Saltar al contingut principalSaltar al peu de pàgina

Frank Bayer busca la llum que s’amaga entre les cendres d’un antic amor

La companyia La Gàrgola presenta des de dijous i fins diumenge a La Planeta «Hi haurà un setembre per tothom», un espectacle sobre tot allò bonic que queda quan una parella es trenca

Xavi Mercadé i Núria Florensa, en una escena de «Hi haurà un setembre per tothom».

Xavi Mercadé i Núria Florensa, en una escena de «Hi haurà un setembre per tothom». / Àlex Sánchez

Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Afegeix-nos a Google
Alba Carmona

Alba Carmona

Girona

La companyia gironina La Gàrgola presenta a la sala La Planeta de Girona Hi haurà un setembre per tothom, un espectacle que busca la llum entre les cendres d’un antic amor, tot allò bonic que queda quan la parella ja s’ha trencat. Des de dijous i fins diumenge, la sala acull un nou muntatge testat al Torneig de Dramatúrgia Catalana del festival Temporada Alta. Si de la competició teatral n’han sortit peces com El crèdit o Smiley, que expandien els textos presentats al combat, en aquest cas el dramaturg gironí Frank Bayer va fer-ho a la inversa: el públic del torneig va veure una versió reduïda d’una obra més llarga, que s’ha acabat convertint en la quarta producció de la companyia en sis anys, un «petit miracle», reconeix Bayer, que «només s’entén gràcies a l’impuls de La Planeta».

Estrenat al maig al Teatre Gaudí de Barcelona, Hi haurà un setembre per tothom és un text dramàtic amb punts de comèdia que aborda el món de la parella i els fills amb «una història trista, però bonica» d’un matrimoni trencat per un trauma. Són la Irene i en Marcel, separats des de fa cinc anys, que es retroben a la sala d’espera del psiquiatre infantil que tractarà en Jan, el seu fill recentment diagnosticat d’Asperger. Al costat de tots dos, el públic fa un viatge emocional des del record de l’inici de la seva vida en comú fins al final.

«Les tremolors de les parelles venen per coses molt més profundes que les infidelitats, hi ha un trauma compartit que genera un dolor que separa els dos protagonistes i no s’han deixat d’estimar, però cadascú fa el seu camí», apunta el dramaturg. «No n’hi ha prou d’estimar-se, s’ha d’estimar bé, i en el seu cas, han de començar de nou, no com a parella, però sí com a família, perquè tenen un fill en comú», afegeix.

El títol, un vers de la cançó Esbrina d’Adrià Puntí, fa referència a «les tardors de les parelles, les melangies, els dolors que arriben i que has d’abraçar».

Després de Kalumba, una comèdia amb quatre personatges dirigida per Yago Alonso (Ovelles), la companyia torna al petit format de muntatges com El brindis, el seu debut. Amb Laura Porta i Ricard Martí a la direcció, el muntatge compta amb dos actors, Xavi Mercadé i Núria Florensa, que interpreten més d’un personatge.

TEMES

Tracking Pixel Contents