Albert Serra sacseja Sant Sebastià amb “Tardes de soledad”

Era la pel·lícula més esperada del festival i no ha defraudat. “Tardes de soledad”, el nou film del director banyolí Albert Serra -i el seu primer de gènere documental- ha causat un fort impacte a la 72ª edició del Festival de Sant Sebastià. La roda de premsa ha estat la més concorreguda del que portem de certamen, i després de les dues projeccions de premsa, l’expectació es podia percebre veient els múltiples grupets de periodistes comentant-la apassionadament. Si el jurat que presideix Jaione Camborda és valent, hauria de ser una candidata claríssima a la Concha d’Or, i hi ha un cert consens en què hi haurà un abans i un després en la manera de filmar les corrides de toros a partir de la forma en la que ho fa Albert Serra. El director banyolí ha comparegut a la roda de premsa sense voler alimentar en cap moment la polèmica que el film ha aixecat al Festival. Diverses associacions animalistes i partits d’esquerra han convocat per la sessió de gala una protesta davant el Kursaal. Serra ha defugit entrar en qualsevol tipus de controvèrsia. Més contingut que altres vegades, quan se li ha preguntat per les manifestacions, s’ha limitat a dir que “si volen protestar, que protestin si creuen que és el que han de fer”.

“Tardes de soledad”, rodada durant més de tres anys, ha tingut un complex procés d’elaboració que Serra ha explicat amb detall acompanyat dels seus productors. Centenars d’hores de metratge rodades com és habitual en ell amb tres càmeres a la vegada en 14 corrides diferents a les places de Las Ventas (Madrid), La Maestranza (Sevilla), Bilbao i Santander. Després d’un complex procés de muntatge -fet directament pel propi Serra i pel seu director de fotografia Artur Tort- el resultat és un film que segurament no satisfarà ni als antitaurins, ni als taurins ni tant sols als animalistes. És difícil que cap col·lectiu pugui apropiar-se del film com a argument per defensar els seus interessos perquè el film ofereix múltiples perspectives i mirades. La visió externa de Serra es filtra en una realitat preexistent que la seva càmera escruta en un procés de descobriment permanent. “Tardes de soledad” ofereix un punt de vista sobre aquesta realitat polièdrica, fins i tot contradictòria, en la que es barreja, com ha reconegut explícitament, una fascinació pel compromís i el risc extrem del torero, però que no defuig en cap moment mostrar amb una cruesa explícita el dolor, el patiment i la sang del toro. I en aquest sentit, la càmera de Serra ofereix imatges frapants de la sort de matar i de l’agonia de l’animal a la sorra de la plaça, sense cap tipus de filtre.

“Tardes de soledad” s’estructura a partir del seguiment de l’abans (la preparació a l’hotel), el durant (la corrida a la plaça) i el després (la sortida filmada des de dins del cotxe que trasllada el torero i la quadrilla novament a l’hotel). I per fer-ho, Albert Serra i el seu equip segueixen ni més ni menys que al considerat número dels toreros actuals, el peruà de 27 anys Andrés Roca Rey. El film no només ens introdueix en perspectives totalment diferents de la tauromaquia –“teníem clar que no volíem fer una retransmissió sinó oferir una mirada nova i original a través dels ulls dels operadors”, diu Serra- sinó que invisibilitza expressament elements clau com el públic o el perfil folklòric i sociològic dels toros. A Serra l’interessen el toro i el torero i construeix, com si d’una coreografia extrema es tractés, una arquitectura visual i sonora que pràcticament els aïlla. I ho fa amb un extraordinari treball de mescla de so en el que es barreja constantment el so ambient, el punt de vista del torero i el toro (sentim la seva respiració, l’angoixa, el patiment) i també els comentaris dels subalterns, representants, apoderats i acompanyants del torero. El resultat és una pel·lícula única, que com diu Serra explora nous camins per acostar-se a una realitat mil vegades filmada però a la que el director banyolí és capaç d’extreure una perspectiva totalment original.