«Vaig tenir un primer desamor i mai li ho vaig dir»

Nascut el 1978 a Ledaña, Conca, però criat en la localitat gironina de Tossa de Mar, volia ser una mica més que un bonic penjador del món de la moda i es va preparar per a la interpretació. Va debutar el 2012 al cinema amb Fin i, dos anys després, en les sèries B&B, a la qual seguirien, entre altres, Velvet Colección, Élite, Nacho... Enguany ha estrenat Eva&Nicole i aquesta mateix vdivendres s'estrena a Disney+ Regreso a Las Sabinas.

En la sèrie mostra el tatuatge que porta en el pit amb el nom de la seva mare, Lucía. L’espectador buscarà el personatge que justifiqui que no li ho tapessin.

La meva filla en la sèrie es diu Lucía. Li van canviar el nom, perquè per guió es deia Berta. Però és que tapar els tatuatges a vegades és complicat. I per mi, perfecte. Un petit homenatge.

Poc després de començar ja es veu que hi haurà infidelitats. Les banyes ho són menys si els qui els posen van ser parella en el passat?

Aquí està la discussió. Fixa’t, fins nosaltres, quan defensem els nostres personatges, intentem justificar aquesta infidelitat. Després, Natalia (Sánchez) deia que no. Però, clar, cadascú es munta el seu circ. El que sí que li passa a Miguel és que li ve el remolí de Gracia, amb la qual va viure una història que mai es va acabar de tancar bé. Llavors, aquesta ferida no tancada i sense tractar, cou. I quan ve ella, el desestabilitza, i es planteja, què és el que vull? La raó és que Miguel és un tipus honest, amb cor, amb valors, que s’ha fet a si mateix i té coses del passat que no s’han tancat del tot i s’aniran descobrint.

Tenia una núvia meravellosa i rica, estava tan tranquil i...

Arriba Gracia i li venen records del passat. Perquè aquesta sèrie també parla d’això: de la tornada a les arrels, del pas del temps, de la nostàlgia, de segones oportunitats... I aquest penediment de: podria haver fet les coses millor. Això a Miguel li va donant voltes.

El remou.

I com és un tipus que vol que tothom que està al seu al voltant estigui bé... Però es pregunta: què és realment el que vull?, faig això per l’altra persona, perquè és el que dec o perquè ho necessito? És una cosa que ens passa a tots alguna vegada. Miguel comença amb aquesta dualitat i no para. El cap, el cor, el present, el passat...

Els primers amors es mitifiquen molt, perquè no arriba a instal·lar-se la rutina.

La sèrie tracta una miqueta d’això. Aquest petit conte que expliquem a la gent els enganxarà i els farà pensar. A Instagram han publicat: «Tu que li diries al teu primer amor?». I els comentaris són molt bons, molt graciosos.

Va explicar a El Hormiguero el seu primer desamor. Va arribar a saber-ho ella?

No. Mai li ho vaig dir.

No em digui que se n’haurà assabentat per la tele...

No ho sé. Potser no sap que és ella... Quan ens assèiem en un pupitre, sempre buscàvem un lloc, un davant i l’altre darrere. Va començar a primer de BUP. A segon, vaig dir ‘uau’ i a tercer va ser quan...

Quan us la van treure.

Va passar d’aquesta manera. En una excursió es va asseure al seu costat un altre noi i van començar a parlar, i a la tornada s’estaven enrotllant. És que, fixa’t el que fa el cap, jo m’ho havia inventat, estava somiant, fabulant...

I si ella es reconeix, posarà en el seu currículum: li vaig trencar el cor a Velencoso. Escolti, hi ha una frase en la sèrie que ve a dir: una cosa és lligar i una altra demanar matrimoni. S’identifica amb ella? Li agrada ser el solter d’or?

No és que m’agradi ser el solter d’or, però és que tampoc ha sorgit l’oportunitat. Crec que hi ha gent que es casa i són molt felices. Vas a bodes que són un plom i a unes altres que dius: que bonic!

Ha sentit que per ser model i guapo havia de demostrar el doble que és un bon actor?

Però, què és ser un bon o mal actor? És que, al final, és que t’agrada o no el seu treball. A veure, tècnicament hi ha gent molt millor. I l’experiència és un grau. Fa anys un company teu em va dir: «Per fi podem dir que és actor». I jo vaig contestar: «Gràcies, però porto 12 anys».

Amb el seu paper a Élite aconseguia provocar repulsió. Velencoso repulsiu sona a oxímoron.

Aquesta actuació va ser bastant polèmica, sobretot en les xarxes socials. La gent et deia de tot. És que era complicat: un pederasta i xenòfob. Un paperet... Era un personatge molt fosc. Però vaig intentar veure per què ho feia: perquè emocionalment no estava molt fi.

En canvi, en Nacho vam veure a un Velencoso molt diferent en la pell d’un actor porno i molt carrincló. Es divertiria molt fent-ho.

Molt. De fet, el real, Toni Ribas, que és completament allunyat de mi, em segueix. Viu a Los Angeles, és director de cinema porno. I em dona ‘likes’. Em fa molta gràcia. Nosaltres hem fet una caricatura del personatge, perquè no s’assembla en res. Vam fer un antagònic per a jugar amb el guió i em van donar barra lliure. Tot era molta conya.

Xocava veure’l en aquest registre.

Tan canalla... I li faltava un bulliment.

Ara que es destapen tants casos, ha sofert assetjament?

No, a mi no m’ha passat, però sí que hi ha hagut denúncies del #MeToo de nois. A fotògrafs bastant potents. Crec que Mario Testino estava denunciat per nois, sobretot. Els models potser estem més exposats, però també els ha passat a assistents, a estilistes... Això hi és.

Quin gènere voldria explorar?

Potser una mica més de comèdia. Però una ‘sitcom’ té un ritme i una tècnica i, a més, has de tenir una gràcia extra.

Toni Roca és un començament.

Toni Roca està fregant, sí. 

Subscriu-te per seguir llegint