«El futur de la música és la fusió, i també ho és el de la humanitat»

Després de l’èxit del seu àlbum debut, NIO, que l’ha portat a realitzar més de 70 concerts a tot Catalunya, França, Bèlgica, els Països Baixos, Alemanya i Suïssa, el saltenc Momi Maiga presenta el seu segon àlbum, Kairo, el 8 de novembre a l’Auditori de Girona, acompanyat de Carlos Montfort, Aleix Tobias, i Marçal Ayats. Com a avançament del disc, ha publicat ja el tema Mbolo.

Mbolo? Això què és?

Unió de molta gent.

La troba a faltar?

Una mica. Veig que la gent està separada, la gent d’aquí la d’allà no es barreja.

Es refereix als d’aquí amb els africans?

De l’Àfrica o de Llatinoamèrica. Jo visc a Salt i es nota que la gent s’agrupa segons l’origen, sense barrejar-se amb els altres.

Això resta?

Crec que sí. Em sap greu veure com, per exemple a Salt, hi ha tantes cultures diferents i, en canvi, a penes entren en contacte. Si hi hagués més unió, hi hauria molta més riquesa cultural i molta més humanitat.

La gent s’agrupa segons l’origen, sense barrejar-se amb els altres

La barreja és bona?

Exactament. La barreja de cultures és una riquesa. Jo soc un músic senegalès, aquí estic tocant amb músics catalans i mexicans, i amb la música hem connectat de seguida, és una mena de llenguatge. Cadascú comparteix amb els altres el que coneix, per això ara puc fer flamenc o música més mediterrània. M’agradaria que aquestes coses es donessin arreu més enllà de la música, en la part social. Si la gent fos com la música, el món seria molt més ric. l futur de la música és la fusió, Ei també ho és el de la humanitat. Hem d’estar junts, units.

Alguns partits semblen apostar precisament pel contrari.

Hi ha partits polítics que volen separar la gent. Saben que si la gent no està unida és més fàcil de dominar. Millor que la gent no s’entengui.

Com ha vingut a caure aquí, un senegalès?

Vaig venir per primera vegada convidat pel Museu de la Música de Barcelona, per a fer una conferència sobre la kora, l’instrument que toco, típicament africà. Vaig venir uns fa cinc anys amb un visat de tres mesos, i aconseguir-lo em va costar autèntics maldecaps. Malgrat la carta d’invitació, tres dies abans de venir encara no m’havien concedit el visat. Ell director del museu va haver de trucar, a veure què passava. Em van trucar tres dies abans per dir-me que anés a recollir el visat a Dakar, l’altra punta del país.

Hi ha partits polítics que volen separar la gent. Saben que si la gent no està unida és més fàcil de dominar

I després?

En acabar els tres mesos vaig tornar a casa. Al cap de poc em va convidar a tornar a Barcelona el Museu Etnològic, per una altra conferència, i vaig tornar a demanar el visat. El problema és que després del visat de tres mesos has d’estar-ne sis sense tornar a Espanya. Durant la meva estada, havia muntat una banda de vuit músics, i vaig haver de deixar aquest projecte estancat durant sis mesos.

Només per tres mesos més?

Com que ja tenia parella catalana, ens vam registrar com a parella de fet. Així puc anar i tornar d’aquí al Senegal quan vulgui. Per això, per tenir aquest paper, hem pogut fer una gira amb el quartet. Si no, encara estaria tres mesos aquí i sis al Senegal. No podria engegar cap projecte.

No se li acudeixi separar-se de la dona...

(Riallada) Estem molt bé, ara fa cinc mesos hem tingut una nena. A més a més, la meva parella és la meva mànager.

Com que ja tenia parella catalana, ens vam registrar com a parella de fet. Així puc anar i tornar d’aquí al Senegal quan vulgui

Vigili, que treballar amb la parella és una de les principals causes de separació.

Ha, ha, no li falta raó.

La kora és una guitarra fàl·lica?

(Riallada) Diria que és més semblant a l’arpa que a la guitarra. A la meva família es toca des de fa moltes generacions, som guardians d’aquest instrument des de fa segles. 

La seva filla continuarà la tradició?

Espero que sí. Li vull ensenyar a tocar-la, però no la vull forçar. Forçar les coses amb els nens sol tenir l’efecte contrari. Encara és molt petita, té només cinc mesos, però aviat aniré al Senegal a buscar una kora petita, per a nens. A mi me’n van comprar una quan tenia sis anys.

Vol dir que als nens de l’Àfrica, igual els d’aquí, no els va més el reggaeton que cap altra música, inclosa la que fa vostè?

Ha, ha. Bé, és un món global, no li falta raó. Em fa una mica de por que amb la globalització es perdin algunes coses.

Ja veig la seva filla decantant-se pel reggaeton.

Podria tocar-lo amb la kora. Jo podria tocar reggaeton, amb la kora, però no és la música que em va. Que consti que m’agrada qualsevol mena de música, no tinc res contra el reggaeton, i tinc molt respecte cap a la gent que l’ha creat, és una música molt fàcil i que es ven molt bé. Segurament ja ho van pensar així, i això té molt de mèrit. En l’únic que no estic d’acord és amb algunes lletres, però per la resta, no tinc cap problema.

És conscient que vostè és artista i ha tingut la sort que no tenen molts altres immigrants?

No entenc aquesta injustícia. Si un europeu vol anar al Senegal, només ha de comprar el bitllet d’avió i anar-hi. El visat te’l donen allà mateix, abans d’entrar al país. En canvi, nosaltres no podem fer el mateix per venir aquí. Fins i tot per venir de turisme, un senegalès es troba un piló de dificultats. 

Si un europeu vol anar al Senegal, només ha de comprar el bitllet d’avió i anar-hi. En canvi, nosaltres no podem fer el mateix per venir aquí

Doncs imagini si vénen a treballar.

També n’hi ha que volen venir per a tenir oportunitats, perquè al seu país tot s’ho han venut a empreses multinacionals i els governs són corruptes. Es troben en un pou i volen sortir-ne. Només volen tenir oportunitats, per això vénen aquí. És com un peix que es mossega la cua.

Artista reconegut i tot, la seva pell no enganya i assenyala el seu origen. Ha viscut episodis de racisme?

Sí, és clar. A vegades sense paraules. Quan entro al metro. a Barcelona, o vaig en tren, i veig que la gent, quan em veu, agafen ben fort les bosses o les carteres. Tinc un amic que, quan veu que la gent fa això, ell fa el mateix, ben ostensiblement, com si ell tingués por que li robessin.

I de paraula?

Miri, el dia que vam anar al jutjat a signar els documents de parella de fet, vam haver de deixar en una safata els mòbils i els objectes metàl·lics per passar l’arc de seguretat. Jo duia un iPhone bastant bo, i un policia em va dir: «Tens un iPhone. L’has comprat o l’has aconseguit d’una altra manera?». Me la va deixar anar així. No vaig respondre, no m’agrada entrar en aquest joc.

Em vaig adonar que la paraula negre té aquí sempre significat negatiu: pagar en negre, dia negre, tenir-ho negre...

Imagino que no devia ser una situació agradable, i menys en un dia tan especial.

Per això li dic que qualificar les persones de blanques o negres també és separar. És com crear una dicotomia, dos móns completament diferents. Si em preguntessin qui és l’Albert Soler, diria simplement que és català. Donar importància al color és una separació en si mateix. Jo noto que a vegades em diuen negre de manera ofensiva. No és habitual, també és veritat, però destacar els colors no és bo.

Com li agrada que li diguin?

Un noi senegalès, i ja està. Vaig buscar el significat, i em vaig adonar que la paraula negre té aquí sempre significat negatiu: pagar en negre, dia negre, tenir-ho negre... 

Subscriu-te per seguir llegint