El nou segell Cap de Brot Edicions s'estrena amb un Rusiñol descatalogat

La paraula «cap de brot», un terme descobert pels editors en una dedicatòria de Joan Draper a Prudenci Bertrana, ha donat nom a un nou segell editorial nascut a Llagostera. Tot i tingui pinta d'insult, és tot el contrari: un cap de brot és un fora de sèrie, el millor en un camp específic. Aquest espai a mig camí entre l'atreviment de batejar el projecte amb el que podria semblar un estirabot i, en realitat, és una floreta amagada és justament l'equilibri que busquen els editors de Cap de Brot Edicions amb el seu catàleg, començant pel seu debut: la recuperació d'un clàssic de Santiago Rusiñol descatalogat, Ocells de fang, un recull de 23 relats breus protagonitzats per personatges mediocres, acompanyats per una dedicatòria -"Al lector- i un epíleg que no es va incloure en les Obres completes de l'autor modernista, però sí que forma part d'aquesta edició.

Creat per Josep Maria Codina, Germán Bartolome i Judit Pujol en forma de cooperativa, el segell neix amb la voluntat de publicar entre vuit i deu títols l'any, no només reedicions de clàssics, sinó també originals i traduccions. De fet, els pròxims títols que té en cartera són La marca de l'ham de la poeta rosinca Laura G. Ortensi (Matar la mare) i La silenciosa tragèdia d'un calent mental qualsevol, una novel·la curta del brasiler Giordano Andriola traduïda per Josep Domènech Ponsatí.

Cap de Brot Edicions s'estrena amb el recull de contes Ocells de fang, que ha tornat aquest dilluns a les llibreries després de dècades fora del circuit editorial. Es tracta, com remarca la directora de la càtedra Víctor Català d'estudis sobre el modernisme de la Universitat de Girona i especialista en Rusiñol, Margarida Casacuberta, a l'epíleg, "d'un dels llibres més importants de Rusiñol i, curiosament, fins ara, un dels menys reeditats".

"És un llibre rescatat dels inferns d'una llibreria de vell, un clàssic molt criticat en el seu moment, però amb molt valor, Rusiñol fa servir un llenguatge planer, amb un to irònic per tractar temes tan actuals com l'addicció a la feina", explica Josep Maria Codina, que a més d'editor primerenc és professor i escriptor.

Les il·lustracions de la coberta i l'interior de la coberta són d'Alba Barceló, il·lustradora de capçalera de l'editorial, i juntament amb el disseny de Júlia Planas, busquen donar-li un aspecte actual, com ho són alguns dels temes que aborden aquests relats protagonitzats per "ocells de fang", personatges desnortats a qui el mateix autor, en les notes introductòries, defineix com "els equivocats, els que tenen ales sense plomes, els que sentint delit d'anar enlaire, tenen un pes que els en priva: el fang de què són fets, aquell fang amb què Déu va pastar l'home".

Un home incapaç de morir-se, un torero sense cames o una poetessa sense inspiració són alguns dels personatges dibuixats per Rusiñol en les narracions, algunes de les quals van tenir també vida com a text teatral, com El bon policia.

Pel que fa a la llengua prefabriana, els editors han optat per acostar-la al lector actual intentant no caure en "la ultracorrecció" per ser fidels a l'original. L'únic canvi fonètic significatiu que ha patit el text de 1905, però, ha afectat justament el títol: d'"aucells" a "ocells".