«Blanco és només el meu cognom, de pura i virginal no en tinc res»

La Perra Blanco és el nom del grup, però tothom coneix Alba Blanco, la líder i fundadora, amb aquest nom. Sota la influència musical dels seus pares, tots dos músics, Alba va començar a tocar la guitarra a 13 anys, i als 18 descobreix el que seria la seva passió, la música americana dels 50, el rockabilly. El 2016 va néixer La perra Blanco, grup rockabilly liderat per Alba, que toca demà a La Mirona en el marc del Mirorock.

Com és que una andalusa, de Cadis per postres, no es va decantar pel flamenc?

És una mica estrany, oi? És que a casa, amb la meva família, no s’escoltava flamenc, ni copla, ni res del folklore andalús, així que no he crescut amb aquesta influència de la música de la meva terra. I després, és que sempre m’ha interessat més el rock i la música més alternativa. Em va començar a interessar el rock de molt jove, als dotze o tretze anys.

Rock suau, suposo, a aquesta edat.

Rock dur, fins i tot metall. Fins que, cap als setze, vaig descobrir el rock & roll i em vaig ficar de caps en la música d’arrel americana.

De debò encara queden rockers?

Encara en quedem, sí. Segurament no n’hi ha tants com els que fan música comercial, però encara tenim força públic fidel. Potser no un públic massiu de milers de persones, però encara queda una petita resistència rockera.

A casa, amb la meva família, no s’escoltava flamenc, ni copla, ni res del folklore andalús

És rockera només a l’escenari, o ho té com una forma de vida?

En això hi ha una mica de confusió, perquè el lema típic del rock , allò de sexe, drogues i rock & roll , a mi em sembla una estupidesa. No és el meu model de vida, no sé per què cal drogar-se per fer rock & roll , jo tinc una visió diferent de les coses. Tret d’això, sí que ser rocker és una mica una actitud amb la que enfrontar-se a la vida.

Ni tan sols vesteix com una rocker, en la vida corrent?

Depèn de la situació, si vaig al gimnàs, em poso xandall (riu).

Entre nosaltres: és una mica gossa?

Ha, ha, sóc una mica cabrona, quan ho haig de ser. Em deien perra unes amigues, ho van encertar prou.

Encara queda una petita resistència rockera

I en què és blanca, és a dir, pura, casta i virginal.

Blanco és només el meu cognom, de pura i virginal no en tinc res (riu).

Com ho porta això de ser dona en un món tan masculí com el rock & roll ?

Sempre m’ha sigut igual, perquè jo vaig a la meva, vaig a les meves històries i el que pugui pensar l’altra gent mai m’ha importat gaire. Sí que és veritat que falta més presència femenina, ja no només en el rock & roll , sinó en la música a tots els nivells. Però bé, sincerament, a mi mai m’ha afectat això, ja t’hi acostumes. Vas a un lloc i el tècnic de so és un home , l’amo de la sala és un home, i quan hi veus una dona, és perquè és la cambrera (riu). Així i tot, mai m’he sentit fora de lloc.

Se sorprèn la gent, quan veu una dona rockera?

La veritat és que sí, i crec que és part de la gràcia d’aquest projecte, el que fem està ben executat, la banda és bona, però continua sorprenent veure una dona a l’escenari. És cridaner.

Soc una mica cabrona, quan ho haig de ser. Em deien 'perra' unes amigues, ho van encertar prou

Ja ha visitat el sud dels Estats Units?

No he anat mai als Estats Units. Vaig tenir una oferta per a tocar-hi, però les condicions no em van acabar d’agradar. Em vaig estimar més deixar-ho per a una altra ocasió.

Almenys deu haver vist totes les pel·lícules d’Elvis, suposo.

Mai he sigut gaire fan d’Elvis. Tampoc no m’agraden les seves actuacions.

Ara sí que em deixa mort.

Em sembla un gran artista, però per a res no és el meu ídol. No m’acaba d’atraure. Em crida molt més l’atenció, per exemple, Little Richard o Jerry Lee Lewis, abans que Elvis.

El seu darrer treball es titula Get it out. Què cal treure a fora?

Hem de treure a fora les idees que tenim al cap. Per això hem volgut fer una cosa nova. Bé, tan nova com pugui ser amb una música que té més de setanta anys.

Em crida molt més l’atenció, per exemple, Little Richard o Jerry Lee Lewis, abans que Elvis

So blue and so sad. Està trista sovint?

Confesso que soc força inestable. La de músic és una feina psicològicament dura, hi ha moltes pujades i baixades. Ni estic sempre bé, ni sempre malament, em vaig mantenint en equilibri.

New lover new sweetheart. Un nou amant aporta sempre coses bones?

Ha, ha, jo soc la que sol deixar-los, així que els ho hauria de preguntar a ells. Jo m’ho passo bé.

M’està fent por. Tan dolenta és?

No home, jo no soc dolenta però... Miri, millor deixar-ho aquí (riallada). 

Subscriu-te per seguir llegint