«No entenc com a algú se li pot dir ‘tu no cantis, que no ho fas bé’»

Cor Gospel Girona celebra enguany el vintè aniversari i, per a compartir-ho, ha convidat Colin Vassell, un dels referents del gòspel, que impartirà dissabte vinent un taller obert a tothom. L’endemà, diumenge 29, el cor -i els participants en el taller- oferirà un concert a l’Auditori de Girona. Xavier Thió n’és el director des de fa una dècada.

Em pensava que el director d’un cor gòspel seria negre, però el veig pàl·lid.

L’àvia de la meva àvia era mulata, era de Puerto Rico. No sé si això serveix. Aquí no hi ha gaires negres que cantin gòspel.

No en tenen cap, al cor?

Miri, doncs sí! Un cantaire ho és. De tota manera, és d’origen africà, no pas americà. Es pot cantar gòspel sense ser negres. Potser no ho farem tan bé, però la passió la posem igual.

Es pot cantar gòspel sense ser negres. Potser no ho farem tan bé, però la passió la posem igual

I si algú els acusa d’apropiació cultural?

Ens en podrien acusar perfectament. Però com que aquí no hi ha una comunitat afroamericana, no crec que sigui un problema. Nosaltres cantem amb humilitat, si algú vol assistir a un concert de bon gòspel, que no ens vingui a veure a nosaltres (riu).

Sí que tenen humilitat, sí.

Que vagin a veure grups que vénen de tant en tant i ho fan molt bé. A més a més, hi ha una qüestió de fe, i Gospel Girona no estem adscrits a cap creença religiosa.

No canten a Déu?

Demano que cantin a alguna cosa, sense especificar a què, que es busquin la vida. Els que creuen ho tenen fàcil, perquè els textos de gòspel són religiosos, i els guien. Els que no creuen, que cantin al que els sembli que han de cantar, hi ha qui canta a la natura, qui canta a la humanitat i qui es canta a si mateix.

Si algú vol assistir a un concert de bon gòspel, que no ens vingui a veure a nosaltres

O al Barça.

No pregunto a què canten. Fins i tot hi ha un tema que és una mica més interior, i quan el cantem, convido el públic a connectar amb alguna cosa. És música religiosa i espiritual. Encara que no siguem tots religiosos, sí que som espirituals.

S’hauria de cantar més, a missa?

Segur. La litúrgia catòlica no està pensada per a posar-hi emoció. Si la forma de viure la religió és desconnectar de les emocions, es perd una part important de la persona. D’això ens poden donar lliçons els afroamericans.

Com canten i ballen tots, a l’església, oi?

I aquí tothom callat, ara m’assec, ara m’aixeco... Al cor els dic que cantem massa polit, si ens volem assemblar al gòspel autèntic, hem de fer merder. Els animo a cridar i ballar! En moltes gravacions de gòspel es sent el públic cridant, el merder n’és part essencial. En el ritu catòlic seria un sacrilegi (riu).

És música religiosa i espiritual. Encara que no siguem tots religiosos, sí que som espirituals

Com es va començar a interessar pel gòspel?

He cantat en corals tota la vida. La veu és l’instrument que més m’agrada. Passar de cantar clàssic a una cosa més... energètica, és tan simple com veure-ho un dia i dir: vull fer això. I em vaig apuntar a un cor gòspel de Barcelona, quasi no n’hi havia, ara fots una coça i surt una coral de gòspel. Però no és que m’hagi passat al costat fosc, estic també al clar: canto al Cor de Cambra de la Diputació. 

Un bon contrast.

Són formes molt diferents d’apropar-se a la música, però m’agrada. La finesa i la perfecció per una banda, i la cerca d’emocions per l’altra.

S’emociona amb el gòspel?

Quan faig de director, soc director, i la meva preocupació és només que tot surti bé. M’he de separar de l’emoció. Si m’emociono, podria ser tot un desastre. Hi ha un punt que ser director és posar-te en el personatge de director i dirigir des del personatge. Actuo una mica, fins i tot sobreactuo. A més, tothom hi és benvingut, no faig proves per entrar-hi.

Tothom hi és benvingut, no faig proves per entrar-hi

Si m’hi presento jo i veu que sóc més dolent que la tinya, què em dirà?

Que ja hi arribarà.

No hi arribaré, soc un negat pel cant.

No és veritat, ho sé per experiència. Potser no arribarà a ser solista, però n’aprendrà. Hi ha entrat gent que no en tenia ni idea. M’agrada tant cantar, que no entenc com a algú se li pot dir «tu no cantis, que no ho fas bé». Un cor de cambra és diferent, però el gòspel és música popular i tothom hi ha de ser benvingut. Una altra cosa és la qüestió de l’espai, que ja som més de vuitanta. 

Els que canten bé, canten tots igual, però com que els que canten malament ho fa cadascú la seva manera, no es noten tant

Déu n’hi do.

En ser molts, els que no afinen tant queden diluïts. Els que canten bé, canten tots igual, però com que els que canten malament ho fa cadascú la seva manera, no es noten tant (riu).

Això deu dificultar la seva feina.

Fa que preparar un repertori sigui més lent, però val la pena pel retorn que tinc d’agraïment, sobretot per part de gent que no havia cantat mai. Això és brutal.

Subscriu-te per seguir llegint