Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Isaki Lacuesta: «Em semblava impossible»

L’Acadèmia del Cinema Espanyol ha escollit «Segundo premio» per representar Espanya en la cursa per l'Oscar i optarà a la nominació al millor film internacional

Isaki Lacuesta, avui a Santander.

Isaki Lacuesta, avui a Santander. / EFE

Alba Carmona

Alba Carmona

Girona

El director Isaki Lacuesta veia "impossible" que el seu film sobre Los Planetas, Segundo premio, fos l'escollit per representar Espanya als Oscar. Confia que la selecció li servirà per arribar a nous públics, tant nacionals com internacionals, perquè, al final, assegura, els premis s'han de prendre com "un joc útil" per promocionar les pel·lícules: "la naturalesa del cinema no és competir, sinó compartir".

S'esperava representar Espanya als Oscar?

No, la veritat és que em semblava impossible. Però sóc amb l’Isa [Campo] en un festival de Santander per recollir un premi, i dissabte parlant amb productors, distribuïdors i venedors internacionals m’explicaven que realment tenia possibilitats de sortir escollit. I aquí vaig pensar que potser tenien raó. 

Sonava a les travesses del sector, doncs.  

Sí! Però imagina com en són de poc fiables els sondejos electorals com per pensar en aquests! Però sí que m’explicaven que havien rebut molts missatges que mostraven el suport que tenia la pel·lícula. 

Com ha rebut la notícia? 

M’ha enganxat en una reunió per Zoom per un nou projecte. Justament estava parlant amb el productor Tono Folguera, que ja va viure el mateix fa uns anys amb Alcarràs i la Carla Simón, i m’ha aconsellat que intentés gaudir de tota aquesta història.

És optimista? Veu possibilitats de passar el primer filtre i ser a la tria final de nominats?

Crec que el més important és no perdre de vista que, al final, això dels premis és un joc, un joc que muntem per promocionar les pel·lícules i funciona com a tal. Fa que el públic que no sabia que existia la teva pel·lícula la descobreixi, que qui la volia veure i no podia ho pugui fer... així que tenim l’esperança que això faci que la pel·lícula arribi a nous públics nacionals i internacionals. Aquest és l’objectiu, perquè està clar que les pel·lícules no competeixen mai. La naturalesa del cinema no és competir, sinó compartir. M’ho prenc com aquest joc útil que és.

A l’Acadèmia del Cinema de Hollywood cada cop hi ha més acadèmics de fora dels Estats Units. Això pot ser un avantatge per la pel·lícula?

Pot ser. L’Acadèmia té una base cada vegada més àmplia, amb votants de molts països i especialitzats en moltes categories, i això ho fa tot més imprevisible i més interessant. Està clar que depèn molt de la potència econòmica de les campanyes, però no és l’únic factor.

Sap quin és el procés a seguir a partir d’ara? Ha de fer campanya pel favor dels acadèmics?

No, és que és la primera vegada que em passa! (riu) Ara m’ho aniran explicant, preguntaré a la Carla Simón, al Bayona [que produirà la seva nova pel·lícula, ambientada a la Banyoles dels 80] i intentaré prendre apunts. Jo confio que amb les pròximes 10 o 15 pel·lícules ja sabré fer-ho bé.  

La pel·lícula s’ha vist als Estats Units? Quina recepció ha tingut?

S’ha vist en festivals de cinema i va funcionar molt bé. A Seattle, per exemple, el públic es va identificar amb Granada. És que pensar en la idea de local com a oposat a global fa temps que va saltar pels aires. El que explica la pel·lícula de Los Planetas, de començar un disc a Granada i acabar-lo a Nova York, i tota la història del cinema fa temps que diuen que això no funciona així.

De fet, si Segundo premio parlés d’un grup nord-americà, en comptes d’un andalús, ningú diria que és una història local...

Està claríssim que ningú s’ho plantejaria, cert. Igual que quan veiem la Frances McDormand a Nomadland vivint en una caravana en un poble dels Estats Units i entenem que pot ser qualsevol lloc del món. Passa el mateix amb Alcarràs i pot passar amb Segundo premio, tot el que fem viatja arreu del món i s’entén bé, perquè el cinema va néixer amb aquesta vocació de fer de pont internacional.

Segundo premio es va estrenar a les sales a finals de maig. Quina vida té ara mateix la pel·lícula, als cinemes o a les plataformes? 

A les sales va passar el circuit comercial i ara està fent el circuit de festivals i cineclubs, continua fent el circuit de festivals internacionals després d’haver-se vist en certàmens d’Argentina, Mèxic, Anglaterra, França... A Espanya des d’aquesta setmana ja està a la venta a plataformes i aviat s'estrenarà a França en sales comercials.

Subscriu-te per seguir llegint

Tracking Pixel Contents