guateques, amics, revetlles, viatges, nuvis...", sosté Paco Pastor, de Fórmula V.

Dit això, si abans només es consumia el que apareixia en ràdio i televisió i, per contra, ara podem triar entre tot el ventall que proporcionen les plataformes de streaming, les opcions per a convertir-se en cançó de l'estiu es redueixen: hi ha prou on triar, per la qual cosa és més difícil que una massa heterogènia s'identifiqui en exclusiva amb una lletra. "El nostre objectiu era fer gaudir. I ho aconseguim. Avui, en canvi, veig que els artistes estan massa obsessionats amb això. Viuen passats de rosca", diu Helena. Popi, al seu torn, destaca les bases d'aquells himnes: "Eren superproduccions. Els que no portaven uns metalls, tenien baixos, cors, bateries... No hi havia màquines".

Falta frescor i sinceritat

No cal perdre de vista que, en els últims anys, hi ha hits que es van llançar al març, van arrasar al juny i encara sonaven a l'octubre. Potser perquè, davant la saturació del mercat, necessitem fixar l'atenció en alguna cosa que ens proporcioni el benestar que abans era més fàcil de trobar. "El sistema està tan picat que se li ha donat la volta. No hi ha pautes. Si te'n vas a El Corte Inglés, podràs comprar cinturons, calces, sostenidors... de tot menys discos. Això diu molt del moment en el qual estem", explica Santi. No obstant això, no sols és el context, en la música també poden albirar-se canvis. Paco dona en la tecla: "Es necessita el mateix d'abans: frescor, sinceritat, ganxo... i, especialment, una melodia 'pegadiza' i una lletra que no et faci pensar en les desgràcies que ens envolten".

El 12 de gener rememoraran en el Teatre Calderón de Madrid, precisament, aquelles que van marcar una Espanya en transició. El seu i el de tot aquell que, amb independència del temps, les hagi incorporat a la seva vida amb més o menys passió. "Jo continuo gravant per a no vendre ni un puto àlbum. Però estic fent unes cançons de bellesa eixordadora. No et pots adormir. Continuo operatiu. En cas contrari, em moriria. Com ells. Hem guanyat diners. Estem tranquils. La gent ens porta en el record. Què més volem? Ja està. Això és la felicitat". Per als cinc i, obvi, per als qui han fet seves les històries que paladegen. Poder per això no ens posem d'acord a triar a les seves predecessores.